El president de la Cambra d Comer´, Andreu Suriol
Davant les declaracions d’alguns partits polítics, associacions veïnals i sectorials, la Cambra de Comrç de Tarragona considera que seria “un greu error” que s’aturés administrativament el pla general urbanístic vigent, atès que “desacceleraria econòmicament la ciutat i la desconnectaria del procés de creixement que viu actualment”.
La Cambra és del parer que no es poden aturar els projectes urbanístics en marxa quatre anys després de l’aprovació del POUM-2013, ja que això suposaria “generar dubtes jurídics i econòmics” als inversors disposats a crear activitat econòmica i ocupació. Aquest fet demostraria “una falta de rigor” en el procés de fer ciutat (per la seva complexitat, inseguretat jurídica i administrativa) que “malmetria la imatge de Tarragona” com a capital de captació d’inversions i negocis.
El segon aspecte que la Cambra de Tarragona considera greu, si es rescindís el POUM-2103, és el “desconeixement” de la nova data d’aprovació del nou pla general. “Resulta inconcebible aturar els projectes urbanístics posposant-los amb un termini mínim de vuit anys, ara que existeix un marc d’actuacions establert per dinamitzar socioeconòmicament la ciutat de Tarragona”, afirma la corporació en un comunicat i recorda que l’aprovació del POUM vigent va costar deu anys.
Resistències negatives
La Cambra de Tarragona valora com a “paradigmàtic” que la ciutat de Tarragona disposi de mecanismes com el POUM-2013 per solucionar les necessitats d’habitatge, equipaments o nous espais lliures de titularitat municipal, i sorgeixin resistències “que a curt termini revertiran molt negativament en la generació d’activitat econòmica, benestar de la població i en la creació de llocs de treball”.
Els tres principals raonaments que s’estan utilitzant per qüestionar el POUM-2013 “són més que dubtosos, i no justifiquen pas aturar el pla general vigent i posar en risc el creixement socioeconòmic de la ciutat”.
El primer raonament es basa en les estimacions d’habitatges buits i s’ofereix una dada entorn a les 7.770 unitats (any 2011). Ara bé, aquesta xifra “és només això: una estimació que es fa amb una metodologia i una mostra real poc significativa”. En un moment que el preu del lloguer s’ha incrementat en un any en un 10-15 per cent a Tarragona ciutat “resulta difícil creure aquesta informació, més encara quan el 40 per cent del lloguer es produeix de forma no reglada”.
Com a conseqüència d’això, la rehabilitació “no solucionarà pas” els problemes urbanístics de la ciutat, millorarà aquelles zones amb un parc d’edificis antics, “i és necessari fer-ho donant suport als propietaris”. “Només la creació de sòl proveeix a la ciutat d’habitatge social”, la qual cosa no passa a les àrees rehabilitades, afirma la Cambra. La rehabilitació, tant per possibilitats com per costos, “no resulta gens fàcil” portar-la a terme sense subvencions i ajudes, donat l’elevat repartiment de la propietat horitzontal.
Demografia
El segon argument que alguns fan servir és que la ciutat de Tarragona no creix ni creixerà demogràficament i, per tant, no cal més habitatges, rehabilitant els que hi ha buits ja n’hi hauria prou. “Aquestes dades s’han de relativitzar en un entorn territorial més ampli”. Com s’explica que en els darrers cinc anys hagin augmentat la seva població municipis com Altafulla (5,4 per cent), els Pallaresos (7,5 per cent), Perafort (4,3 per cent) o la Pobla de Mafumet (30,4 per cent)? La resposta és fàcil: “tenien un parc d’habitatges més assequible que a Tarragona ciutat, i els creixements s’han produït per residents de Tarragona que no van trobar una oportunitat d’habitatge desitjat a la seva pròpia ciutat”.
En tercer lloc, el mercat de l’habitatge “no el podem continuar mesurant només pel pes demogràfic, sinó per la necessitat de creació de llars”, on intervenen també altres factors. Les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2016-2036) “preveuen una necessitat pel Tarragonès de 6.673 noves llars pel 2026”, que ponderat pel pes demogràfic de Tarragona (52,5 per cent) “suposa una necessitat de creació de 3.500 noves llars en deu anys”. És a dir, la ciutat necessita 350 llars/any. En els darrers dos anys, el ritme d’habitatge iniciat a Tarragona ciutat és de 110 habitatges/any.
Equip de redacció
