La Canonja estrena un edifici per la gent gran que marcarà ‘època’

🔊 Escoltar la notícia

L’Ajuntament de La Canonja estrena aquests dies de celebració de la Festa de la Municipalitat el gran equipament municipal, bajetat mentre es feien les obres com a Centre Cívic i finalment, conegut com a Època, tot un nom simbòlic, un acrònim d’Espai polivalent de La Canonja. Serà a partir d’ara el referent social -i també cultural- del municipi, junt al Castell de Masricart -que inclou la biblioteca municipal- i el Museu del Mamut.

En aquest cas, Època farà una funció social, ja que està destinat a la gent gran, tot i que combinada amb la cultural i social. Substitueix un casal d’avis que havia quedat petit, situat a la plaça de Catalunya. A La Canonja, 700 persones tenen més de 65 anys. Les grans dimensions del nou recinte són evidents.

L’edifici suma 1.300 metres quadrats en dues plantes i una terrassa superior, és tot exterior, molt il.luminat i amb una característica escala de cargol que defineixi el seu interior, molt diàfan i amb espais amplis que poden encabir centenars de persones a la vegada amb la seva disposició modular. Va servir aquesta setmana per presentar el llibre dels 10 anys de la municipalitat de La Canonja i aquest dissabte l’Ajuntament organitzava una jornada de portes obertes perquè la ciutadania el conegués. La superfície del solar té 600 metres quadrats. Tot l’edifici dona als quatre vents, sense immobles annexes, envoltat de zones verdes i hi domina la cristellaria exterior.

L’alcalde, Roc Muñoz, i els regidors de l’equip de govern han fet avui de cicerones dels centenars de vilatans -la majoria, gent gran- que han respost a la crida i no s’han volgut perdre un equipament on el que no manca és l’espai ni la llum. Caldrà ara esperar que el Procicat doni llum verda a l’ús del recinte i d’altres com aquest que hi ha a Catalunya per tal d’obrir-lo, destacava l’alcalde a Tots21.

Al seu torn, el primer tinent d’alcalde, Salvador Ferré, subratllava que llocs com el bar-menjador dupliquen la capacitat respecte a l’anterior casal municipal de la gent gran. En el mateix bar es podrà disposar de terrassa exterior, que dóna a una plaça. El servei serà explotat per un tercer. ‘L’edifici té també una perruqueria i servei de pedicura, a més d’una sala amb deu ordinadors per a formació. Són serveis que ja es prestaven en l’actual seu de la gent gran’, afirmava Ferré. Del dia a dia del nou espai se n’encarregarà la regidora d’Acció Social, Ciutadania i Salut, Francisca Márquez.

L’edifici, obra dels arquitectes Pau Jansà i Miquel Orellana, és un prisma regular de dos alçades i planta rectangular. Se situa al mig dels 40 metres de la Rambla 15 d’Abril i a la zona sud, deixant, a llevant el pas dels vehicles i a ponent una zona de vianants fins a les façanes.

Fonts municipals subratllen que s’ha cercat una distribució que s’adeqüi a l’estructura tot afavorint l’òptima relació entre les peces, reduint al màxim els passos de circulació, independitzant les zones de diferent ús, ‘donant unes proporcions útils per la col·locació de mobiliari i dels moviments que es produiran en cada peça i obtenir la millor il·luminació i ventilació possible respectant un ordre compositiu exterior’.

Les dues plantes estan formades per una barra més compacta, que defineix la façana a llevant, on se situa l’escala, els serveis i les diferents dependències. La resta d’edifici el formen, en cada pis un espai polivalent limitat per tres façanes de vidre amb diferents proteccions solars i per la barra de serveis. Aquest espais són divisibles mitjançant envans lliscants.

A la planta baixa la façana a sud-oest la defineix un porxo, que s’obre a la zona de vianants de la Rambla, i complementa la porxada de les edificacions residencials existent a l’altre costat del vial de vianants. També permetrà una major relació exterior entre la Rambla i la plaça que resulta al sud amb la col·locació de l’edifici.

Les comunicacions verticals estan formades per un ascensor adaptat rodejat d’una escala de tres trams adaptada. L’escala i l’ascensor accedeixen a la coberta.

Jaume Garcia