La sortida del director de la central nuclear Vandellòs II, Rafael Martín (dreta), juntament amb el seu advocat, després de comparèixer com a investigat als jutjats de Reus. Foto: Roger Segura
El director de la central nuclear Vandellòs II, Rafael Martín, ha comparegut aquest dilluns en qualitat d’investigat davant el jutjat d’instrucció número 2 de Reus per haver mantingut la planta en funcionament amb fuites a la barrera de pressió durant disset dies, entre febrer i març del 2018. Segons l’acusació particular, Societat Humana, això contravé la normativa. Martín ha decidit respondre només a les preguntes del seu advocat i, segons fonts jurídiques, ha ratificat diversos informes que consten en la causa i ha subratllat que els fets no constitueixen cap delicte penal. Un cop practicades totes les diligències, la jutgessa haurà de decidir ara si obre el procediment abreujat o decreta el sobreseïment provisional del cas.
L’Associació Societat Humana, que exerceix d’acusació particular, va denunciar davant Fiscalia que la central nuclear Vandellòs II havia estat funcionant durant disset dies amb una fuita a la barrera de pressió, una zona considerada particularment sensible. L’entitat argumentava que existien indicis suficients per investigar un possible cas de negligència i imprudència greus perquè, davant d’aquesta situació, els responsables de la planta atòmica van seguir operant i no la van aturar, tal com especifica la normativa.
Així, tot i que la central es va aturar el 2 de març de 2018 per localitzar un degoteig d’aigua del circuit de refrigeració i descartar una pèrdua a la barrera de pressió, Humana apuntava en la seva denúncia que els problemes haurien començat molt abans: concretament, el 13 de febrer. No només això: basant-se en la recent declaració pericial de l’exdirector de seguretat nuclear del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) al jutjat número 2 de Reus, sostenen que no era només una sinó almenys dues les fuites que patia la central durant aquell període.
Tot plegat, hauria suposat que la planta hauria estat funcionant entre aquestes dues dates sense complir les especificacions tècniques de funcionament, les quals prescriuen que no pot existir cap fuita.
L’advocat de l’acusació particular, Oscar Cabrero, ha lamentat a l’ACN que aquest dilluns no hagin pogut interrogar el director de la central. A més, l’advocat ha defensat que “consta acreditat indiciàriament” que, com a mínim van haver-hi dues fuites a la barrera de pressió i la planta no es va aturar, i que se sospita que s’hauria pogut produir també una tercera fuita.
L’exdirector de seguretat i la sotsdirectora d’instal·lacions nuclears del CSN van declarar l’octubre passat, com a pèrits, que Vandellòs II havia seguit el procediment correcte, segons ha detallat Cabrero. Tot i això, l’advocat d’Humana ha subratllat que això és “contradictori” amb altres informes de tècnics del CSN, els quals “van dir omunicat conjunt de que això era una actuació perillosa, com a mínim”.
Comunicat conjunt de GETE – Ecologistes en Acció, Societat Humana i Greenpeace
Malgrat acumular nombrosos incidents i aturades registrats durant els últims anys, el govern espanyol va decidir fa uns mesos allargar la vida útil de la central nuclear de Vandellòs II durant, almenys, deu anys més, fins l’any 2030. En un comunicat, GETE – Ecologistes en Acció, Societat Humana i Greenpeace han demanat aquest dilluns finalitzar l’activitat de les centrals i iniciar el desmantellament nuclear. “L’energia nuclear no és necessària ni segura, l’Administració pública ha de replantejar-se seriosament el tancament immediat de les centrals nuclears abans de la data marcada a Ascó I (2030), Ascó II (2032) i Vandellòs 2 (2035), després de la seva prolongació acordada segons el protocol d’intencions signat pel Ministeri i els propietaris”, manifestava en la nota Raquel Montón, responsable de la campanya Nuclear de Greenpeace. “La cultura de seguretat dels propietaris té una llarga història d’incompliments que no es resolen amb multes sinó amb un pla de tancament nuclear”, afegia.
Respecte als beneficis econòmics del manteniment de les nuclears, “aquests per descomptat no reverteixen en la població”. El PIB per habitant de la Ribera d’Ebre (que acull la indústria nuclear) “és de 51.100€ mentre que la mitjana a Catalunya és de 31.200 €, aportant un PIB alt al territori, molt per sobre de la mitjana catalana, però malgrat això aquestes dades econòmiques no tenen afectació local, només estatal”. La Renda Familiar Bruta de la Ribera d’Ebre “que suporta de prop els riscos per a la salut i el medi ambient, és un 15% inferior a la de la mitjana catalana. La Renda Familiar Bruta de la Ribera d’Ebre és de 14.600€ a l’any, mentre que la mitjana catalana es troba en els 17.200€”.
“Mentre el territori produeix molta més riquesa que altres zones en termes de PIB, la població dels voltants és de les més pobres de Catalunya, perquè la riquesa econòmica no surt fora de l’estructura empresarial”, segons declarava Víctor Álvarez d’Ecologistes en Acció.
“Fins i tot l’impost nuclear, que grava aquesta activitat, amb prou feines té una repercussió en el territori, perquè es reinverteix una molt mínima part”, deixava anar Victor Álvarez.
Redacció – ACN
Equip de redacció
