La CUP tenim al capdavant un panorama complex i complicat. Passats uns mesos d’insults generalitzats de totes les mides i colors, de negociacions amb Junts pel Sí que han estat repeticions del seu programa i venudes per la premsa com a “imposicions de la CUP”, una Assemblea Nacional Extraordinària amb un empat real en les votacions per triar escenari, cal donar un pas endavant i no callar.
I el pas endavant pot tenir diverses possibilitats. Una d’elles potser seria anar a la investidura del president votant cinc diputats que sí i cinc més que no. Aquesta seria la forma més clara i democràtica d’expressar allò acordat en l’Assemblea Nacional Extraordinària. Alhora, però, no solucionaria la investidura de president ja que Mas no sortiria elegit i fins al moment Junt pel Sí només té una proposta per a aquest càrrec.
Arribats a aquest punt, si el procés no avança tenim tanta culpa les de la CUP com els de JxS però de forma especial ERC, perquè a CDC aquest escenari ja li va bé, sempre li ha anat bé. I per què dic ERC? Doncs perquè cap acord de cap partit polític pot passar per la voluntat del país i el país ha demanat procés cap a la independència i ells han acordat posar una pedra al capdavant que és innegociable. Ja sabem, perquè ens ho han dit mil cops (i una mentida repetida mil cops…), que la CUP és incapaç de res que sigui bo, però ells, els d’ERC, també ho són? No són capaços de dir que posar una altra persona al capdavant faria el procés possible en aquesta fase? Per què, doncs, el segresten defensant algú que el fa impossible? Cal ser flexibles d’una vegada i assumir que ningú no cridava “Mas” en cap 11 de setembre, la gent cridàvem “Independència”
La segona proposta que faig, passada al reflexió, és que cinc de la CUP s’abstinguin i cinc votin a favor del president alternatiu que es presenti. Prou imposicions i prou obstaculitzar el “procés”, ara toca obrir camins. Toca a ERC donar el pas i fer possible que el crit d’Independència esdevingui realitat i no quedi només com un crit. No feu passar més els acords entre partits al davant de les demandes de la majoria. Poseu un altre candidat, que no sigui de la CUP evidentment, i fem els passos endavant que ens calen. I si no, cap al març… que tampoc estaria tan malament…
(tot això són reflexions personals molt superficials però no desencaminades cap a algun dels camins transitables que hi ha…)
Equip de redacció
