.

.

TOTS 21


Jordi Pujol i Germà Bel

Jordi Pujol i Germà Bel

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol ha presentat el seu darrer llibre, Notícia del present. Articles a premsa. 1947-2013, aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Tarragona. En un acte plagat d’assistents i autoritats, com també de mitjans de comunicació, Pujol ha valorat les declaracions de l’alcalde Josep F. Ballesteros de no cedir el cens per a la consulta del 9 de novembre si això suposa actuar de manera il·legal: “Els alcaldes faran el que vulguin”, ha destacat Pujol.

L’expresident no ha volgut intercedir en la sobirania dels alcaldes, tampoc en el de Tarragona. No obstant, ha matisat, “hi haurà opinions diverses d’alcaldes, presidents de la diputació, institucions financeres, de tota mena de gent… Des de la meva perspectiva és molt important el que digui l’alcalde de Tarragona i m’agradaria que pogués col·laborar en el procés. Però el que és important és veure fins a quin punt hi ha un gran moviment col·lectiu social”.

L’auge de l’independentisme

En resposta a la pregunta d’un periodista, Jordi Pujol ha reflexionat en veu alta sobre “què passa?”. En resposta a si mateix, l’expresident ha explicat que l’auge de l’independentisme no es deu a una “manipulació” d’en Junqueras i en Mas, i s’ha preguntat si “algu es pensa que [Mas i Junqueras] són tant potents per produir el moviment que s’ha produït? “. El que passa, ha prosseguit, “és que hi ha hagut un gran moviment, i és el que en Germà Bel m’ajuda a explicar en aquest llibre”.

Un llibre en què Pujol elabora el seu discurs a partir d’articles a premsa i que permet entendre “perquè en tant poc temps una cosa que tenia tan poc pes polític com era l’independentisme” ha acabat sent un moviment que “abasta molt el que és la diversitat de Catalunya i ningú en queda al marge”.

Sobre el possible desembarcament de material químic a Tarragona, Jordi Pujol no s’ha volgut mullar a favor ni en contra d’aquest afer: “No seria honest amb mi mateix si et contestés sí o no, perquè sincerament és un tema que no m’he estudiat”.

Joan Marc Salvat