Més de la meitat dels consumidors espanyols d’aliments eco deixaran de fer-ho per l’encariment de la vida. Foto: Cedida
Més de la meitat dels consumidors espanyols d’aliments eco ja ha canviat o canviarà a marques no ecològiques més barates. És la principal conclusió del darrer estudi Connecting with eco-conscious consumers. El mateix estudi apunta que el 66% dels enquestats voldria fer més pel medi ambient i el planeta, però el preu de la vida els en priva.
“Tots portem un consumidor ecologista i responsable a l’interior, però molts no són capaços de desenvolupar-lo per una qüestió purament monetària”, afirma Juan Carlos Gázquez-Abad, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Emprea de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El context econòmic d’aquests mesos no hi ha ajudat. La mitjana de l’IPC ha estat un 8,4 % més elevada que la de l’any anterior, una variació que no se superava des del 1986. “Si al cost tan elevat d’aquest tipus de productes hi afegim l’encariment de la vida (llum, energia, alimentació bàsica, transport, etc.), és evident que les aspiracions ecològiques es deixaran de banda, en espera que el cost dels productes/serveis ecològics i la capacitat econòmica del comprador s’equiparen una mica més”, afegeix.
El consumidor eco, neix o es fa?
Davant d’aquesta situació, els consumidors canvien d’hàbits: un 41% dels consumidors compra més productes reutilitzats; un 24% compra més articles de segona mà o, per exemple, gasta menys; un 41% menja menys fast food o cuina més a casa (un 54% ho fa més). Aleshores, hi ha el dubte de si l’aspiració per la consciència ecològica supera l’acció o a l’inrevés. Neus Soler, professora dels Estudis d’Economia i Emprea de la UOC, ho té clar: “El consumidor ecoactiu és producte dels valors que té, però tot i tenir aquests valors, la situació econòmica condicionarà que adopti més o menys un comportament”.
Aquest últim any, la llet ha augmentat de preu un 37%, els ous un 31%, els sucs un 18%. En general, entre els aliments i les begudes, els preus han augmentat d’un 15,7%. Segons l’estudi, més de la meitat (55%) dels consumidors que compren aliments de marca sostenible ja ha canviat o té la intenció de canviar a marques no ecològiques a causa del cost de vida actual. Un 23% ja ha canviat de marca, un 32% probablement canviarà de marca, un 28% potser ho farà i només un 17% no ho farà. És infidel als seus valors? “No es tracta d’infidelitat, es tracta de necessitat. Probablement, el consumidor voldria continuar sent ecoactiu, però, si no hi ha possibilitats econòmiques de fer-ho, haurà de deixar de ser-ho. Possiblement, molts d’aquests consumidors que han canviat de marca o els que indiquen que canviaran, modificaran novament el seu comportament quan la seva situació econòmica —o la situació econòmica de l’entorn— torni a ser favorable”, afirma Gázquez-Abad.
Efectivament, segons les dades, un 63% afirma que és probable que torni, un 9 % creu poc probable que torni i un 29% no està segur de tornar a comprar marques sostenibles quan el cost de la vida baixi. Soler afegeix que “una mala economia no ha de perjudicar sempre l’ecoactivisme”, és a dir, aquest consumidor privat pot deixar de consumir productes eco (a causa de l’economia) però continuar reciclant i potenciant l’economia circular. Per a Soler, és important remarcar a què es deuen aquests percentatges de dubte (9 %, poc probable, i 29 %, no n’està segur): “Hi ha diferents factors que ho expliquen. L’expectativa no complerta que el preu del producte ecològic pugui baixar (la cadena de valor i baixar l’IVA d’aquests aliments) o la pèrdua de confiança dels consumidors en el producte, per les pràctiques fraudulentes que s’han anat produint, i la informació que el consumidor té ara, pot fer que es qüestioni la relació cost/benefici personal”.
De tots els consumidors, els més fidels són els compradors de productes de neteja eco. El 20% dels consumidors que compren productes de neteja de marques sostenibles no tenen intenció de canviar a marques no ecològiques, tot i l’augment generalitzat de preus. “L’avantatge més gran dels productes de neteja ecològics és que no inclouen components químics i tòxics que poden danyar la salut i, a més, la diferència de preu no és tan acusada”, explica Soler. Ara bé, principalment el detonant és la salut. “Aquesta consciència més gran davant de productes químics menys perillosos i perjudicials pot estar darrere d’aquest resultat”, adverteix Gázquez-Abad. De totes les categories analitzades és la que té una taxa més baixa d’abandó. En canvi, la que encapçala la llista és la de productes de nadó. Un 36% dels consumidors ja ha abandonat les marques sostenibles, tot i que és un sector molt sensibilitzat. “L’alt percentatge d’abandó s’explica per l’alt cost de mantenir el consum ecoactiu en aquest cas, tenint en compte la freqüència amb què s’han de comprar productes i les despeses derivades de la criança”, comenta Soler. “Aquesta indústria és una de les principals candidates que el consumidor abandoni marques més sostenibles però molt més cares”, conclou Gázquez-Abad.
Equip de redacció
