Altafulla acull aquest dissabte la primera trobada amb el Festival Altacústic, d’un esdeveniment que reuneix els amants de la música independent per gaudir de concerts de diversos estils musicals i de gran qualitat.
El tret de sortida del festival serà aquesta tarda (19:30 hores, entrada lliure) a la plaça de l’Església, i anira a càrrec de La Ludwig Band i Maria Hein.
La Ludwig Band.
La Ludwig Band és un grup de música en català nascut a Espolla (Alt Empordà) a finals del 2017. Sona folk, pop, rock… i s’escolten heptasíl·labs que parlen de la vida i rimen assonants. Temes potser quotidians, potser no tant, amb girs inesperats i secrets que es descobreixen amb l’escolta.
La Ludwig Band són:
Gabriel Bosch: guitarra elèctrica, guitarra acústica i cors.
Quim Carandell: veu, guitarra rítmica i cors.
Roger Cassola: bateria, percussió, orgue, teclat i cors.
Andreu Galofré: baix, bateria, percussió, teclat i guitarres. Pau Lanzetta: piano i teclat.
Lluc Valverde: segones veus, clarinet i cors.
Marina Hein.
Maria Hein és una jove que porta anys formant-se com a pianista, tocant la guitarra i, recentment, experimentant i creant les seves pròpies lletres i melodies. Aquesta nova troballa balear, ja té guanyada una plaça dins del podi musical mallorquí.
La calidesa amb la qual Maria Hein presenta Continent i contingut, el seu disc debut, està equilibrada amb la solemnitat i el so impol·lut de totes les seves cançons, que emanen una mescla de senzillesa i nostàlgia, amb la pinzellada imbatible de la naturalesa balear. Deu cançons en les quals Maria Hein acumula pensaments, problemes i dubtes, com una tassa que ha començat a desbordar i necessita deixar córrer l’aigua. I ho fa acompanyada d’una instrumentació minimalista, que s’uneix, discreta, a les paraules de Maria Hein, que interpreta les cançons de manera prudent i reservada, com si ens estigués revelant un secret.
De la mà de Ferran Palau, ha construït aquesta sonoritat tan atemporal, tan pròxima i acollidora. I així és com Maria Hein entra als nostres caps, cautelosa, com una nova convidada que no vol incomodar. Però sense adonar-nos, s’instal·la lentament i es queda en la memòria, perquè, al cap i a la fi, les seves històries són les nostres històries.
Equip de redacció
