Durant ja cert temps estem sent testimonis de com s’està volent desmantellar la capitalitat de Tarragona. Els partits secessionistes de la nostra ciutat són intransigents amb qualsevol suposat «greuge» que vingui del govern de l’Estat contra Catalunya, però en canvi es mostren tolerants amb els que venen de la Generalitat contra Tarragona.
Joaquim Vandellós Ripoll
Que el separatisme és antitarragoní i que mai ha defensat la capitalitat de Tarragona és evident. Ho vam veure en les vegueries, en què es pretenia trencar la província de Tarragona i que la nostra ciutat perdés la seva capitalitat. No ens ha d’estranyar aquesta ofensiva quan els secessionistes saben perfectament l’oposició de Tarragona al seu projecte. Al plenari de l’ajuntament ja s’han rebutjat 2 mocions: una a favor del «Dret a Decidir», i l’altra pel que fa a l’adhesió al «Pacte Nacional pel Dret a Decidir», guanyant clarament el “NO” a la independència per 6 vots a favor contra els 19. Sabent clarament que Tarragona és un obstacle, volen apartar-la i reduir-la a un segon plànol marginal. Potser és aquesta la causa per la qual no hi ha cap conseller tarraconense al govern de la Generalitat de Catalunya.
Forta ha estat també la ofensiva contra la paraula “Tarragona”. Des de TV3 s’utilitzen tota mena d’eufeminismes com el “Camp” o “terres meridionals”, però mai s’utilitza el nom de la nostra ciutat, que esdevé paraula tabú. També se’ns ha impedit anomenar a la nostra universitat “Universitat de Tarragona”, sent la única capital provincial en què la universitat no porta el nom de la seva ciutat. A més a més, els propis diputats de CiU i ERC de la província de Tarragona al Parlament van votar en contra de la terminació Barcelona World – Costa Daurada, per tal d’evitar que en el segon terme hi hagués una referència al nostre territori. És aquest l’apreci que tenen per la nostra terra o és que simplement prefereixen prioritzar els seus interessos partidistes?
És curiós com des del nacionalisme es reivindica tantíssim la nostra identitat regional i les nostres tradicions però a la pràctica es limita a inventar una falsa identitat “nacional” catalana mentre deixa de banda al tarragonisme. Com assenyala un article escrit fa uns mesos per l’advocat Anton Vives Tous, aquest any es compliran 2.000 anys de la mort de l’emperador Octavi August i el ressò que se n’ ha fet ha estat mínim, per no dir nul. Resulta curiós com es reivindica constantment el 2014 com “els 300 anys d’ocupació” fent una crida a la divisió però en canvi no es vol commemorar un fet tant clarament tarragoní com l’anterior citat.
Les deslleialtats de CiU i ERC també afecten a les inversions i a les infraestructures. Els 2 partits van votar en contra de la construcció del complex St. Jordi, tan necessari per a la nostra ciutat. A més a més, resulta sorprenent que tot i que Tarragona aporti 4.000 milions € anuals a la Generalitat de Catalunya, la major inversió serà de 2,7 milions € per a les urgències de l’hospital Joan XXIII.
És evident que els partits separatistes estan prioritzant el procés secessionista català per sobre de la defensa dels interessos de la nostra ciutat. Mentre es menysprea la nostra ciutat, plantegen a Tarragona mocions improductives i claudiquen davant el seus interessos partidistes a Barcelona. El més sorprenent és l’actitud de permissibilitat i silenci que estem tenint els tarragonins. Davant aquest fet, hem de reivindicar sense complexes el tarragonisme i defensar la capitalitat de la nostra ciutat capital i la nostra província.
Joaquim Vandellós Ripoll
