La Canonja recorda el seu passat amb el pregó de Francesc Roig i llueix el seu present amb un Seguici enfortit (vídeos)

🔊 Escoltar la notícia

La Canonja va posar en marxa ahir el motor de la part més tradicional de la Festa Major d’Estiu amb la primera balladeta conjunta del Seguici i el pregó a càrrec de Francesc Roig i Queralt. Dues peces que encaixen tot i dur-se a terme davant un públic generacional diferent. Perquè el catedràtic en llengua i literatura catalana, exdirector de l’IES Martí Franquès, i president de Càritas Catalunya i del Centre d’Estudis Canongins (del qual és soci fundador) utilitzava el flaix-back durant la seva intervenció al Castell de Masricart per recordar com era el poble l’estiu del 1962. Tot just abans de la “fatídica annexió” a Tarragona, oficialitzada el 1965, i en uns moments en els quals disposava de vida pròpia i sense dependències encara que no tenia “ni gegants ni nanos amb ADN canongí”. El relat estava farcit de noms propis i anecdotari local que reviscolava la memòria dels antics i buscava provocar interès a remenar vivències comunes entre els que no ho eren tant. “El futur existeix, però cal saber-lo guanyar”, afegia a mode d’ensenyança de l’exercici, en el que era un crit a mantenir i reforçar la identitat pròpia. I fer-ho sense oblidar-se de reflexionar, de forma calmada i fugint de la “velocitat tuitera”, sobre el passat que l’ha fet possible.

“Que el pregoner sigui del poble ha de servir per explicar coses que suscitin emocions”, assegurava Roig a Tots21. “I que sigui refrescant. Perquè amb la calor que fa no els pots crear un discurs massa erudit que cansi. Per tant, he intentat agafar una seqüència de la història quan la Canonja no havia estat annexionada i reflectir la realitat del dia a dia, tant en la part laboral com festiva. He volgut trobar aquest encaix en només mitja hora, que és el que em van demanar”. La intenció final de l’argumentari és que “els joves s’adonin que aquella Canonja d’abans, que queda molt lluny i ells no l’han conegut. Té aspectes recuperables de tradició transformada en l’actualitat. Les festes són les mateixes, amb un format diferent, les celebracions esportives també, les litúrgiques també i fins i tot les polítiques. Avui li hem posat el vestit del 1962, però potser uns anys més endavant li haurem de posar el del 2023”.

Roig també volia destacar la “immaduresa per a la reflexió” que porten els nous temps. “Més de mitja hora cansa, em van dir” de cara al pregó. “El Twitter són els 147 caracters i la gent va fent fins al punt que ja no recorda el que pica o llegeix. Hem entrat en un procés tan accelerat que cremem etapes sense viure-les”.

Abans del pregó, a la plaça del Castell s’escrivia una part del present del municipi, resultat precisament de les anades i vingudes que ha tingut la seva història i que van li van tornar a donar entitat pròpia el 2010. L’espai bullia d’activitat mentre arribaven els membres del Seguici. La cita, destinada a fer les delícies de petits i grans, servia també per marcar múscul del creixement de les entitats que en formen part i comptava amb la inestimable col·laboració a l’hora de crear la banda sonora de l’Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler.

 

El president de l’Associació Juvenil El Mico de la Canonja, Joel López, explicava a Tots21 com es van recuperant a poc a poc de l’impacte de la covid (ara oscil·len entre 50 i 60 membres) i va agafant velocitat de creuer. Primer organitzant la primera trobada de gegants manotes el passat dissabte 6 d’agost (“un repte que vam aconseguir superar i que servir per apadrinar-nos amb la Colla de Gegants Manotes de la Colla Gegantera de Reus”). I aquest divendres, “presentant el nou ball oficial del Mico de la Canonja. Des de feia molts anys buscàvem disposar d’un ball que el Mico pogués realitzar en moments especials, com per exemple la balladeta que faran avui tots els elements del Seguici o davant de l’ajuntament després de l’Ofici i Processó”. Un ball solemne “però no seriòs, perquè representa molt bé el qè és l’entitat. És a dir, la gresca i el jovent. Per això l’estil de música és una barreja reageton i rumb. Li dona un toc més fresc i festiu”. El compositor ha estat el canongí Oriol Olivé, “que també ha compost el toc solemne del Mamut i el dels Gegants de l’Orfeó Canongí”. Un lligam buscat i que “ens permet fer un pas endavant en la nostra entitat en l’apartat de la cultura tradicional”, afirmava.

López també destaca la manera com el Seguici “s’ha anat renovant. El Mamut dels Diables es va presentar l’any passat, tenim un nou Mico presentat també l’any passat i els Gegants han presentat tres capgrossos en els darrers anys, l’últim divendres passat. Ara anem notant com la gent del poble comença a fer seu el Seguici i reforça el sentiment de pertinença del poble”, explicava.

 

Per la seva banda, Íker Muñoz és el cap de colla dels Gegants de l’Orfeó Canongí “juntament amb el meu company Blai. En l’actualitat som uns 10 o 15, més o menys”, deia mentre es preparaven per vestir el Bià, en honor al Patró Sant Sebastià, i ella Esperança, per la Mare de Déu de l’Esperança. “El que farem ara és vestir-los per apropar-los més a la canalla, perquè els veuen per dins i els hi treus la por. Seguidament farem la primera balladeta, que fins ara només la fèiem nosaltres, però que enguany s’hi sumen també el Mico i el Mamut”.

Ell també opina que la salut del Seguici “està en augment des de l’any passat, amb la renovació de Mico i Diables. Nosaltres també estem en creixement perquè l’any vinent celebrem els 35 anys i tenim molts projectes nous, com el de la família de nanos. Es va iniciar el 2020 i se n’han fet diversos en homenatge a persones o actes importants del poble. El primer va ser la Danià, en honor a l’agrupament escolta El Cau, el segon l’Elies, en honor al típic préssec canongí que es va cultivar aquí i era molt reconegut per la zona pel seu sabor característic, i l’últim representa la figura de Joan Alberich, una persona molt estimada al poble, a través d’una votació popular”.

 

Finalment, el Miquel Sabaté és el president del Ball de Diables, amb una seixantena de socis ara com ara. Amb ell aprofitem per fer un resum del primer any d’activitat del Mamut. “Estem molt contents. Té molta sortida, la gent en parla i el coneix. I tot plegat tenint en compte que, a la Canonja, el món del foc i de la cultura popular s’està descobrint des de fa poc. Amb la renovació del Seguici estem aconseguint que la gent ens vingui a veure. I el Mamut ha estat també una empenta perquè l’han acabat estimant com a nou element del poble”. La bona rebuda també s’ha notat entre les diferents colles de diables del país: “Hem tingut sortides fora del Camp de Tarragona, ens van convidar a Sant Vicenç dels Horts, i aquest setembre tenim un parell o tres de sortides. La veritat és que el Mamut impacta bastant”, reconeixia el Miquel. De fet, a la Canonja feia molt de temps que només s’estava acostumant als Gegants, “i arran del Ball de Diables, que l’any vinent farem 10 anys amb molt de soroll i actes, el Seguici s’està revitalitzant. Això és important perquè fa que la gent vegi la cultura popular del nostre país i participi de les entitats. Tant nosaltres com el Mico i els Gegants anem fent cosetes per enriquir el Seguici i fer-lo més popular”.

L’alcalde confirma que es torna a presentar

“Hem de viure el futur, però amb un record molt potent del passat”, comentava l’alcalde, Roc Muñoz, a Tots21. “El pregó ha estat molt bonic perquè ha relatat vivències que tant ell com les persones de la seva edat i de la meva han viscut”, reconeixia abans de parlar de futur. “L’any 2026 recuperarem tots els ingressos de les químiques. Això no vol dir que la Canonja hagi d’esperar a llavors per a ser propietària del seu futur, perquè ja ho és des del 2010. Però certament, des del punt de vista econòmic és un municipi potent i poderós perquè té un pressupost molt alt gràcies precisament a les químiques. D’això no ens hem d’amagar perquè les coses són com són.

En el capítol de futuribles també hi figuren dos projectes clau. La nova sala cultural de l’Orfeó Canongí “estarà acabada a finals d’any. Aquest em fa especial gràcia d’inaugurar, malgrat que en el transcurs de tots aquests anys crec que només he inaugurat quatre o cinc coses”. I l’altre, que té com a data prevista la primavera de l’any vinent, és la posada en marxa “del Museu del Mamut. Un element molt potent i interessant que no té res de similar al territori. La museïtzació ja està adjudicada, i tot anirà seguint el seu curs”, relatava un Muñoz que aprofitava per confirmar que es tornarà a presentar a la reelecció a les municipals de l’any vinent. “Sí. Portava un temps pensant si ho faria o no, però al final ho faré. Aquesta vida m’apassiona. És desagraïda a vegades. Ara bé, a mi ningú em posa la pistola al pit per fer-ho. Ho faig perquè em dona la gana i perquè m’ho passo bé”, deixa anar amb sorneguera.

La jornada d’ahir es va cloure amb la Tornada que donava inicia formalment a la Festa Major, el Correfoc (amb el Ball de Diables de la Canonja, el Ball de Diables 7 pecats capitals de la Pobla de Mafumet i els Dimonis de Montblanc) ia la Remullada com a punt i final.

J.S.