Tothom parla de la potencialitat cultural que té tot el nostre territori. Darrerament es conrea, es parla de la Regió del Coneixement, a la que pertanyem 800.000 habitants i que per la seva diversitat – energia, química, turisme, agroalimentació, cultura, patrimoni – som una Regió avançada d’Europa. Generem 22.000 milions de PIB. Aquest projecte es vol materialitzar, portant-lo al Parlament de Catalunya, l’any 2019. Més endavant ja escriuré sobre aquest projecte que neix de la Càtedra Universitat i Regió de la URV i la Diputació.
Josep Maria Buqueras
La cultura sempre defineix qui som i com som. Actualment té molt sentit parlar del sistema cultural, perquè el tema no és tant si tenim més o menys, sino quines oportunitats tenim per davant. El repte és explicar fins quin punt la cultura és una oportunitat per a la ciutat. Es té que convertir la crisi en oportunitat. Els museus son llocs de trobada, però ara també són llocs de recerca. Tota institució cultural no sols necessita capital econòmic, també és important tenir coneixement i engrescament, que son intangibles.
L’art conviu amb nosaltres? Per alguns l’art està llunyà. És elitista? Tot plegat és més complex. En realitat, és un espai de reflexió. Tarragona és una ciutat que pot barrejar el seu passat romà, amb la modernitat, i aquesta complexitat està per desplegar. Tot canvia, durant el segle XX els museus dedicaven el 90% dels seus recursos a les exposicions i el 10% per a activitats. Aquesta proporció al segle XXI s’ha invertit. Tot canvia. La manera de socialitzar l’art, la cultura té que ser cooperant, col•laborant, cogestionant.
Estem davant de canviar la manera d’operar, sense negar tot lo anterior. Ja no val que des de els despatxos es decideixen els programes i els ciutadans es limiten a consumir-los. Això s’ha acabat. La cultura no depèn solament de les administracions, cada vegada hi ha més aliances amb els agents privats. El mecenatge és una realitat i sortosament creix.
Ara la cultura esta relacionada amb el turisme. Hi ha una cosa pitjor que el turisme, que és no tenir-lo. Hem de conviure amb els turistes. El sector turístic no és únicament hotels, restaurants, platges… La taxa turística hauria de ser per promocionar també la cultura, el patrimoni, que són els que generen l’atracció turística. A Berlín ho fan així. Per què l’hoteler té dret al retorn en forma de la taxa i no el tenen els que generen atractiva la ciutat? La cultura també és un motor econòmic i genera llocs de treball. La oportunitat turística ens enriqueix i no parlo dels euros. Entre la turismefòbia que sol veu problemes i la turismemania que sols veu l’enriquiment, hi ha un punt mig on torna aparèixer la oportunitat cultural en línies generals.
La Generalitat vol reduir el diner que aporta als municipis per la taxa turística, que segons l’Agència Catalana de Turisme, la recaptació des del quart trimestre de 2012 al tercer de 2017 ha estat: Cambrils, 3.977.828 euros; Reus, 222.695 €; Salou, 14.051.424 €; Tarragona, 1.866.712 €; El Vendrell, 1.349.645 €; Vila-seca, 4.040.450 €. L’any passat, sense les dades del quart trimestre, s’han recaptat 6,6 milions. Aquest impost té com a finalitat reequilibrar els recursos del conjunt del territori, que tenen que ser transparents, saber a on van a parar els ingressos i crear les sinergies territorials.
Equip de redacció
