.

Ha començat el curs escolar i des d’Unió Democràtica de Catalunya volem aportar les nostres propostes per a educar les generacions que hauran de gestionar la incertesa. L’educació i la formació són condicions importants per a la configuració integral de la persona, per a l’exercici dels nostres drets de llibertat i per al compliment dels nostres deures cívics.La família constitueix el primer hàbitat de l’aprenentatge comunitari. Els pares són els primers i principals educadors de llurs fills, i en aquest camp tenen fins i tot una competència fonamental: són educadors perquè són pares.

Els pares, com a transmissors de valors, són els principals i primers responsables de l’educació dels seus fills i filles. Com a contrapartida a aquesta responsabilitat els correspon doncs, el dret d’educar-los, el de triar la formació ètica, moral i religiosa que desitgen per als seus fills, el model pedagògic, el tipus d’educació, l’ideari i l’escola que desitgen.

En aquest context del dret dels pares a la lliure elecció de centre, des d’Unió Democràtica de Catalunya entenem l’ensenyament en sí mateix com un servei públic, al marge de les titularitats dels centres i dels projectes pedagògics, sempre que aquests estiguin dins de la legalitat vigent.

Josep M. Prats és regidor d’Unió a l’Ajuntament de Tarragona.

Josep M. Prats és regidor d’Unió a l’Ajuntament de Tarragona.

L’objectiu de l’educació és formar i desenvolupar íntegrament persones lliures. Però només es pot educar per a la llibertat des de la llibertat. Des de la llibertat de l’elecció de centre docent, des de la llibertat de la creació de centres docents, des de la llibertat de configurar i triar l’ideari. La llibertat d’elecció de centre no constitueix un element més de la qualitat del sistema educatiu, sinó un dret fonamental emparat en la legislació i pressupòsit del sistema.

Davant de l’aplicació i desenvolupament de la LOMCE -l’anomenada Llei Wert-, així com el reiterat atac al sistema català d’ensenyament des de tots els mitjans a l’abast, Unió defensa el model català d’immersió lingüística com a model pedagògic i de cohesió. l al llarg de tots aquests anys s’ha demostrat que la utilització del català com a llengua vehicular és del tot compatible amb el respecte als drets lingüístics personals dels alumnes, al mateix temps que evita la segregació per raons de l’idioma.

L’estabilitat, eina fonamental pel bon funcionament de les polítiques educatives d’un país, no ha existit mai pel costat de l’Estat espanyol. La confusió i perquè no, el desengany moltes vegades, ha viscut entre tota la comunitat eductiva. Les conseqüències de tot això són sobradament conegudes: taxes altes de fracàs i abandonament escolar, índex d’avaluació i de resultats poc satisfactoris del nostre nivell de qualitat educativa, cansament docent, entre d’altres.

Aquest desencís ha esclatat en l’aprovació de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa. El rebuig polític i social amb la qual ha estat aprovada se’ns revela absolutament encertat.Una llei que considerem un greu error pedagògic i social pel que fa al tractament de les llengües. Una llei que ataca frontalment a l’autonomia educativa de les comunitats autònomes –i als propis centres educatius- pel que fa a l’elaboració del currículum i els mecanismes d’avaluació.Una llei que conté una forta càrrega política/ideològica en el seu articulat que perjudica l’assoliment dels consensos necessaris alhora de fer front al seu desplegament, provocant un element d’inestabilitat per al sistema educatiu, quelcom que cal sempre rebutjar.

Unió defensarà l’esperit de consens que va portar a l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Ara més que mai ens cal consens i estabilitat. Aquest dos elements ens portaran a la qualitat i excel·lència educativa, revisant i complementant allò necessari, però amb uns eixos bàsics intocables pel que fa al nostre model educatiu propi. Ens cal doncs, facilitar el marc institucional estable i adequat per a la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català. No hem de pretendre canviar novament l’ordenació educativa, sinó possibilitar que l’acció educativa es desenvolupi en un marc que estimuli la innovació i consolidi les bones pràctiques educatives.