Sí, Tarragona ha fet un pas històric erigint-se com a ciutat pionera a Catalunya i Espanya. El Ple de Tarragona, arran de la moció presentada pel GM d’ERC-MES-MDC en suport dels afectats de Síndromes de Sensibilització Central (SCC), va aprovar el 30 de novembre, com a Declaració institucional, el Primer programa de suport a persones afectades per SSC. I s’ha aconseguit amb la unanimitat de totes les forces polítiques presents al Consistori, demostrant que, en política, es poden arribar a acords amplis, donant resposta a una exigència social per una situació greu d’exclusió i desatenció.
La SSC engloba malalties orgàniques com la Fibromialgia (FM), l’Encefalomielitis Miàlgica (EM/SFC), la Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i l’Electrohipersensibilitat i afecta al 3,5% de la població, els malalts més desatesos de Catalunya. Les greus conseqüències sobre les capacitats físiques i cognitives dels afectats, podent resultar molt invalidants i excloents a tots els nivells, limiten greument la vida de les persones afectades i les seves famílies, en especial la dels afectats per Sensibilitat Química Múltiple i/o Electrohipersensibiliat, els qui han de viure aïllats, per no dir empresonats.
A Tarragona podrien estar afectades al voltant de 4600 persones. Per saber exactament en quina situació ens trobem, el primer que planteja la Declaració és fer un cens i una diagnosi. A partir d’aquí, la implementació d’un protocol d’actuació per part dels tècnics de l’Àrea de Serveis a la Persona, un catàleg d’ajudes específiques, l’eradicació de l’ús de pesticides, adaptar el lloc de treball dels treballadors públics afectats, protocol d’actuació en casos de desnonaments, etc.
Jordi Gené és assessor d’ERC a Tarragona.
En resum, es tracta d’un programa ampli per a poder ajudar a les persones afectades per SSC. La majoria malviuen en una situació d’exclusió social i precarietat econòmica greus afectades per l’aïllament social, la precarietat, l’abandonament, l’estigmatització, la inseguretat alimentària, (sense comptar amb l’exclusió sanitària, la negativa a poder rebre incapacitats, etc). Viuen entre nosaltres però passen totalment desapercebudes donat que no se les veu, no poden moure’s de casa, i els seus problemes són invisibles. Com a persones invisibles que són, no són tingudes en compte per a res. A més si a això hi sumem que es tracta de malalties també menystingudes pel fet que set de cada deu afectades són dones, doncs ja tenim la quadratura del cercle perfecte per a que continuïn en situació d’exclusió social i precarietat econòmica. No ho permetrem, a Tarragona, no!
Sabem que no és tot el que es pot fer i que són altres administracions públiques qui poden aportar solucions a les principals problemàtiques que pateixen aquestes persones, com són la impossibilitat de rebre tractament mèdic adequat a la sanitat pública i el menysteniment i assetjament que pateixen per part de l’ICAM, generant una greu i inexplicable discriminació i persecució.
Hem fet un pas històric i n’hem d’estar orgullosos. Diverses ciutats catalanes i espanyoles ja s’han posat en contacte amb nosaltres o amb l’associació Lliga SFC/SSC (a qui volem agrair tota la feina feta durant anys i que ha fet possible, també, aquest programa de suport) per a poder estudiar/implementar aquest programa a les seves localitats. Som l’exemple a seguir. Hem obert un camí i ara l’hem de completar fent que aquest programa sigui una eina útil per a les persones afectades.
Jordi Gené
Equip de redacció
