Planta de residus de Constantí
La planta de residus de Constantí, referent tant a l’Estat com a Europa en el tractament i eliminació de components industrials amb alts nivells de toxicitat, se subhasta per 7,37 milions d’euros. La Generalitat ostenta la titularitat de l’Ecoparc de Residus Industrials (ERISA), nom tècnic que rep la planta, a través de l’Agència Catalana de Residus i en els darrers exercisis venia acumulant pèrdues anuals per valor de 4 milions d’euros. Unes xifres que han obligat el Govern a subhastar a un preu irrisori aquesta planta insígnia en el tractament de residus i que tanta anomenada va tenir arran de la possibilitat de tractar components d’armes químiques provinents de Síria.
La construcció d’ERISA va comportar una inversió de 100 milions d’euros i les circumstàncies han provocat que esdevingui un llast pels comptes de la Generalitat. L’alcalde de Constantí, Josep Maria Franquès, apunta que la planta d’incineració de residus ha patit la “competència deslleial” de la resta de l’Estat: “La llei catalana és molt restrictiva pel que fa al tractament i eliminació de residus, mentre altres legislacions en altres comunitats autònomes com Castella i Lleó, València o Múrcia no ho són tant”.
Això ha provocat, afegeix Franquès, que molts residus que es tractaven a Constantí hagin abandonat ERISA per traslladar-los fora de Catalunya. “És una planta única a Europa, i no ho dic jo, ho diuen tots els organismes però aquesta competència amb la resta de l’Estat ha fet perdre pistonada”.
Un preu de ganga
La subhasta de la planta de Constantí no és nova. El març del 2013, l’executiu català ja va fer un primer intent de privatitzar ERISA. Aleshores, el govern va fixar el preu de la licitació en 42 milions d’euros. El concurs va quedar desert i, davant la por per un nou fracaç en la venda d’ERISA, els departaments d’Economia i Territori i Sostenibilitat han rebaixat de manera escandalosa el preu de venda de la planta, deixant-lo en els esmentats 7,37 milions d’euros.
Fonts consultades per Tarragona21 han argumentat que la rebaixa del preu de subhasta es deu a dos motius: el primer té a veure amb un crèdit de 25 milions associat a ERISA, a través de l’Agència de Residus de Catalunya. En segon terme, la nova subhasta també elimina de l’oferta els terrenys adjacents a la planta de residus de Constantí. Amb aquestes condicions, el Govern confia que la licitació (per la qual ja s’han interessat Tradebe, firma que ja s’hi va interessar el passat 2013, així com Ferrovial, Abengoa, Suez Environment i Comsa Emte) no quedarà deserta.
Durant el mes octubre aquestes societats podran presentar les pertinents candidatures i, abans d’acabar l’any, hauria de tenir lligat el comprador. Qui també està interessat en la bona resolució d’aquest afer és la química de l’entorn del Camp de Tarragona, que troba en ERISA una solució propera per gestionar part dels seus residus.
Les conseqüències per Constantí
Amb la privatització d’ERISA, Constantí dirà adéu definitivament al cànon que rebia pel fet de tenir la planta en el seu terme municipal. Per aquest concepte, les arques municipals rebien uns 190.000 euros anuals. Aquesta xifra, però, ja fa tres anys que no es percep arran de l’aprovació de la Llei Òmnibus per part de la Generalitat.
A més del cànon, Constantí també deixarà de percebre l’abonament de part de la despesa elèctrica. ERISA pagava, anualment, fins a 50.000 mil euros d’acord amb la relació de despesa que presentava el consistori. Els 50.000 euros de consum elèctric estan garantits per aquest 2014 però ja no s’esperen pel 2015.
El que sí contempla la subhasta és un compromís de dos anys, per part de l’empresa compradora, de conservar els prop de 70 llocs de feina dels treballadors. Empleats que en bona mesura són de Constantí, però també de Tarragona i Reus. Una altra de les clàusules de la licitació és la consignació de 200.000 euros perquè la Universitat Rovira i Virigili segueixi realitzant els estudis de seguiment i control de la planta incineradora. Es tracta de diferents estudis toxicològics al voltant de la planta i que l’Ajuntament de Constantí volia garantir que se seguissin fent.
Joan Marc Salvat
