Jordi Salvador: “La reforma laboral de PSOE i Sumar és tan insuficient que el PP no la vol tocar”

🔊 Escoltar la notícia

Esquerra Republicana es referma com la formació que més ha treballat per millorar les condicions dels treballadors en aquesta darrer mandat. Una legislatura que consideren que ha estat marcada en aquest aspecte per la reforma laboral de la ministra Yolanda Díaz. 

Per Esquerra aquesta reforma ha estat molt per sota del que s’esperava d’un govern que s’autoproclama com el més progressista de la història. En aquest sentit, el cap de llista per Tarragona al Congrés, Jordi Salvador Duch, s’ha mostrat crític vers PSOE i Sumar: “No van complir ni el seu propi programa electoral. Deien que derogarien la reforma del PP i no ho van fer.” I afegeix: “Imagineu si és bona aquesta reforma, que la van beneir la CEOE, Ana Botín, l’ABC i la Conferència Episcopal. Una reforma que el PP va dir que li semblava excel·lent i que no la tocaria”. 

Els republicans expliquen també que en aquesta legislatura van proposar múltiples mesures en matèria laboral, com ara que s’acabessin els acomiadaments improcedents, que es regulessin les subcontractacions, que es legislés perquè les empreses que es deslocalitzen haguessin de retornar les subvencions rebudes o perquè s’acabés la parcialitat no desitjada. Lamenten, però, que la resposta de PSOE i Sumar sempre va ser negativa. 

Salvador ha incidit la importància d’aquestes mesures. “Moltes vegades sembla que el Congrés ens queda lluny però és on es decideixen qüestions que ens afecten a tots. Des de Tarragona fins al poble més petit del Camp, ens afecta si el partit que governa ens retalla condicions laborals. No ens podem quedar a casa.” 

Per aquesta nova legislatura Esquerra ha treballat múltiples propostes. Tot seguit se’n pot consultar una selecció: 

Per a assalariats 

• Habilitació a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears per establir Salaris Mínims Interprofessionals propis que superin el Salari Mínim estatal. Cal guanyar sobirania i garantir unes remuneracions mínimes d’acord amb el cos de la vida real de cada territori. 
• Establiment per llei d’una revalorització anual mínima de salaris. De la mateixa manera que la llei marca un Salari mínim que pot ser incrementat pels convenis i els contractes, és necessari que la llei marqui uns percentatges mínims de pujada anual de salari per impedir la continuada pèrdua de poder adquisitiu de les persones treballadores. 
• Traspàs integral de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, incloent els seus serveis, funcions, personal i finançament. 
• Introducció d’un permís laboral retribuït per rebre atenció mèdica o acompanyar un fill menor o persona a càrrec al facultatiu mèdic, en ambdós casos, amb independència de la naturalesa i especialitat del mateix, inclosa atenció primària, proves diagnòstiques, medicina especialitzada, tractaments de rehabilitació, recuperació i qualsevol altra atenció requerida per la millora de la salut de la persona afectada. 
• Introducció d’un permís laboral retribuït de cinc dies hàbils -ampliable en cas de requerir-se desplaçament- per supòsits de pèrdua gestacional entre la sisena setmana i el cent setanta-novè dia de gestació. 
• Introducció d’un permís laboral retribuït de deu dies hàbils -ampliable en cas de requerir-se desplaçament- per casos de decés d’un fill. 
• Recuperació d’una indemnització mínima de 45 dies de salari per any treballat amb un topall de 42 mensualitats per acomiadaments improcedents i preveure legislativament la possibilitat d’incrementar-les atenent a les circumstàncies de cada cas concret d’acord amb l’article 24 de la Carta Social Europea. 
• Recuperació dels salaris de tramitació per tots aquells casos de declaració d’acomiadament improcedent com a mesura per equilibrar la força negociadora desigual entre les parts d’un contracte de treball. 
• Recuperació de l’autorització administrativa prèvia a l’aplicació de qualsevol acomiadament col·lectiu, suspensió col·lectiva de contractes o reducció col·lectiva de jornada.  
• Obligació de retorn a les arques públiques de qualsevol ajuda, finançament o facilitat atorgada a empreses que deslocalitzin injustificadament centres de treball. 
• Equiparació real i efectiva de totes les condicions laborals de les persones treballadores per mitjà d’empreses subcontractades amb les de l’empresa principal, incloent jornada, horaris, permisos, descansos, llocs de prestació de serveis, etc. 
• Prohibició de subcontractació de serveis inherents a la pròpia activitat de l’empresa garantint una pertinença a l’empresa principal del nucli productiu, inclòs el supòsit de les cambreres de pis en la neteja d’habitacions d’hotels. 
• Equiparació de drets de les treballadores de la llar amb el treballadors pertanyents al règim general, incloent indemnitzacions, causes d’acomiadament i accés immediat a les prestacions socials d’acord amb els anys treballats. 
• Derogar les reformes laborals impulsades pels governs del PP i del PSOE els anys 2010 i 2012 respectivament.  

• Establir una escala salarial 1/12 per garantir una major equitat retributiva, en què la part fixa del salari més alt no superi més de dotze vegades el salari més baix. Aquesta mesura permetria regular les diferències màximes dins de les empreses i l’administració pública.  
• Eliminar la bretxa salarial de gènere, promovent la transparència retributiva a les empreses, així com el reforç i el compliment de la igual remuneració en el treball, tenint en compte que les dones suposen el major percentatge del total d’assalariats menys retribuïts. 
• Evitar que la subcontractació sigui usada com un mecanisme per reduir costos salarials, igualant el salari de subcontractats i contractats, desarticulant la cessió legal de treballadors i falsos autònoms i evitant que les externalitzacions signifiquin una justificació per a l’acomiadament procedent.  

Per a autònoms 

• Establir un marc fiscal per al treballador autònom que impliqui la possibilitat de diferir el pagament de l’IRPF en els primers anys d’activitat amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega fiscal del treball, així com un sistema de cotització reduïda per a tots aquells treballadors autònoms amb una facturació inferior a la del salari mínim interprofessional. 
• Equivalència de drets entre treballadors assalariats i treballadors autònoms pel que fa als permisos retribuïts regulats a l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors. Cal desenvolupar els mecanismes necessaris perquè les situacions personals i socials protegides per uns treballadors ho estiguin en igualtat de condicions també pels qui treballen per compte propi. 
• Creació de trams de cotització superior per treballadors autònoms amb beneficis nets a partir de 100.000 i 200.000 euros per tal de finançar el sistema amb criteris de redistribució i progressivitat. 
• Disminució de cotitzacions socials de tots els trams inferiors fins als 2.030 euros per garantir que els treballadors autònoms amb rendes més humils no es veuen perjudicats per la reforma del sistema de cotització segons ingressos reals. 
• Modificació dels criteris de còmput d’ingressos per determinar la pertinença al tram de cotització, augmentant les possibilitats de reinversió en la pròpia activitat, per tal que les aportacions passin a dependre dels beneficis obtinguts i no dels ingressos generats. 
• Establiment de mesures d’estímul a la petita empresa de restauració i suport a les condicions de treball dels treballadors autònoms per mitjà del pla tiquet-restaurant: fixar com a despesa deduïble totes les dietes dels treballadors autònoms. 
• Establiment de mesures de control i registre d’ofici dels TRADE (Treballadors Autònoms Depenents Econòmicament) a través dels percentatges de negoci declarats en la seva tributació. 
• Establiment d’un termini màxim de pagament de 30 dies en les transaccions entre les grans empreses i els treballadors autònoms. 
• Equiparació de drets entre treballadors assalariats i treballadors autònoms a efectes de cobertura de llacunes de cotització per períodes en què no s’han pogut prestar serveis. 
• Equiparació de drets entre treballadors assalariats i treballadors autònoms en les condicions d’accés a la pensió no contributiva per persones més grans de 52 anys. 
• Regulació de la representació col·lectiva d’àmbit autonòmic i estatal dels treballadors autònoms garantint la seva participació a efectes consultius en els diferents processos de presa de decisions que afectin el treball autònom.