La companyia de teatre La Pell, dirigida per Anna Estrada, estrenarà aquest dissabte 11 de juliol, a les 22h, el seu nou espectacle “Troianes 15”, a la Vil·la romana dels Munts d’Altafulla. “Troianes 15” mostra a la dona com a mercaderia, com a botí de guerra. Parla del paper que se li adjudica, del lloc on se la relega. L’espectacle ha estat presentat aquest matí a l’espai de la Tartana, indret de la Vil·la romana on tindrà lloc la representació, i ha estat presidida per la regidora de Turisme de l’Ajuntament d’Altafulla, Montse Castellarnau; la responsable de promoció i difusió del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Pilar Sada, i la directora de ‘Troianes 15’, Anna Estrada.
Precisament la directora teatral ha remarcat que l’obra està inspirada en un viatge recent que va fer a l’Índia, a Manipur, una zona ocupada per l’exèrcit indi. I ha afegit: “Durant anys els soldats podien acusar, sense cap motiu, a qualsevol ciutadà de ser contrari al govern indi i tenien immunitat per fer el que volguessin. La immensa majoria de les vegades això es traduïa en violacions a dones”, ha sentenciat: “Em va sacsejar especialment el cas de Thangjam Manorama, una dona que va ser violada brutalment per diferents soldats i va aparèixer morta, amb la vagina plena de bales”.
Per la seva banda, la regidora de Turisme de l’Ajuntament d’Altafulla, Montse Castellarnau, ha destacat les activitats d’estiu que s’organitzen a Altafulla, com ara ‘Troianes 15’, el Festival Internacional de Música, l’Altacústic, Tarraco Viva, entre d’altres, i el compromís que té l’Ajuntament amb la cultura i el patrimoni per tal de donar-lo a conèixer arreu.
D’altra banda, Pilar Sada ha remarcat el lligam existent entre ‘Troianes 15’ i el pla director de la Vil·la romana dels Munts. Aquest contempla la possibilitat de recuperar un espai permanent de la vil·la per desenvolupar-hi espectacles i activitats diverses vinculats amb la història i el patrimoni “per fer entendre millor, precisament, el què ens envolta”.
“Troianes 15” s’endinsa en el dolor de la pèrdua i la lluita d’aquestes dones per no acceptar l’inacceptable. Hècuba passarà a ser esclava d’Ulisses; Cassandra, la verge, serà la concubina d’Agamèmnon i Andròmaca serà la dona del fill d’Aquil·les, i la separaran del seu fill. Cap honor, cap dignitat per a elles. Només hi ha la humiliació. Aquesta realitat encén les seves ires i les ganes de revenja. Helena, l’excusa dels grecs per començar una guerra amb la rica Troia, és l’altra cara de la moneda. Es ven al millor postor i no té escrúpols. Abandona Menelau per Paris. No obstant això, ara, davant el càstig del vencedor Menelau, desplega els seus encants per tornar a ser la seva amant esposa i ho aconsegueix. Una injustícia més per a les troianes.
L’obra se centra també en l’horror de la guerra, les seves conseqüències devastadores tant per als vençuts com per als vencedors. Quan la por usurpa la raó. Parla, doncs, del dolor, de la venjança, del sacrifici, de l’amor, i de la mort. Qualsevol guerra arrasa totes les parts afectades, un catàleg d’atrocitats i barbàrie que l’ésser humà és capaç de provocar i patir al mateix temps. I en la majoria de conflictes bèl·lics a les dones se les humilia, viola i pren la veu, sistemàticament.
Equip de redacció