La idea de l’empresari tarragoní que triomfa… a Reus

🔊 Escoltar la notícia

L’empresari tarragoní Àngel Campabadal va aprofitar el primer confinament derivat de la Covid-19 per proposar als grups municipals tarragonins un sistema de xecs descompte, subvencionats des de l’Ajuntament, destinats a reactivar el consum entre els sectors més afectats per la crisi un cop recuperada la llibertat de moviments. No va obtenir resposta. Només un parell de mesos més tard el consistori de Reus posava en marxa els bons regal, una idea pràcticament idèntica enfocada també als sectors que més han patit l’aturada en sec. La setmana passada el projecte iniciava la seva tercera fase, oberta ja als no empadronats a la capital del Baix Camp de cara a captar visitants de pobles de les rodalies, culminant un èxit espectacular que té més que satisfets als exhausts comerciants locals.

En essència, cada ciutadà pot adquirir o descarregar-se en qualsevol dispositiu quatre bons, hàbils per un període màxim de 15 dies, que ofereixen 5 euros de descompte cadascun a partir d’un esglaonament de compra mínima. Així doncs, un val de cinc euros pot ser utilitzat en una compra de 15 euros cap amunt, mentre que per exemple els quatre junts ho poden ser en una a partir d’una de 65 euros. L’Ajuntament es fa càrrec dels imports (hi destina prop d’1 milió d’euros) si bé el pagament immediat als locals comercials va a càrrec de la Cambra de Comerç de Reus, de cara a agilitzar-ne la gestió. La idea ja ha estat copiada per Calafell, i s’aplica amb major o menor grau de coincidència a localitats d’arreu de l’Estat com Valladolid o Osca.

El projecte reuneix els grans trets que Campabadal va presentar als partits tarragonins “cap a mitjans del mes d’abril. L’informe que havia anat elaborant el vaig enviar als grups municipals a través de l’oficina d’atenció al ciutadà, perquè volia deslligar-ho de cap posicionament polític”. Així ho explica a tarragona21 el mateix Campabadal (48 anys) “empresari de tercera generació, com els altres cinc germans que tinc. Som gent que des de sempre hem après a tirar del carro de les nostres empreses tant en temps bons com dolents”. Responsable de Virgili Correduria d’assegurances i diplomat en ciencies empresarials per la URV, va saber aprofitar el temps mort imposat per la pandèmia. “Durant les primeres setmanes un cop decretat el confinament tots estàvem en estat de xoc i sense activitat. Va ser durant aquest període quan vaig començar a pensar en solucions de cara a reactivar l’economia un cop tornés el que llavors encara pensàvem que seria la normalitat”.

L’estudi “tenia com a base les dades de l’INE i de l’IDESCAT sobre la despesa mitjana de cada família i les seves preferències comercials”. Un cop filtrades les dades, calien dues peces clau de l’engranatge. La primera era “poder conèixer quan estalviava cada persona per mes durant el confinament. La dada final era de 200 euros i escaig per persona de mitjana”. La segona depenia de perfilar amb claredat “quins eren els sectors més perjudicats per la davallada d’ingressos”.

Amb aquests dos elements concretats, només restava fer-hi encaixar un altre ingredient. “Calia entendre que des de l’administració s’havia d’incentivar la despesa immediatament després que aixequessin el confinament, abans que als estalviadors els entrés la por de cara a un futur incert. Per això era necessari un projecte d’aplicació ràpida, que canalitzés la quantitat més gran de diners possible cap al mercat, i l’estímul del diners públics, perquè a més consum es recapta més IVA, més IAE, i més impostos de societats. Així, un tant per cent elevat de la inversió retornaria a l’administració”.

La mecànica del joc resultant passava per “una proposta de xecs descompte. La meva proposta passava per poder-los descarregar gratuïtament donant-se d’alta a una App. Cada sèrie de xecs descompte seria intransferible, amb un valor mínim per poder gastar abans d’una data de caducitat preestablerta en locals sempre diferents, per evitar amiguismes. Els comerços adherits haurien de reunir les condicions de ser micropimes, pimes o regentats per autònoms en situació de risc. No es tractava d’estimular la compra al Corte Inglés o Amazon, sinó als sectors més perjudicats”. La despesa seria assumida “per l’administració local, però repartida percentualment en consonància amb els ajuts que rebés d’administracions superiors com fons derivats de la Unió Europea”.

L’estudi final “el vaig compartir en un xat d’empresaris del qual formo part, on hi ha gent tant de Tarragona com de Reus. Ells van ser els que em van animar a anar més enllà i presentar-lo davant de l’Ajuntament”. Per fer-ho es va assessorar amb Dídac Nadal, conseller de Junts per Tarragona. “Vam anar junts a l’escola i hi tinc confiança. Ell em va aconsellar que anés per la via de l’oficina d’atenció al consumidor, de cara a evitar polèmiques partidistes. El problema, però, és que a hores d’ara no he rebut ni la més mínima resposta per part de ningú. Al final em vaig desvincular de la meva proposta perquè la vaig cedir a una associació d’empresaris de la qual en formo part. Sé que la van presentar a l’Ajuntament, amb altres propostes, però ja no sé res més”.

Dídac Nadal: “És per plorar”

Tarragona21 s’ha posat en contacte amb Dídac Nadal per conèixer el seu posicionament. Ell va ser qui va desvetllar l’existència de la proposta durant el plenari del passat octubre, recriminant a l’equip de govern el silenci que havia obtingut. “La proposta dels vals de descompte ens sembla imaginativa i que no només permet ajudar de forma quirúrgica als sectors més afectats sinó que, dins d’un mateix sector, es pot incidir sobre els casos particulars que més ho necessitin. D’una banda, permet rescatar i reactivar el comerç de proximitat. De l’altre, suposa una gran ajuda a les famílies, ja que es veurien beneficiades per descomptes directes”, afirmava.

“L’Àngel Campabadal -afegia- va posar el seu estudi en coneixement de tots els grups municipals de Tarragona a finals del mes d’abril. I mentre des de la Conselleria de Comerç es descartava la seva proposta, a Reus es posava en marxa una campanya amb 80.000 cupons de 5 euros cadascun. Ha sigut un èxit absolut. Ara ja van per la tercera fase i han ampliat els destinataris dels cupons a persones de fora de la ciutat. És per plorar”, etzibava com a epitafi de la idea nascuda a Tarragona i que triomfa… a Reus.

J.S.