El cantautor Paco Enlaluna, durant el seu concert a la sala Lo Submarino de Reus. Foto: ACN
La música en directe ha tornat a sonar nou mesos després a la sala Lo Submarino de Reus. Ha estat gràcies al projecte SalaCat, impulsat pel Departament de Cultura i l’Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASACC), que permet que s’impulsin 80 recitals en quinze ciutats catalanes. El del cantautor Paco Enlaluna ha estat el primer que s’ha fet a la demarcació de Tarragona, aquest dijous al vespre. Albert Salvat, un dels propietaris de Lo Submarino, ha remarcat que, malgrat les dificultats, segueixen endavant “per militància”. De fet, Salvat ha assenyalat a l’ACN que sense els ajuts vinculats a SalaCat hauria estat impossible reobrir, ja que les limitacions d’aforament fan que no els surti a compte organitzar concerts.
A l’espectacle hi han assistit 24 persones. L’aforament màxim permès era de 30, que s’han completat amb el personal de la sala. Unes xifres molt reduïdes que fan del tot inviable econòmicament poder organitzar qualsevol concert tal com es feia abans de la pandèmia. “Els ajuts serveixen per pagar les despeses i els grups. A veure si s’allarguen i també en podem fer el gener i el febrer”, ha comentat Salvat.
De moment les subvencions contemplen poder organitzar un màxim de quatre concerts. A Lo Submarino ja els tenen programats. “Estem il·lusionats perquè des del març que no teníem la sala oberta i per fi veiem que hi ha una mica de llum en el món dels espectacles i la cultura”, ha remarcat. L’esperança la tenen posada en la desescalada i en poder tornar a la normalitat l’any que ve. “Sinó haurem de tancar”, ha assegurat.
Els músics també ho han passat malament. Paco Enlaluna ha pogut fer en les darreres setmanes algun ‘bolo’, però tots a l’aire lliure i amb menys públic del que era habitual. Amb tot, el cantautor s’ha mostrat resignat: “el que no es pot fer és lluitar contra la situació”, ha dit. “Si no pots fer concerts has de tancar-te a casa, reinventar-te, composar i esperar que passi”, ha afirmat. Ara, les esperances les posa en l’estiu de l’any vinent, ja que aquest hivern també el dona per perdut. De moment, de suport econòmic per part de l’administració n’ha rebut poc. “Sóc autònom i també sóc guionista de cine. Les ajudes han estat més per la part d’autor que per la de cantant”, ha lamentat.
Ambient diferent
Els assistents s’han assegut en taules de com a màxim quatre persones i totes separades entre elles. Mascareta també durant el recital, si bé alguns se la treien puntualment per cantar amb més comoditat o prendre la beguda. Tot i les novetats, satisfacció. “Estem molt contentes. És la primera sortida que fem des del confinament i estem com si tinguéssim quinze anys”, comentava amb il·lusió la Nieves, una de les assistents.
La Nieves ha afirmat que s’ha assabentat de l’espectacle aquest mateix dijous i que amb la seva amiga no s’ho han pensat a l’hora de comprar l’entrada. Uns tiquets a preus populars, per indicació de l’ASACC i l’Institut Català d’Empreses Culturals, l’organisme mitjançant el qual Cultura ha vehiculat els ajuts a les sales. En el cas de Paco Enlaluna, a deu euros.
L’alegria la compartia la Lisa, asseguda just davant amb tres amics més. En la seva opinió, el fet de no poder estar drets fa que l’ambient sigui “totalment diferent”. “El caliu no és el mateix”, ha comentat.
Mar Rovira / Eloi Tost
Equip de redacció
