Jordi Collado és coordinador Intercomarcal d’ICV-EUiA. Foto: Genoveva Seydoux
La Taula de la pobresa energètica de Tarragona va ser una proposta d’ICV-EUiA que vam portar al ple. La idea havia de servir per activar noves estratègies. Que oferissin solucions palpables, aquell mateix any, a les persones que patien o podien patir dificultats per pagar els subministraments a casa. Es tractava de posar a tots els agents en una taula per donar cobertura a les necessitats de les persones.
Avui tenim constituïda una taula que ha dut a terme dues reunions. No és exactament la que va proposar la coalició al ple municipal. La diagnosi ha estat fins al moment, interessant a llarg termini però poc útil en el curt. Té alguns coses interessants que cal destacar, com per exemple que Tarragona i Reus són capaces de col·laborar en temes socials o que s’han activat alguns protocols a l’Ajuntament per donar resposta a algunes dificultats.
La Taula és poc útil pel ciutadans, com ho demostra el fet que es va aprovar l’any 2013 i encara no ha fet cap proposta d’acció que no estigués abans a l’agenda dels professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Només estem en processos d’anàlisi i/o demanda de dades. A part de pagar factures, que fem a Tarragona? La propera reunió serà a meitat de l’hivern, cap al gener, i no s’hi esperen propostes concretes de solucions. El debat encara és un altre. No dic que la feina feta fins ara no tingui interès, el que dic és que no estem fent prou.
La Taula de la pobresa energètica de Tarragona m’ha confirmat dues coses. Per una banda, les entitats socials i les empreses tenen visions antagòniques de realitat. Per l’altra, en massa ocasions empreses subministradores i equip de govern municipal coincideixen en la seva postura. Per tant tenim un problema. En la darrera reunió es va posar en valor que la tarifació social elèctrica la paguen les empreses, quan potser hauríem de posar en entredit que un mercat com l’elèctric tingui beneficis astronòmics durant tota la crisi.
Són interessants els grups de treball i les tasques plantejades, però podem anar més enllà i, sobretot, hi hem d’anar avui. A l’abril ja no tindrà sentit buscar solucions per aquest hivern. Si en trobéssim alguna, seria per a l’hivern de 2015-2016.
No val posar com excusa al govern d’Espanya o al de Catalunya, ja que la taula local no serveix per resoldre les dificultats i la bombolla del sistema elèctric espanyol. Com apunt, el dèficit tarifari fou impulsat pel govern Aznar, continuat per Zapatero i segueix sense resoldre’l en Rajoy i el seu desgovern. El que cal fer en aquesta taula és donar resposta al tarragonins i les tarragonines, i si de pas alguna bona pràctica la podem exportar, seria meravellós.
Un estudi recent de la Taula del Tercer Sector a Catalunya constata que un 10,9% de les llars catalanes no poden mantenir una temperatura adequada. Aquest percentatge és el doble dels que havia el 2007, abans de la gran estafa. Això significa nens que passen fred, àvies que no poden cuinar o persones que no es poden dutxar. Darrera de cada dada hi ha una persona.
Els processos que segueix la taula estan allunyats dels tempos de la gent. Els ritmes de la taula són els propis i no el que ens marca la situació, sense relació amb les necessitats de les persones. Aquests dies l’hivern comença a apretar i hi ha massa ciutadans i ciutadanes que no pot encendre l’estufa, en cas que en tinguin.
Jordi Collado és coordinador Intercomarcal d’ICV-EUiA
