Una imatge de la Queta amb les autoritats. Foto: Cedida
El delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, junt amb la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, i la directora dels serveis territorials de Cultura, Lurdes Malgrat, ha inaugurat aquest matí l’acció itinerant “El pòdcast de la Queta“, que des d’avui fa parada a Tarragona “per crear el pòdcast més gran de la història en llengua catalana”.
A l’acte, el delegat ha remarcat que “el català és una prioritat absoluta del Govern” i ha posat en valor aquesta campanya que es fa perquè “volem que la ciutadania faci servir el català, per això el passat novembre vam aprovar 100 mesures per garantir-ne el seu ús i, aquest dimarts, coincidint amb el balanç favorable del seu seguiment, n’hem anunciat de noves: hem obert una nova línia d’ajuts per promoure la incorporació de la llengua catalana en l’àmbit dels videojocs i renovarem l’espai virtual d’aprenentatge parla.cat, entre d’altres accions”. “També hem apostat pel català al Congrés i estem treballant a Europa“, ha reblat Xifré.
Durant la seva intervenció, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona ha expressat el seu “suport a aquesta nova iniciativa pel foment de la llengua catalana: el pòdcast de la Queta, que es fa a través d’una nova eina de comunicació adreçada principalment als joves, a qui hem de tenir molt en compte a l’hora de potenciar l’ús del català.”. “El català, com qualsevol altra llengua, s’impulsa, es projecta i tira endavant a través de molts canals, els mitjans de comunicació i en aquest cas un pòdcast obert a la ciutadania, és una molt bona proposta”, ha remarcat.
En el marc de la campanya de sensibilització per la llengua Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure!, Tarragona acull durant 3 dies la cabina de ràdio de la Queta que el Govern està fent voltar per tot el país. Amb aquesta cabina es volen recollir el màxim nombre de veus i de testimonis sobre la llengua.
Un cop dins de la cabina, la persona participant pot escollir 4 opcions segons el seu nivell de català i les seves preferències: participar en una entrevista radiofònica, on la Queta fa preguntes relacionades amb la relació d’aquella persona amb el català; practicar la llengua en una conversa on la Queta ha d’anar a comprar ingredients per fer una paella; fer un karaoke amb la cançó Començar, que els Tyets, les Marala i el Kelly Isaiah han interpretat per a la campanya; o bé donar una mostra de veu per al projecte AINA, per tal de normalitzar el català en les tecnologies digitals. Al llarg de tot l’itinerari, els centres del Consorci per la Normalització Lingüística aprofitaran l’oportunitat per permetre que els seus aprenents practiquin la llengua en un entorn lúdic i desenfadat.
El pòdcast d’aquesta campanya recollirà les reflexions de la ciutadania sobre la llengua en tots els seus accents i fomentarà que tothom faci servir el català independentment del seu nivell. Precisament per això, la cabina està decorada amb el lema de la campanya, “Provem-ho en català“, traduït a 15 llengües molt parlades a Catalunya: àrab, búlgar, alemany, anglès, francès, hindi, italià, polonès, portuguès, romanès, rus, ucraïnès, wòlof, amazic, xinès, castellà i català.
Després de l’enregistrament, cada participant rebrà la seva pròpia gravació al mòbil i podrà compartir-la amb les seves amistats i a les xarxes socials. Un cop la cabina hagi acabat el seu recorregut, es crearà un pòdcast amb una selecció de totes les veus participants: el pòdcast més gran que s’ha fet mai en llengua catalana.
La primera cabina de pòdcasts es va estrenar el 23 de setembre a Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè, i posteriorment fa parada als principals municipis de totes les vegueries de Catalunya.
El coneixement i l’ús del català
Les darreres dades disponibles sobre coneixement i ús del català confirmen el diagnòstic que la llengua pròpia de Catalunya es troba en una situació complexa i delicada, tal com va assenyalar l’anàlisi prèvia al procés participatiu que ha de conduir al Pacte Nacional per la Llengua que es negocia en aquests moments. A grans trets, es detecta que augmenta el nombre de persones que saben la llengua i, per tant, la possibilitat d’usar-la, però que la intensitat d’ús del català baixa en força àmbits i continuen havent-hi sectors significatius que mai no el parlen.
Quant als coneixements, el 95,9% de la població de Catalunya de 2 anys o més entén el català, més concretament el 86,8% de la població l’entén bé i el 9,2% amb dificultat. Pel que fa a la resta de competències, el 89,6% el sap parlar (el 75% el sap parlar bé i el 14,5% amb dificultat); el 90,6% el sap llegir (el 78,4% bé i amb dificultat el 12,2%), i el 82,2% el sap escriure (64,5% el sap escriure bé i un 17,7% amb dificultat).
Pel que fa a l’ús, és més intens dins de les llars que no pas fora, però en canvi, fora de la llar hi ha més gent que el fa servir, encara que sigui amb menys intensitat. Així, segons dades de l’Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges (CEPH) de 2021, un 67,7% de la població declara que utilitza el català amb la família: el 33,9% l’utilitza sempre, el 15,6% freqüentment i el 18,2% alguna vegada. En canvi, a la feina i l’escola hi ha més gent que parla el català com a mínim a vegades, concretament el 79% de la població, però ho fa amb menys intensitat: el 27,9% l’utilitza sempre, el 32,6% freqüentment i el 18,6% alguna vegada. Amb els amics, un 77,6% de la població declara que parla en català almenys de tant en tant: el 26,2% l’utilitza sempre, el 28,2% freqüentment i un 23,3% a vegades.
El principal factor que explica l’ús del català és el lloc de naixement. Una majoria de les persones nascudes a Catalunya parla el català sovint o sempre tant a la llar (65,7%) com amb les amistats (70,2%) i a la feina o els estudis (76,5%). En canvi, les persones nascudes a la resta de l’Estat el parlen força menys: un 20,7% el parlen sovint o sempre en família, un 24,2% amb les amistats i un 26,7% a la feina o el centre educatiu. Les xifres són una mica més baixes encara entre la població nascuda fora de l’Estat: 11,7% el parlen sovint o sempre a la llar, un 18,3% amb les amistats i un 26,6% a la feina o el centre d’estudi. La distribució de la població nascuda fora de Catalunya explica bona part de les oscil·lacions en l’ús del català, ja sigui per localitats o fins i tot per edats, perquè les generacions intermèdies, que és on es concentren els nouvinguts, són les que mostren menys coneixement i menys ús del català. En aquest sentit, la integració lingüística de les persones nascudes fora és un des principals reptes per a la llengua.
V.Tapias
Equip de redacció
