La renovació d’Unió, Prim i Apodaca, properes accions del Pla Integral de la Part Baixa de Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha presidit aquest dijous l’acte de presentació del Pla Integral de la Part Baixa. El document final del pla és fruit de mesos d’anàlisi, estudi, un procés participatiu que ha comptat amb 395 respostes d’una enquesta ciutadana i en què s’han rebut 89 propostes que ha tingut en compte les característiques pròpies de la zona i els principals actors i entitats involucrades en el seu desenvolupament.

Aquesta feina permetrà marcar les estratègies i actuacions de futur del barri. Aquest treball ha permès confeccionar el Pla d’acció, que s’estructura en 4 objectius estratègics: Viure al barri, Conviure al barri, Gaudir del barri i Activar el barri. Aquest pla dibuixa 11 línies d’actuació que es concreten en 25 accions on cadascuna compta amb un pressupost estimat i els terminis d’execució diferenciant a curt, mitjà o llarg termini, així com el model de gestió.

El document també es concreta amb una planificació estratègica i identifica possibles fonts de finançament més enllà dels pressupostos municipals, es detallen possibles convocatòries a què puguin presentar‐se als projectes i programes de finançament proposats. “Governem per plantejar solucions a problemes que venen de lluny i aquest pla planteja el full de ruta per executar millores a la Part Baixa. Un barri que encetarà el camí a la seva recuperació amb actuacions urbanístiques com la Rambla del Mar o les que ja estan projectades i que iniciaran obres enguany com el nou col·lector d’aigües pluvials que donarà solució a les inundacions del Serrallo, Torres Jordi i Residencial Palau. Aquesta és una de les moltes millores que tenen l’epicentre en aquest barri de Tarragona”, ha remarcat l’alcalde.

Aquest document final del Pla Integral de la Part Baixa s’ha presentat a la Sala Genius del Palau de Congressos en un acte gratuït i obert a la ciutadania i que, a més de l’alcalde, hi ha participat el conseller de Territori, Nacho Garcia, regidors dels diferents grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona i l’equip redactor del document. Així mateix, ha comptat amb la presència del grup impulsor del pla, format per associacions i entitats del barri i pensat per aglutinar els diversos punts de vista i sensibilitats del teixit veïnal. Entre les persones que han assistit figuren el president del Port, Saül Garreta; la presidenta de l’AAVV Barri del Port, Carme Puig; el president de la Xarxa La Marina, Ramon Corbella; representants dels principals comerços de la Part Baixa, així com entitats esportives i educatives, així com culturals o de l’oci nocturn.

D’on venim?

El novembre de 2022 es va constituir el Grup Impulsor del Pla Integral de la Part Baixa. Un cop constituït aquest nucli es va desenvolupar la diagnosi inicial i el procés de participació. L’objectiu era conèixer la valoració ciutadana entorn de la mobilitat, l’espai públic, la dinàmica econòmica i comercial, cultural i la participació dels habitants envers el barri de la Part Baixa. “El document que s’ha presentat avui és fruit d’aquest procés de participació i l’anàlisi exhaustiva de la zona per marcar les estratègies i actuacions de futur perquè la Part Baixa és un dels barris que més atenció mereix i, de fet, l’any vinent serà un any d’obres”, ha apuntat el conseller d’Urbanisme i Habitatge, Nacho García Latorre.

Diagnosi tècnica

La diagnosi del PIPB s’estructura en set àmbits: la demografia, l’urbanisme, l’espai públic, la mobilitat, el comerç i l’activitat econòmica, la cultura i la participació.

Demogràficament, el barri del Port té una població de 7.645 habitants, que ha gaudit d’un cert creixement durant els darrers anys. Conté una població lleugerament més envellida que a escala municipal i, a més, durant els pròxims 15-25 anys es jubilarà quasi el 20% dels seus habitants. D’una banda, té més població en edat d’emancipació (13,2%) que a la mitjana de la ciutat de Tarragona (11,8%), una qüestió primordial a l’hora de planificar les necessitats d’habitatge futures, però -per contra- té menys població infantil. És un barri que acull població vulnerable, ja que en el darrer recompte de persones sense llar, el 60% es trobaven a la Part Baixa.

En l’àmbit urbanístic, actualment existeixen vint-i-dos solars buits, la major part de propietat privada, i un gran nombre d’habitatges en venda a preus força reduïts. El parc d’habitatges és força envellit i els edificis tenen un baix comportament energètic. De fet, el barri és el que rep més ajuts de pobresa energètica de l’àmbit centre de la ciutat i també s’hi concentra un alt percentatge de sol·licituds d’habitatge protegit oficial de tota la ciutat (9,29%). El barri del Port és un barri dens, on només un 5,4% del sòl correspon a espais lliures i, en canvi, la xarxa viària és present en més del  30% de la superfície. De fet, només el 43% de la superfície és completament per a vianants.

El barri gaudeix d’espais públics de referència com la Plaça dels Infants i dels Carros, que disposen d’espais de joc, de descans i amb sòl permeable. De fet, els parcs infantils estan a una distància accessible de menys de 10 minuts des de qualsevol punt del barri. És un barri amb pocs espais verds, i l’arbrat no és present en tots els carrers i manca de continuïtat en diversos eixos. En l’àmbit dels equipaments, existeix una mancança d’equipaments quotidians de proximitat, com ara un centre cívic, equipaments per la gent gran o una escola bressol.

Pel que fa a la mobilitat, el barri gaudeix d’una bona cobertura de transport públic, ja que pràcticament tot ell té una parada de bus a 100 metres de distància, a més d’acollir l’estació de tren que suposa un punt clau pel barri i la ciutat. Per contra, la condició topogràfica i la infraestructura ferroviària suposen una connexió poc àgil amb l’entorn. Existeixen carrers amb pendents molt pronunciats (6-10%), i només hi ha un sol ascensor per accedir a l’Eixample, fet que deixa mig barri a més de 10′ de distància.

L’activitat comercial del barri està basada en la quotidianitat, amb una elevada presència d’establiments d’alimentació per l’aprovisionament, però amb més de dos-cents locals buits, sigui perquè es troben en reforma o en venda o lloguer. Existeix un potencial d’atracció de visitants d’altres zones de la ciutat, gràcies a la proximitat amb el port i amb el moll de creuers, sempre i quan es procuri que les persones transitin pel barri. En aquest sentit, l’urbanisme comercial és poc atractiu, ja que no genera suficients sensacions agradables de consum. Per ara, la proporció d’habitatges d’ús turístic (HUT) és de 9,14 HUT/100 hab., una xifra similar a la zona del centre de la Rambla.

Culturalment, hi ha una alta presència de béns patrimonials destacables, amb diversos nivells de protecció (Termes i Teatre Romà, l’entorn del c. Apodaca i Pl. dels Carros o Pl. dels Infants), però també es mantenen elements del passat industrial del barri que poden ser claus en la seva transformació, alguns dels quals es troben buits i podrien acollir activitats.

Participació ciutadana

El PIPB ha desplegat una àmplia estratègia de participació ciutadana, partint de la constitució del Grup Impulsor el novembre de 2022, el qual va celebrar diversos tallers deliberatius, fins a l’enquesta en línia que va rebre 395 respostes o la realització de dues rutes exploratòries. Pel que fa a la dinàmica social, comunitària i cultural del barri, la ciutadania exposà que fan falta més espais i equipaments sociocomunitaris, sociosanitaris, culturals i educatius, pel que cal identificar i rehabilitar edificis amb valor patrimonial i que es troben en desús. Així mateix, es reivindicà una descentralització dels recursos d’assistència social existents al barri. Pel que fa a l’urbanisme, l’espai públic i la mobilitat, la ciutadania considera que cal incorporar millores en l’accessibilitat i la qualitat de l’espai públic ampliant voreres i eliminant barreres arquitectòniques especialment en carrers com Apodaca o Reial, o implementant plataformes úniques i pacificant carrers com Orosi o del Mar, però també dotant el barri de més espais d’estada i activitat alhora.

Aquestes intervencions haurien de ser compatibles amb les necessitats d’aparcament existents. En l’àmbit del comerç i l’activitat econòmica es proposa la generació de pols d’atracció amb capacitat per dinamitzar el teixit comercial amb espais d’oci, artístics o amb equipaments de referència. Cal una estratègia de reactivació de baixos comercials que contribueixi a diversificar el teixit comercial, ja que el 70% de les persones enquestades fan les compres quotidianes alimentàries i no alimentàries (farmàcia, perruqueria, etc.) en el barri, però per a compres d’oci, llar, roba i complements en un 90% surten fora. Un dinamisme que la ciutadania proposa compatibilitzar amb estratègies per fer front a la gentrificació i a la profusió dels habitatges turístics.

Accions de millora en l’àmbit de VIURE AL BARRI:

1.1 Habitatge

• Pla de rehabilitació de l’habitatge
• Creació de comunitats energètiques
• Revisió del planejament urbanístic per proveir habitatge i protegir el patrimoni
• Regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT)

1.2 El paisatge urbà

Programa d’embelliment i del paisatge urbà

1.3 La mobilitat

• Nova estructura de mobilitat del barri i reordenació de l’aparcament
• Dotació d’ascensors i escales mecàniques

1.4 La prevenció de riscos

Prevenció del risc d’inundabilitat al barri

Conviure al barri s’orienta a enfortir la cohesió social.

2.1 Els equipaments i dotacions

• Equipament sociocultural i comunitari del barri del Port (edifici Santiyán)
• Equipament cultural amb capacitat motora a la Chartreuse
• Equipament cultural als Magatzems del Blat
• Nova oficina de barri (OMAC) i habitatge dotacional

2.2 El teixit associatiu

Programa de suport a l’associacionisme i a la cultura popular del barri

2.3 L’acció social

Pla de lluita contra el sensellarisme

Gaudir del barri inclou les actuacions de renovació de l’espai públic i de revaloració del patrimoni.

3.1 La dotació de l’espai públic

• El balcó de la Part Baixa
• La nova façana marítima
• La nova porta ferroviària
• La reforma de l’eix històric Carrer Reial
• La reforma de l’eix històric Apodaca

3.2 El patrimoni històric

L’espai museístic del teatre romà i entorn

3.3 La biodiversitat

Reforç del verd i de la biodiversitat

Activar el barri agrupa les actuacions de dinamització econòmica, totes centrades en el reforç del comerç i les activitats econòmiques.

4.1 El comerç i l’activitat econòmica

• Programa d’impuls i suport al comerç quotidià i als serveis bàsics al barri
• Programa de modernització del sector comerç i serveis
• Programa de revitalització dels locals buits comercials
• Incubadora d’artesania i moda d’autor

Àmbits estratègics

Per la seva capacitat d’agrupar grans conjunts d’actuacions i per la seva funció estructurant pel barri i per la seva relació amb l’entorn, es defineixen 5 àmbits estratègics. L’execució d’aquests àmbits estratègics suposa la transformació estructural de l’espai públic del barri, esdevenint espais de connexió i de referència per a les veïnes de la Part Baixa.

• Balcó de la Part Baixa: El balcó de la Part Baixa busca generar punts panoràmics de visibilitat del patrimoni (pels carrers Doctor Zamenhof, Caputxins, Arquitecte Rovira i Pons d’Icart) així com establir connexions verticals entre el barri i l’Eixample a través dels Jardins Vapor, de les Termes i el Teatre Romà, i de la terrassa del Palau Firal i de Congressos.
• Façana marítima: La nova façana marítima vol obrir el barri cap al mar eixamplant les voreres, naturalitzant el carrer i absorbint la circulació del tramvia i del carril bici.
• Porta ferroviària: La nova porta ferroviària transforma l’entorn de l’estació de tren per mostrarse com a punt de connexió vital per a la ciutat integrant l’intercanviador amb el tramvia. A més, reforma de la Plaça de la Pedrera per eliminar les jardineres elevades i redistribueix l’espai dedicat al vianant i al vehicle rodat per permetre que hi hagi aparcament de zones de càrrega i descàrrega suficients però donant protagonisme a les persones. En tot l’àmbit s’augmenta la superfície drenant, les àrees d’estada i joc infantil i amb ombres.
• Eix històric Reial: La reforma de l’eix històric del carrer Reial transforma l’entrada al barri des de la benzinera i el supermercat per millorar la connexió amb Pere Martell, el Serrallo, l’escola, la llar d’infants i poliesportiu municipal. En tot el carrer s’eixamplen les voreres, es naturalitza i es racionalitzen dels espais de càrrega i descàrrega i contenidors i es reforça el caràcter de referència de la Plaça dels Infants.
• Eix històric Apodaca: Finalment, la reforma de l’eix històric del carrer Apodaca millora la connexió amb el Port per mitjà de la transformació, naturalització i dotació de la Plaça dels Carros.