Josep Maria Buqueras Bach
“El vint-i-dos de maig de dos mil quinze en aquest diari MÉS vaig escriure l’article “24M La força del diàleg”, amb motiu de les eleccions municipals. El bipartidisme ja no existeix des de fa anys, estem davant d’una manera nova de fer política. Les prioritats socials, econòmiques i culturals de tots els ciutadans estan canviant a marxes forçades i això significa, que totes les representacions institucionals tenen un ventall molt ampli de ideologies. Que ningú s’equivoqui estem davant d’una manera nova de fer política a tots els nivells. La campanya ha estat gairebé tots contra Ballesteros, amb dos fronts; l’independentista, format per Junts per Tarragona, ERC i la CUP i el bloc integrat per C’s i el PP.
En l’article citat el meu pronòstic va ser: “PSC, 9-10; CiU, 4-5; PP, 4: C’s, 4; ERC, 3; ICV-Eua, 2 i CUP, 0-1 . . . ERC tornarà a estar amb 3 ó 4 regidors, que mai els ha tingut. Els tres partits tradicionals baixaran la seva representació, però la llista més votada serà la socialista, amb certa diferència, doblant gairebé al segon en percentatge, nombre de vots i regidors. Per tant, Josep Fèlix Ballesteros és l’alcalde virtual, davant la fragmentació que tindrem i que impossibilitarà majories absolutes”. El resultat va ser: nou consellers el PSC, quatre l’ERC, C’s i PP, tres CiU, dos la CUP i un IC/Verds. Ara la meva intuïció és la següent: PSC, vuit/nou, ERC, set/vuit, C’s, sis/set, PP JxCat i CUP, dos. En qualsevol cas, la candidatura més votada serà la socialista i, per tant, malgrat el seu desgast de governar, però que no ha tocat fons, l’alcalde serà Ballesteros. Difícilment ERC i C’s es posaran d’acord per sumar catorze consellers, si es que els tenen. En canvi, el PSC pot pactar a esquerra i a dreta. Ara, a més de guanyar, es tracta de sumar. El proper govern municipal sortirà de la suma de dos o més grups. Per sumar no hi ha alternativa. El PSC té la clau.
L’independentisme a Tarragona és clarament minoritari, però el joc de pactes postelectorals, esquerra vs. dreta, per un costat, i independentisme vs. constitucionalisme, per altre, pot significar alguna proposta inversemblant. Hi ha pronòstics que la suma de ERC, PxCat, Cup i Comuns poden sumar una majoria absoluta, és a dir, 14 consellers. Crec que aquesta xifra no és possible. I en aquest cas, l’alcalde és la llista més votada. Potser, passarà com la foto finish esportiva, ja que l’alcaldia pot estar pel ball d’una senzilla conselleria dalt o avall.
Els pactes estaran sobre la taula, no es podran pas obviar. Ja qui opina que seria bo que els partits i els seus alcaldables en la campanya, manifestessin les seves preferències en els pactes postelectorals i, sobretot, ens anticipessin la capacitat i llibertat de pactes que tenen. Al menys, conèixer amb qui si estarien disposats a pactar i amb qui no. Però, és gairebé impossible que ho manifestin, ja que s’hipotecarien abans d’hora.
Viurem unes eleccions al límit i s’haurà de tenir molt present, a l’hora de formà govern, la capacitat de diàleg i del consens, per aconseguir l’estabilitat municipal d’una ciutat de més de 120.000 habitants. Al cap i a la fi és el que ja Ballesteros ha demostrat amb el seu tarannà. Ha liderat el govern municipal des de l’any 2007, governant amb diferents opcions polítiques en cadascuna de les tres legislatures passades. Pep Fèlix Ballesteros ha demostrat el pluralisme, la convivència, el respecte i la concòrdia entre tots els tarragonins. Per això jo m’he volgut sumar a la seva candidatura, ja que és la que inspira més confiança”.
Equip de redacció
