La Pineda esdevindrà una gran zona humida catalana amb la recuperació dels Prats d’Albinyana

🔊 Escoltar la notícia

Els Prats d’Albinyana -que formen part del conjunt de la Sèquia Major de Vila-seca- esdevindrà una destacada àrea humida de Catalunya, a mig camí entre el Delta de l’Ebre i els aiguamolls del Delta del Llobregat quan es concreti la seva recuperació.

Seran 37 hectàrees -l’equivalent a 37 camps de futbol o un 2% de tot el terme municipal de Vila-seca, que inclou els nuclis de La Pineda i La Plana- de zona  protegida i de futura recuperació de fauna i replantació de fins a sis hàbitats naturals, amb llacunes, aiguamolls, alberedes, prats i jonqueres que poblaran una zona amb la previsible reintroducció de fins a cins espècies animals, diversos tipus de tortugues i el fartet, entre altres.

L’Espai Natural Protegit del Delta del Llobregat ocupa 145 hectàrees. Es tracta d’un indret molt important per a l’avifauna, ja que és un punt estratègic dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. Al Delta del Llobregat s’han citat més de 360 espècies d’ocells, aquesta xifra és una de les més altes d’espècies vistes a la península Ibèrica. És, per a les aus, zona de descans, de muda, d’alimentació, de nidificació o d’hivernada. Es considera una àrea d’importància global en els inventaris científics, ja que acull espècies de conservació prioritària al nostre continent.

El Delta de l’Ebre no cal presentar-lo: ocupa més de 7.800 hectàrees de superfície i és una de les zones humides més importants de la Mediterrània. Doncs bé, a mig camí entre els dos espais, els deltes del Llobregat i de l’Ebre, el Camp de Tarragona farà aflorar un tercer indret humit, el de La Pineda, que juntament amb la Sèquia Major està protegit per la Unió Europea amb la declaració de Xarxa Natura 2000, el que suposa un altíssim grau de protecció que impedirà d’entrada que sigui visitat per la població, almenys durant un anys.

Els antecedents

El Port de Tarragona va presentar el passat 9 de juliol del Pla de Sostenibilitat – Agenda 2030. Es tracta d’un pla ambiciós amb 23 objectius finalistes que es despleguen en 82 accions molt concretes. Un pla pensat perquè es pugui materialitzar i no per a desar-lo en un calaix. El Pla és un potent full de ruta per als pròxims 10 anys que referma el compromís del Port amb la sostenibilitat, amb l’equilibri entre activitat econòmica i entorn, i amb la lluita contra el canvi climàtic.

El projecte més destacat en l’eix de la millora de l’entorn natural és la recuperació de més de 37 hectàrees d’aiguamolls a la vora del mar, en uns terrenys a tocar de la ZAL i de La Pineda. Es tracta d’un projecte de restauració de l’espai consensuat amb el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i que suposarà la inversió de 2 milions d’euros per part de l’APT. És una compensació ambiental per la creació de la ZAL.

La Xarxa Natura 2000 està formada per uns 370.000 m2 -37 hectàrees- en terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona adjacents a la Pineda. Es preveu recuperar l’ecosistema d’aiguamolls costaners, creant una llacuna d’aigua interior i regenerant un sistema de dunes costaneres, en el qual es plantaran diferents espècies autòctones amb l’objectiu de reintroduir diferents tipus d’animals i aus.

La Regeneració xarxa Natura 2000 es van iniciar l’any 2020 amb la redacció de projectes, autoritzacions i licitacions públiques. La resta de les mesures s’iniciaran al llarg de l’any 2021 i inicis de 2022.

Espècies autòctones

‘Tota l’actuació tecnològica té un caràcter mediambiental i de sostenibilitat ja que pretén recuperar un espai natural que actuarà de transició entre una zona poblada i turística com és la Pineda i un recinte logístic-industrial com és la ZAL i el Port de Tarragona’, subratllen fonts portuàries.

En tota aquesta zona es plantaran multitud d’espècies autòctones d’aiguamoll costaner i permetrà la nidificació i implantació de moltes espècies d’aus i altres espècies naturals habituals en aquest tipus d’ecosistema.

En detall, la plantació d’espècies vegetals donarà 45.000m2 de sembra directa de planta petita tipus mediterrània, 45.500 unitats de plantació de petita planta tipus joncs, arbustos i 13.250 unitats d’arbres plantats tipus pi o om. La superfície d’actuació total serà de 370.000m2 -el que suposa aproximadament un dos per cent del total del terme municipal de Vila-seca- amb una llacuna interior 100.000m2 i una illa interior de 27.000m2.

Gisela Loran, de l’empresa Envers -consultora mediambiental que ha estat la redactora del projecte de recuperació-, explica a Tots21 que ‘a partir de les restes de comunitats vegetals i les seves característiques hidrològiques es potenciaran hàbitats d’aiguamolls que permetran la recuperació de la peça’. Es crearà una gran llacuna en comptes dels petits tolls que hi ha ara.

L’aigua és la clau

L’agua és la clau de tot: ‘Vam fer un estudi hidrològic i el resultat va ser que existeix aigua dolça amb un cert nivell d’aigua salada, es troba molt a prop de la superfície i no presenta contaminació. El nivell freàtic es troba molt recuperat. Des de l’arribada de l’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona s’ha recuperat’, afirma Loran. Sobre la platja es crearan dues llacunes variables, bàsicament salades. ‘Si tens sal tens altres espècies, cada grup d’espècies està especialitzat en un entorn’, destaca l’experta. Un entorn humit com serà aquest ‘és extremament ric, amb processos de creixements molt ràpids. A més a més, els aiguamolls fan de tampó, evitant inundacions i tempestes, tant de pluja com de mar, i tenen nutrients que fan de depuració de les aigües abans que arribin al mar’. Espècies com els rèptils i els amfibis ‘veuran millorat el seu hàbitat’.

Aquestes espècies es recuperaran o reintroduiran amb les actuacions que es faran de restauració de l’ecosistema:

Tortuga de rierol: Creació d’una llacuna litoral pot afavorir l’entrada o la reintroducció d’aquesta espècie.

Tortuga d’estany: Creació d’una llacuna litoral pot afavorir l’entrada o la reintroducció d’aquesta espècie.

Fartet: Creació d’una llacuna litoral pot afavorir l’entrada o la reintroducció d’aquesta espècie.

Tortuga babaua: El desviament del dic, juntament amb la creació d’una nova platja i la liberalització d’usos de l’entorn de platja poden afavorir la presència d’aquesta espècie.

Altres espècies que ja hi són:

Ratpenats: Les mesures de restauració que inclouen millora d’hàbitats rupícoles, plantació de masses de vegetació de ribera, i petites bosquines de vegetació forestal, així com la implantació de caixes-niu per aquestes espècies, afavoreixen la seva presència dins de l’àmbit del projecte.

Gavina corsa: Es prepara una illa al mig de la llacuna amb les condicions òptimes per atreure la presència i nidificació de la gavina corsa, una acció per potenciar la fauna d’interès. La gavina cora es trobava en perill d’extinció a la Mediterrània i s’ha recuperat de manera extraordinària.

Hàbitats d’interès:

Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis: Potenciació d’aquest tipus d’hàbitat.

Llacunes costaner: Es potencia la presència de llacunes, ja que es dissenya una llacuna dins de l’entorn terrestre, i estableix els mecanismes per a que es puguin formar altres llacunes dins de l’àmbit de platja amb un major caràcter marí.

Aiguamolls amb mansega: Les característiques que defineixen el projecte amb una llacuna excavada poden afavorir la formació d’aquests tipus d’hàbitats.

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera: Es defineixen unes masses de vegetació de ribera en diferents punts, especialment vinculats a entorns propers da la nova llacuna, i de millora del canal.

Prats i jonqueres halòfils mediterranis: Es proposa la millora i restauració de zones degradades amb les espècies pròpies d’aquests hàbitats.

Jaume Garcia