Picades d’abella, menjar caca, beure pipí, ingerir bitxos… estranyes maneres de ‘perdre pes’

🔊 Escoltar la notícia

Arriba l’estiu i amb ell la “operació biquini”. Les ganes d’anar a la platja o a la piscina amb el millor aspecte, havent perdent alguns quilos, fan que moltes persones decideixin posar-se a dieta.

Les anomenades dietes miracle, com la Keto, la dissociativa, la macrobiòtica o la típica de sobres per substituir ingestes, estan a l’ordre del dia en aquesta època de l’any. Com explica la nutricionista del Col·legi de Metges de Tarragona Teresa Prieto, “està comprovat científicament que les dietes miracle són efectives per aprimar-se de manera ràpida en un moment determinat i, si se segueixen durant un període curt de temps, aconsegueixen el seu objectiu”. A llarg termini, però, Prieto apunta que la clau està en seguir uns hàbits de vida saludables, amb exercici i amb dieta mediterrània. “Aquesta és l’única manera de mantenir-se en el pes correcte”.

En els últims temps, però, han sortit a la llum altres maneres de perdre pes que són més que curioses i, en alguns casos, força estranyes. Parlem de l’orinoteràpia, l’apiteràpia, les pastilles dels propis fems o la ingesta de larves de tènia.

Orinoteràpia

L’orinoteràpia consisteix en l’aplicació o la ingesta de la pròpia orina amb finalitats medicinals. Segons aquesta tendència, els beneficis d’ingerir el teu propi pipí són múltiples i entre ells compten la pèrdua de pes. Una de les celebrities que en fa bandera és Madonna. En un vídeo al seu compte d’Instagram, la cantant mostra com, després de cada concert, es fa banys de gel per recuperar tendons i musculatura i beu la seva pròpia orina. “És realment bo beure orina després de sortir del bany gelat”, explica.

Vídeo Madonna

Teresa Prieto es posa les mans al cap amb aquest tipus de teràpia: “No només no té cap base científica, sinó que pot resultar realment perillós”, comenta. I és que beure pipi significa tornar a ingerir les desfetes ja filtrades pels ronyons, la qual cosa pot comportar “infeccions brutals perquè la contaminació que conté és molt elevada”, explica la nutricionista.

Els orígens de l’orinoteràpia els podem trobar en els asteques o els egipcis, que pensaven que l’orina tenia propietats curatives. Si al ventre matern el pipi no es considera com quelcom a descartar, no hi ha cap motiu per pensar que, un cop fora, no puguem consumir-la, un raonament completament erroni.

Apiteràpia

En el cas d’aquesta teràpia, estudis pseudocientífics apunten que la picada d’abella controlada pot ajudar a la pèrdua de pes. Un cop més, es tracta d’afirmacions “sense cap fonament científic”, segons la Dra. Prieto. “A banda del dolor de sentir la picada, si el pacient és al·lèrgic, pot patir un xoc anafilàctic i això pot resultar molt perillós”.

Ingesta de larves de tènia

Aquesta és una moda que es va conèixer a principis del segle XX i que va ser utilitzada per la cantant d’òpera Maria Callas. Coneguda com la dieta de la solitària, a través d’un producte anomenat Sanitized Tape Worms, prometia una pèrdua de pes ràpida i sense efectes secundaris. Es tractava d’ingerir ous de tènia en forma de píldora. La teoria deia que el cuc arribarien a la maduresa als intestins i absorbirien el menjar. Això causaria diarrea i vòmits amb la conseqüent pèrdua de pes. Un cop aconseguit l’objectiu, una altra pastilla expulsaria la tènia del cos.

Aquesta perillosa pràctica encara continua avui dia. Segons Teresa Prieto, “la tènia no només es menja el que tu ingereixes, també provoca pèrdua de massa muscular, de vísceres i d’òrgans. Si no ens estem nutrint, acabarem morint”. A més, explica, el greix que tinguem al cos tampoc desapareixerà. I per si això fos poc, “tenim un altre problema: com fem que el cos expulsi la tènia, això no s’aconsegueix amb una pastilla, és realment complicat i perillós”, afegeix. I és que el cuc de la tènia pot arribar a créixer fins als 30 metres de llargada.

Pastilles amb els propis fems

Tot i que pot resultar impactant, aquesta teràpia és l’única que s’està estudiant científicament. I és que el que ingerim condiciona la nostra flora intestinal i la nostra propensió a engreixar-nos. Un estudi de la Universitat de Washington va identificar les bactèries humanes que promouen l’estar prim i afavoreixen la salut metabòlica. Aquestes bactèries es podrien convertir en la pròxima eina contra l’obesitat, ja sigui a través de pastilles o amb un transplantament de flora intestinal.

En els últims anys, diversos assajos suggereixen que els transplantaments del virus dels fems pot ajudar les persones obeses. I recentment un estudi de la Universitat de Copenhague documenta aquest tipus de tècnica com a solució a l’obesitat.

Segons la Dra. Prieto, tot i que cal continuar investigant, “aquesta possibilitat sí que s’albira com una solució al sobrepès”. Potser en uns anys, podrem ingerir pastilles fetes amb els propis fems com a teràpia per aprimar-nos.

Verònica Tapias