Jujol dona en herència als Pallaresos l’oportunitat de ser centre de referència nacional del Modernisme

🔊 Escoltar la notícia

Minyones, obrers, pagesos, rentadores de roba, conductors de vehicles sorgits dels llibres d’història i agafats amb pinces, banda de música de carrer a ritme de rag-time gràcies a Xarop de Canya i burgesos (molts burgesos) que serien l’enveja de qualsevol sèrie de la BBC s’han donat cita aquest dissabte als Pallaresos per recrear l’any 1918. Gairebé 120 persones s’han caracteritzat per acompanyar les primeres Jornades Modernistes que se celebren a la localitat i que s’allargaran fins aquest diumenge. Als grups de recreació històrica participants se’ls ha sumat gent del poble, de Reus, de Tarragona i d’altres municipis que no han volgut deixar passar l’ocasió d’encarregar bombins, barrets alts, rescatar cadenes de rellotge de mà de l’avi, armilles, dissenyar vestits d’home i vestits de cua llarga per a senyores de les d’antes, portar barrets que no desmereixen en un dia de carrera de cavalls a Ascot i bastons dels que fan de senyor de tota la vida.

Tot plegat serveix per ambientar aquest retorn al passat que amaga, tanmateix, molt de futur. Perquè aquesta no és sinó la part més visible d’un projecte engegat amb una sèrie de conferències de ressò inesperat i d’una mostra que omple els carrers de la localitat de gairebé trenta parades. Desplegades pel nucli antic, combinen presència institucional d’ajuntaments del territori amb arguments propis per fer seus la figura de Jujol -com Roda de Berà i Creixell-, amb orfebreria, menjars artesans, fira de brocanters, entitats privades com la Casa Navàs de Reus i fundacions culturals destinades a promocionar el Modernisme. La cita també compta amb una ludoteca per a petits i grans, on es recreen jocs de saló i d’anar per casa del moment, i activitats en les quals el duel amb espases permet recuperar l’honor ultratjat. O fer-te un selfie, perquè les ucronies són inevitables.

L’empremta deixada per Josep Maria Jujol a la vila, que no es limita només a la coneguda Casa Bofarull sinó que abasta fins als altars laterals i el sagrari de l’església de San Salvador, ha donat peu a una iniciativa que s’ha vist acompanyada d’un manifest signat per 24 ajuntaments d’arreu del país relacionats també amb l’arquitecte i que pretén reivindicar la seva obra. L’èxit de la convocatòria, treballada des de l’ajuntament i coordinada amb l’ajut d’Elies Torres (impulsor de les jornades Tarragona 1800) ja demana una segona edició allunyada, s’espera i es preveu, de les limitacions que encara imposa la presència de la covid.

Joan prové d’Igualada i format part del grup de recreació ‘La Banda Camaleònica’. “Després de la pandèmia aquest és el primer acte que fem, i aquesta és una època que ens agrada a tots. Per això hem intentat documentar-nos a fons no només de la forma que vestien sinó també dels costums. Ens agrada recrear l’elegància de la burgesia, encara que també fem recreació de treballadors i obrers”. Per ell i per a la gent que l’acompanya no deixa de ser “un hobbie, com el d’aquell que va a caçar o es compra una Harley. I com que ens anem retroalimentant amb altres grups que es dediquen al mateix, al final t’enganxa i ens té captivats”. El Joan admet en tot cas que l’afició “no és barata. Perquè si hem de sortir i fer-ho bé, cal una inversió. Heu de tenir present que tenim un vestuari per cada època de l’any. Però bé, aquesta americana que porto va ser del meu pare i pot tenir ben bé 70 anys. I encara porto aquí dins d’una butxaca una entrada d’ell al cinema d’Igualada, butaca cinc, dels anys vint”, mostra orgullós. l al seu costat, la Pilar reconeix que “s’ha de polir molt el vestuari. Jo porto un tallatge del 1912. L’abric és tret d’una família americana molt burgesa i el vestit de sota és el que portava la noia que pujava al Titanic”, explica.

A poca distància es trobaven els representants del Gremi de Pagesos de Tarragona. Una presència amb estand propi molt justificada, i fins i tot gairebé obligada, segons explicava un dels seus membres, Raül Font. “Com que Jujol era soci del nostre gremi i, per part de mare, pertanyia a una família important de l’entitat, va contribuir amb els dos misteris que són propietat del gremi i surten a la processó de Divendres Sant. També ho va fer amb una sèrie d’elements litúrgics com són una sèrie de peanes i la bandera i l’escut del gremi, a més de tres sants pintats personalment per ell i que refermen la faceta de Jujol com a artista a més de la d’arquitecte. Per tant, nosaltres moralment no podíem faltar en aquesta primera edició de les jornades”, explicava.

Les jornades han implicat també les entitats del poble. Entre elles, la Penya Nàstic dels Pallaresos, amb prop de 25 socis. El Joanpere és el president i se’l troba al peu del canó de la petita però intensa exposició muntada al rebedor del Centre Jujol amb l’ajut del club. De fet, el president Joan Maria Andreu i el director general, Lluís Fábregas, no han volgut perdre l’ocasió i l’han visitat aquest matí. Esperant fer “el salt qualitatiu a Segona que el Nàstic es mereix i mantenint la flama “del somni del retorn a Primera”, el Joanpere explica com la penya va respondre a la crida de l’ajuntament per organitzar activitats durant les jornades. “A nosaltres se’ns va ocórrer, ja que el Nàstic va ser fundat en ple modernisme, fer un recull de la història del club, de fotografies i de vestigis per incloure’l dins del programa”. Un homenatge sentit que té com a protagonistes “peces que ens han cedit des del Museu del club, com són aquestes botes dels anys 1920-30 i un trofeu cedit per la UE Torredembarra l’any 1923. I també tenim un objecte històric, un trofeu guanyat durant les festes de Santa Tecla i donat per l’ajuntament de Tarragona, que ens ha cedit un particular que es diu Carles Sanromà”.

Per la seva banda, un Elies Torres pendent del més mínim detall i caracteritzat per a l’ocasió feia memòria. “Les jornades, de fet, es van iniciar un mes i mig amb les conferències jujolianes i modernistes amb un èxit, francament, no esperat. I la cloenda és aquest cap de setmana amb un sol esplèndid, amb moltíssima gent participant com a recreadors i amb la signatura del manifest per difondre al màxim aquest arquitecte”. Aquest cap de setmana s’ha pensat “en tres grans mercats. Un de modernista, amb coses del dia a dia com el formatge i el pernil que no pot faltar a taula. Després un d’entitats, en el qual s’han convidat ajuntaments amb obra de Jujol o entitats que treballen aquest període com la Fundació Trencadís i Can Negre de Sant Joan Despí. I el tercer, un mercat d’antiguitats. Tot plegat en petit format perquè encara estem en Covid i hem volgut ser prudents”.

Dins del programa cal tenir en compte, a més del passacarrer de lluïment dels recreadors matí i tarda, el complement de “les visites guiades al casc antic, el Centre Jujol, l’ésglésia tot el patrimoni modernista i rematada final a la Casa Bofarull. A banda comptem amb tota una sèrie de tallers didàctics (de trencadís, pintura, de cuina, de duel d’espases, de vermut i d’escriptura) que només en el que portem de dia ja estan exhaurits gairebé el 90% amb 300 invitacions. I aquesta tarda tindrem el concert estrella al pati de Can Bofarull amb Garbuix Duet, molt reconegut a nivell fins i tot internacional”. A més, i perquè l’experiència sigui més immersiva, “tindrem un fotògraf d’època, grans caricaturistes com l’Hugo Prades i el Napi”. Davant de l’èxit ja no està en dubte la celebració d’una segona edició. “Dilluns hi comencem a treballar. Gairebé ho tenim perfilat, hi ha molt bona sintonia i entitats com la Diputació que ja ens han dit que per l’any vinent comptem amb elles. I tot plegat amb un petit pressupost en un poble petit però on tota la gent hi ha participat amb moltes ganes”.

Finalment, l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos, “aquesta edició ha estat  formada per un grup de cinc conferències dutes a terme des de finals de setembre fins novembre. I aquest apartat ha estat una sorpresa per als organitzadors perquè han estat plenes a vessar. Per tant, un èxit de públic. I pel que fa a aquest cap de setmana esperem una afluència de públic que farà que el poble se’ns quedi petit”. Aquest aspecte té una derivada econòmica, inherent a l’impacte que pot suposar una afluència d’aquestes característiques. “Tots els sectors empresarials necessiten l’ajuda de les administracions”, afirmava el batlle. “Nosaltres des del món local hem d’intentar ajudar a tots els que puguem perquè la petjada deixada per la covid és molt important”.

Podeu consultar el programa sencer clicant aquí

J.S.