D’esquerra a dreta, Joan Antoni Carmona, Joan Morlà -alcalde del Catllar- i Josep Gironès. Foto: Tots21
No cal anar a l’Himalaia a descobrir meravelles de la natura, ni a la glacera del Perito Moreno de la Patagònia per connectar amb els espais immensos. A les comarques de Tarragona gaudim d’uns paisatges forjats de bellesa i història i la pandèmia sembla que els ha redescobert per a molta gent, jove, adulta, gran,… Hi ha recorreguts de tota mena que tenen el gran avantatge d’estar gairebé tots senyalitzats.
Un catllarenc nadiu de La Fatarella, l’escriptor Josep Gironès -que va irrompre a la literatura catalana amb un relat novel.lat dels fets de La Fatarella, ‘La Cabana’-, ha publicat dos reculls de 15 rutes cadascun d’ells del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre sota el paraigües de l’editorial Piolet, una clàssica de la literatura de muntanya.
La particularitat de les dues obres és que estan pensades ‘per a persones grans i actives’ i han estat confegides per un grup d’amics que van dels 59 als 72 anys. Són rutes suaus, però amb alguna sorpresa -a La Mola de Colldejou s’hi ha d’anar a peu, no t’hi porten-. Gironès presentava el que són els llibres 20 i 21 de la seva prolífica edició literària jugant a casa seva, al Centre Cultural del Catllar, dissabte a la tarda, una presentació presidida per l’alcalde, Joan Morlà, i que enregistrà una bona entrada de públic, un fet no gaire habitual avui en dia.
‘Motivar, esperonar la gent gran a ser activa per no caure en la passivitat i per no accelerar així la decrepitud’ ha estat l’objectiu de Gironès en publicar els dos títols, relatava el presentador, Joan Antoni Carmona, vell amic i també caminaire com ell. Gironès redescobreix un territori, ‘que és el nostre i que és molt divers. Tota la demarcació ofereix immensos tresors, per petits que siguin’, recordava.
Imatge del públic que es reuní al Centre Cultural. Foto: Tots21
Rius, altiplans, barrancs, cims com els ports de Tortosa, ermites, fonts,… la riquesa és gran, tant al Camp com a les Terres de l’Ebre, un coneixement que provoca una estima al territori, i una estima lligada inevitablement a les experiències viscudes en contacte amb la terra. ‘Una estima que també comporta obligacions, la de cuidar-lo, la de preservar-lo, la de netejar-lo de la brossa que et trobes quan fas una excurció als Gorgs de La Febró’.
Té Gironès un estil literari ‘directe, concís, contundent, que va al gra, amb una estructura diàfana. Més es menys, com ho és l’arquitectura templària, que a ell tan li agrada’, subratllava Carmona.
Gironès contava que s’ha plantejat el llibre en lluita contra la decepció dels que entren en edat de jubilació i descobreixen que ja no tenen obligacions. Tot i l’esclat de caminaires que poblen els nostres camins rals, grans i petits recorreguts, que estem vivint els darrers anys, observa l’autor que molta gent encara no coneix la nostra demarcació. D’aquí sorgí la idea de publicar una obra col.lectiva.
Les guies de Gironès no són un inventari a l’estil de Ramon Amigó o de Rafael Ferré, del Centre de Lectura de Reus, sinó un relat farcit de descobertes en indrets propers, perquè la descoberta és un dels grans estímuls de les petites aventures dels caminaires de casa nostra. ‘De les pedres rogenques d’Escornalbou, un paratge que va inspirar Gaudí, a les desconegudes alçades de la serra de Montmell, als canvis de colors que a la tardor ens regala el barranc de la Peixera, l’antic poble de Prenafeta al Tossal Gros o les restes dels ibers que hi la a La Mola de Colldejou’. Són experiències que es trobaran relatades als dos llibres, com el fet que el Priorat esdevingui, per Gironès, ‘una caixa de sorpreses’. Coneixem Siurana, La Morera o la Serra de Montsant, però no Capçanes. I a tocar del Priorat, per cercar un veritable bany de natura, anem-nos-en als boscos de Poblet.
A les Terres de l’Ebre, la Fontcalda és paratge d’obligada estança, com l’ascens a la Roca Foradada, una balconada del Montsià. De la Vall de Cardó sosté que ‘cal visitar-la abans no es degradi més’ i la Serra de Pàndols és lloc d’escenari cruel de la batalla de l’Ebre, un dels espais més mortifers en la història d’aquest país. I una darrera recomanació: la vista que es té a les Roques d’en Benet, amb una panoràmica de 360 graus. És als peus d’Horta de Sant Joan, l’Horta d’Ebre, que deia el gran Picasso.
Jaume Garcia
Equip de redacció
