Quatre anys després de l’inici del conflicte a Síria, i segons dades de l’ACNUR, més de tres milions de persones han abandonat la seva casa i han buscat refugi segur a països propers i a Europa. A més, uns sis milions i mig de sirians estan desplaçats dins del país. Els infants són els principals afectats per aquest conflicte: cinc milions i mig de menors estan desplaçats, segons la mateixa font i 10.000 han mort a causa de la guerra. Ens trobem amb la crisi de refugiats més gran des del genocidi de Ruanda, fa més de vint anys i Europa es troba amb una crisi humanitària sense precedents en temps de pau.
Anna Solé és militant d’Unió Democràtica de Catalunya
La crisi dels refugiats és la punta de l’iceberg d’un problema molt greu i estructural, d’un sistema econòmic injust que provoca desigualtat, conflictes i crisis mediambientals entre d’altres. I com podem abordar aquest gran drama humanitari més enllà dels plantejaments i accions immediates que s’estan duent a terme? No hi ha millor manera d’ajudar les persones refugiades que educar noves generacions en la convicció de canviar un món profundament desigual i injust. Hi ha moltes problemàtiques relacionades que es poden treballar, i particularment totes aquelles que es vinculen amb les migracions internacionals. I en aquest moment és vital que ens ho plantegem de manera seria i rigorosa, més quan els atemptats de París ens poden arrossegar a baixar el nivell de la pressió sobre aquesta crisi i ens pot fer entrar en un basal de dubtes respecte a les persones que estan venint. I precisament per això pren molta més força encara, la necessitat d’educar en valors, i d’inculcar a les noves generacions el respecte a la persona i a la seva dignitat. I especialment, també, en la solidaritat.
En el món global, no podem aclucar els ulls i tancar-nos en el nostre reducte. En el món global hem de tenir i mantenir els ulls oberts al que passa al nostre voltant, prop o lluny. Hem d’aplicar allò del que vulgui per a mi ho he de voler pels altres. Hem d’entendre que l’ajuda que ara podem oferir a les persones refugiades no tan sols serà una nova oportunitat per avançar col·lectivament en els àmbits humà, econòmic i cultural, sinó que és un deure com a éssers humans ajudar, donar la mà a qui en temps difícils ho necessita.
I hem d’entendre també la necessitat d’aconseguir l’establiment d’un desenvolupament humà sostenible des del diàleg i des de la reconstrucció del consens, tot cercant les millors vies que assegurin aquest desenvolupament. Més enllà dels problemes que cada país té plantejats i ha de resoldre, hem de tenir clar que els seus seran, són, els nostres problemes. I que sinó els afrontem, continuarem bastint un món fràgil en el que la dignitat de la persona quedarà relegada a un pur miratge.
Anna Solé Ramos
Unió Democràtica de Catalunya
Equip de redacció
