La presentació ha comptat amb representants de Repsol, del Govern, de la URV i dels municipis. Foto: ACN
La qualitat general de l’aire que respira el Camp de Tarragona “és bona”, segons l’Observatori de la Qualitat de l’Aire tarragoní, tot i que els seus experts han detectat un increment de Compostos Orgànics Volàtils (COV) a l’entorn del polígon químic sud durant el 2023, que pot deures a diversos factors.
Enguany, per primera vegada s’han publicat les puntes captades de l’1,3 butadiè. Un 1% dels 17.000 registres captats va superar el valor de referència de 20 µg/m³. Aquest límit no està fixat per normativa sinó que l’ha escollit la mateixa indústria a partir d’un model canadenc.
Els resultats de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona s’han presentat públicament a Tarragona amb la presència de Francesc Borrull, director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, així com del director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho; el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré; el rector de la URV, Josep Pallarès, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz.
En la seva intervenció els portaveus públics s’han mostrat satisfets amb el treball i el director del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha ratificat els seu compromís de millora de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.
La gran novetat d’enguany de l’Observatori és que per primera vegada s’han publicat les puntes captades del compost 1,3 butadiè. En concret s’ha fet a partir de les mostres recollides per un equip (cromatògraf) en línia situat al Morell, el municipi que els darrers anys havia acumulat valors més alts d’aquest compost. Així, es van recollir dades cada 30 minuts durant tot el 2023, fins a obtenir quasi 17.000 registres. Pels impulsors de l’estudi, les puntes són els valors superiors a 20 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Així, es van superar en un 1% dels casos, per sota del 2% del 2022. Tal com apareix recollit en l’informe, s’han arribat a captar alguns episodis superiors a 100 µg/m³, amb un pic màxim de quasi 200 µg/m³ a finals de març de l’any passat.
Sancho ha explicat que a partir d’aquest centenar de puntes detectades des de Repsol han impulsat una cinquantena d’informes interns per mirar d’esbrinar si hi ha una relació entre l’activitat industrial i el pic contaminant. Així, el seguiment en continu els permet “tenir informació” i “revisar en aquell moment” les operatives “per si alguna activitat és la causa de la punta”. “A vegades no és possible identificar-ho, però altres, sí”, ha assegurat. Amb tot, ha afirmat que l’ambició de la companyia que dirigeix és “arribar al 0%” de puntes.
A banda, des de l’Observatori també tenen com a referència el valor de 2 µg/m³, ja que és el límit de mitjana anual recomanat per l’Ontario Ministry of the Environment -administració mediambiental d’Ontario (Canadà)-. De les 17.000 mostres, en un 7% es van superar aquests 2 µg/m³. Segons les dades, el 2022 aquest llindar es va excedir en un 10% dels casos.
En aquest sentit, la mitjana anual del 2023 al Morell de les dades captades per aquest equip en línia va ser d’1,43 µg/m³, un registre similar als 1,67 µg/m³ de mitjana que va donar el sistema de mostreig passiu, tal com han destacat des de l’Observatori. Paral·lelament, al setembre es va posar en marxa un segon equip a Constantí, i per ara els resultats són “similars” als del Morell, segons els impulsors de l’estudi.
Evolució
Un altre dels elements més estudiats és el sumatori dels 75 Compostos Orgànics Volàtils (COV) captats. El 2023 els registres més alts van ser a l’entorn del polígon petroquímic sud. Així, el més destacat va ser el de la Universitat Laboral (82,4 µg/m³ de mitjana anual), seguit de la Canonja (61,3 µg/m³) i la Pineda (58,1 µg/m³). En canvi, al nucli urbà de Vila-seca es van registrar 20,7 µg/m³, una xifra quasi idèntica a la d’Alcover (21 µg/m³), un municipi més allunyat dels grans polígons industrials de la regió. La mitjana més baixa però, va ser a Prades (8,13 µg/m³), municipi del Baix Camp situat a 1.000 metres d’altitud i allunyat de l’àrea metropolitana tarragonina. Pel que fa a les quatre capitals de demarcació catalanes, on s’ha detectat una mitjana inferior de COV ha estat a Tarragona (29,9 µg/m³), per sota de Barcelona (44,4), Lleida (39,7) i Girona (38,1).
Per altra banda, l’informe d’enguany també permet analitzar l’evolució dels COV en un cicle de cinc anys. En la majoria dels casos, aquest paràmetre el 2023 s’ha incrementat respecte l’any anterior i en llocs com la Universitat Laboral, la Canonja o la Pineda s’ha establert el nivell més alt de contaminació de la sèrie. El cas específic de la Laboral l’ha analitzat el director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, que ha indicat que cap a finals del 2023 es va detectar un increment dels COV, especialment d’un d’ells, l’acetat de metil.
Metodologia i benzè
L’Observatori sobre la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona està impulsat per Repsol, amb els suport de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’estudi avalua les immissions -la concentració d’un contaminant que respiraria una persona en un punt concret del territori-i la presència de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona.
Per recollir les dades es monitoritzen fins a 22 punts, dels quals divuit són en dotze municipis diferents del Camp de Tarragona, a més de Prades (Baix Camp), Barcelona, Lleida i Girona. Es fa mitjançant uns aparells que recullen mostres de les immissions durant catorze dies al mes. En conjunt s’estudien fins a 75 COV diferents, amb especial atenció als que es generen en les instal·lacions de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona, com el benzè, l’1,3 butadiè i l’1,2 dicloroetà, entre altres.
No s’arriba als límits
De tots aquests, tan sols el benzè està regulat per llei. La normativa europea fixa un màxim de 5 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana anual en un mateix punt. Segons les dades recollides per l’Observatori en cap dels punts d’estudi s’arriba a aquesta xifra i ni tan sols se superen els 2 µg/m³. Els registres més alts són els dels punts de control de la Universitat Laboral (1,77 µg/m³) i els de Constantí (1,68 µg/m³), que superen zones amb més incidència del trànsit com el mateix centre de la ciutat de Tarragona (0,80 µg/m³), però també la ciutat de Barcelona (0,89 µg/m³).
Per la seva banda, en aquest cas la Generalitat sí que fa un control d’aquesta substància gràcies a dos equips en línia que té instal·lats a Constantí i Puigdelfí, que recullen dades cada hora des de fa més de quinze anys. En la taula rodona posterior a la presentació de l’estudi, el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, ha valorat que l’Observatori és “un exercici de transparència” de la indústria química “únic al món” que “ha de continuar”.
Tanmateix, ha reconegut que l’administració “hauria d’establir valors de referència” en compostos com l’1,3 butadiè i ha apuntat que “és la part legislativa” qui ho ha de fer .”N’hi ha alguns, i per seguretat de tothom, que seria convenient que hi fossin, perquè la gent estigués convençuda que els valors demostren que hi ha una bona qualitat de l’aire”, ha remarcat. A la vegada, ha comentat que el de Tarragona és “el polígon químic més monitoritzat del món”.
En aquest sentit, l‘alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha assegurat que es creu les dades publicades i ha manifestat que la tasca és “fer-les arribar a la població” per evitar desconfiances. El rector de la URV, Josep Pallarès, ha afegit que el prestigi de la universitat avala els resultats.
Redacció – ACN
Seguirà ampliació
Equip de redacció
