Un dels equips de la UE Pallaresos. Foto: Cedida
Sovint m’he preguntat com és possible que molts pobles petits tinguin instal·lacions esportives molt costoses de construir i de mantenir com piscines, pavellons o camps de futbol de gespa artificial que, per desgràcia, no sempre s’amortitzen amb el seu ús.
Aquest no és el cas del camp de futbol dels Pallaresos, un equipament que els últims anys ha estat un exemple d’equipament PÚBLIC superaprofitat, un camp de futbol ple a totes hores, de vegades amb dos o tres equips entrenant alhora, altres equips de nens i nenes esperant per entrenar, vestidors sorollosos, tertúlia al bar, aparcament ple de cotxes, pares fent hores extres de taxista, gespa artificial patint de valent de tant trepig, sensacions d’esport, sensacions de vida.
Un poble petit però amb dos grans clubs de futbol, el de tota la vida, Futbol Base Pallaresos i un nouvingut, la Unió Esportiva Pallaresos. Dos clubs amb filosofies diferents que no s’han volgut fusionar en un, malgrat la insistència de l’Ajuntament, però que han conviscut. Però, per la temporada vinent, l’ajuntament ha tret un concurs públic per privatitzar les instal·lacions cosa que obliga a un dels dos clubs, el nouvingut UEP, a marxar del poble i amb ell, 200 nenes i nens.
Ha estat una història de desavinences molt llarga que no puc resumir en unes línies; no vull entrar a valorar si fills de representants municipals juguen a Base Pallaresos, si aquest club ha anat a menys mentre que l’altre no ha deixat de créixer, si la UEP té més o menys nens del poble o de fora, si s’han posat o no traves des de l’ajuntament a la feina de UEP, si hi ha picabaralles polítiques… no vull entrar perquè… ja no val la pena.
Però una cosa si vull deixar molt clara: quina llàstima pel poble, quina llàstima per Pallaresos; pocs pobles d’aquestes dimensions poden dir que tenen dos clubs i tants equips, pocs pobles tenen tant amortitzades les seves instal·lacions i cap poble de les nostres comarques pot dir que és (perdó, ERA) líder en futbol femení. La UEP ja no és Pallaresos, però continuarà fent bona feina en un altre lloc i, que no ho dubti ningú, qui perd és el poble…
José María Sánchez Miguel (Pare d’un dels jugadors que la temporada que ve no podrà jugar als Pallaresos, com 200 més)
Equip de redacció
