.

Estudiants d'infermeria duent a terme la simulació. Foto: URV

Estudiants d’infermeria duent a terme la simulació. Foto: URV

Facultats i departaments de la Universitat Rovira i Virgili han unit esforços i expertesa per desenvolupar una eina pedagògica pionera. Es tracta d’una simulació virtual ludificada que servirà a partir del curs que ve com a eina didàctica per als estudis d’infermeria i que s’emmarca en el projecte europeu Envision (European Network of Virtual Simulation Online) del programa Erasmus+. La simulació es va provar per primera vegada el passat divendres en la trobada celebrada a la Facultat d’Infermeria, en què professionals sanitaris i del món educatiu, a més d’estudiants, hi van jugar i, tot seguit, van intercanviar experiències i coneixements. La idea de la jornada era compartir dubtes i suggeriments per acabar de polir-la. 

És, de fet, la segona simulació desenvolupada dins aquest projecte. Si la primera, provada fa uns mesos i ja disponible a la web del projecte, simula una atenció domiciliària, aquest segon joc virtual se centra en un cas d’urgència pediàtrica. En tots dos casos, es tracta, a través d’una càmera subjectiva, de la simulació d’un cas real, en què cal anar responent les preguntes que planteja la situació. El muntatge de la simulació, amb actors, vestuari, maquillatge i escenificació per fer-la versemblant, amb la participació fins i tot de professionals del Serveis d’Emergència de Mèdiques de Catalunya, no s’allunya tant de la producció, per exemple, d’un curtmetratge de cinema. Totes dues simulacions començaran a ser utilitzades a les aules d’universitats d’infermeria d’arreu del món a partir del curs que ve com a complement a les sessions de simulació presencials. 

Una imatge de la presentació dels resultats del projecte a la sala de Graus del campus Catalunya. Foto: URV

Una imatge de la presentació dels resultats del projecte a la sala de Graus del campus Catalunya. Foto: URV

Amb la col·laboració d’universitats d’Eslovènia, Bèlgica, Finlàndia i Canadà, la Universitat Rovira i Virgili ha estat l’encarregada de crear i desenvolupar aquesta segona simulació a través del grup de recerca en Infermeria Avançada (Caring) i del grup de recerca en educació i tecnologia ARGET (Applied Research Group in Education and Tecnology), a més del servei de recursos educatius de la universitat. “Un dels aspectes més enriquidors del projecte és la col·laboració del facultats, departaments, grups de recerca…, enriquint-se mútuament, optimitzant recursos i experteses…” explica la doctora Leticia Bazo, del grup de recerca en Infermeria Avançada. 

Més enllà de la simulació, el projecte també inclou les guies pedagògiques per utilitzar-la i, sobretot, per crear-ne de noves. “Es tracta que tots els centres que hi estiguin interessats tinguin les eines i les instruccions per desenvolupar nous jocs de simulació, adaptats al que necessitin”, apunta la doctora Mireia Usart, d’ARGET. I és que el mateix esperit pedagògic i de millora del projecte està en la voluntat de donar-li continuïtat i, com assegura la doctora Usart, en el que s’ha viscut aquest divendres, amb intercanvi d’idees i reflexions.  

Més d’un centenar d’inscrits, professionals dels hospitals Joan XXIII, Sant Joan de Reus i Vall d’Hebron, de l’Institut de Recerca Pere Virgili, docents i investigadors d’infermeria i educació de diverses universitats, integrants del Grup Grisca (Grup d’Investigació Infermera en Simulació a Catalunya i Andorra), a més d‘estudiants, han participat en la jornada, que s’ha desenvolupat a partir de les tres fases habituals en aquest tipus de projectes pedagògics: el prebriefing, en què s’expliquen les normes i s’exposa la situació i els antecedents del pacient; el briefing, és a dir, el joc virtual en sí davant les pantalles, i el debriefing, que és la part en què es posa en comú l’experiència, els procediments utilitzats, els punts de millora…, amb la mediació del docent quan es desenvolupa en una aula. “El que enriqueix l’activitat és el debat, la reflexió i la pràctica”, afirma la doctora Leticia Bazo. “Que aquesta pràctica no tingui penalitzacions el fa una eina molt potent, ja que es tracta d’entrar-hi diverses vegades, provar diferents respostes per veure les reaccions del pacient… Està pensada treballar de manera virtual, però també per reflexionar-hi a l’aula”, hi afegeix la doctora Mireia Usart.