Carles Pellicer
El jutjat d’instrucció 2 de Reus manté l’acusació per un presumpte delicte d’odi contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i quatre portaveus de l’Ajuntament pel manifest de després de l’1-O en què es ebutjava la presència poliial a Reus.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la jutgessa ha finalitzat la investigació de la causa oberta arran de la denúncia de la policia espanyola, on hi constaven 18 investigats.
Un cop acabada la instrucció, segueix el procediment contra el batlle i els quatre portaveus municipals, Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus). D’altra banda, arxiva provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP –Marta Llorens i Oriol Ciurana-, dos treballadors d’un gimnàs i diversos bombers.
A través d’un auto de 16 pàgines, la jutgessa exposa que els agents van arribar a Reus el 12 de setembre, si bé “no van prestar servei a la ciutat”. La seva sortida estava prevista per al 7 d’octubre perquè l’hotel “tenia altres reserves”, però la seva marxa es va produïr “entre els dies 4 i 5”. Segons l’escrit de la magistrada, durant la seva estada a la capital del Baix Camp no van fer “ostentació de la seva condició de funcionaris públics”. Ara bé, alguns veïns van fer sonar el clàxon dels seus vehicles “a altres hores de la matinada per inoportunar el descans” dels agents tot cridant “fills de puta” i “votarem”.
Ja després del referèndum, el dia 3 al migdia, i durant l’aturada de país, l’auto relata que una marxa de milers de persones (“entre 3.000 i 4.000”) es va adreçar a l’hotel i que Pellicer i els quatre altres regidors van llegir el manifest. Davant d’aquesta “intimidació”, diu l’escrit de la magistrada, un parell d’agents dels Mossos va recomanar als treballadors de l’establiment que bloquegessin les portes per evitar possibles incidents. Davant la situació, el comandament dels agents de la policia espanyola es van aplegar a la primera planta, perquè aquest “temia per la integritat” dels policies. D’aquesta manera, i per la “hostilitat” d’alguns veïns, els policies “van deixar de fer vida social” a Reus.
Altres, per part seva, van deixar d’anar al gimnàs Faro perquè tenien “sentiments d’humilació, angoixa i menysteniment”. “Davant la pressió i l’assetjament”, segueix el relat judicial, van optar per deixar la ciutat abans del previst. L’auto recull el testimoni de diversos agents, un dels quals assenyala que pel 3-O “tota la ciutat sabia que eren policies, fins i tot al carrer per l’accent (…) i que hi va haver un moment que creien que entrarien (a l’hotel) per apallissar-los”. L’escrit de la jutgessa apunta també que, per al director de l’hotel, el comportament dels agents “no era ostentós” però que la gent “venia a recriminar-los que allotgessin policies” a les seves instal·lacions. Els recepcionistes van rebre moltes trucades, aquells dies, “tan sols perquè la línia estigués ocupada”, es fa constar.
Incitar la població
Sobre Pellicer i la resta de regidors, l’escrit indica que la voluntat d’aquests va ser la “d’incitar la població” per expulsar els policies, “tot augmentant i agreujant la tensió ciutadana i l’animadversió contra els agents”. Sobre el contingut del manifest, la jutgessa argumenta que no se’n pot entreveure una voluntat de “calmar els ànims”, tal i com “correspondria a un responsable polític”. De fet, subratlla, el manifest en qüestió conté “una comminació expressa que incita a l’odi i la discriminació”. De les diligències practicades, per tant, se’n deriva “l’existència d’una conducta que revesteix els caràcters del delicte d’incitació a l’odi previst i penat a l’article 510 del codi penal”, tot rebutjant en conseqüència les al·legacions de les defenses, que van demanar l’arxiu de la causa en el seu moment.
A banda, la magistrada, titular del jutjat d’instrucció 2 de Reus, arxiva provisionalment la causa contra els altres 13 investigats, entre els quals els cupaires Marta Llorens i Oriol Ciurana, el propietari i el treballador del gimnàs, i diversos bombers.
La resposta de Pellicer
L’alcalde de Reus ha afirmat en conèixer la interlocutòria del 3-O que aquesta és “una persecució política”, “una provocació” i que és “surrealista, tendenciosa i tremendament parcial”. “Lamento que estiguem perseguits políticament per defensar la convivència”, ha dit. Segons Pellicer, la interlocutòria “omet deliberadament” la situació prèvia al 3-O i els acusa “d’incitar la població perquè expulsessin els policies, agreujant la tensió ciutadana”. “Si el jutge creu que vaig actuar així, la justícia té un problema greu”, ha conclòs.
“L’auto diu que al manifest no es pot entreveure una voluntat de calmar els ànims de la població com correspondria a un responsable polític, sinó al contrari, escalfant i incitant els ciutadans”, ha assenyalat Pellicer. Així, s’ha preguntat “en quin país viu aquesta jutge? On viu? On va viure?”. En aquesta línia, ha assegurat que la interlocutòria, que ha insistit que és de “persecució política en tota regla”, és “indignant i genera indefensió”.
ACN
Equip de redacció
