Joaquim Coll, videpresident primer de Societat Civil Catalana. Foto: Ateneu Barcelonès
Societat Civil Catalana (SCC) no vol que l’identifiquin amb conceptes com ‘unionisme’. Joaquim Coll, vicepresident primer de SCC, assegura que termilogies d’aquesta mena fan referència a una concepció política de l’independentisme que “s’ha apoderat de certs mitjans de comunicació i en especial la televisió pública catalana”. S’oposa frontalment a l’independentisme i apel·la a la recuperació del ‘seny’ i la ‘senyera’, estandards que reivindicaran el proper 11 de setembre a Tarragona “per demostrar que hi ha veus més enllà del separatisme”.
Què s’hi demanarà exactament a l’acte que faran a Tarragona?
Les idees del manfiest de Societat Civil Catalana que vam presentar el passat 23 d’abril. Es tracta d’objectivar els problemes, busquem elements d’unitat i concòrdia i no de divisió i fractura. Serà la reivindicació del seny i també de la senyera com a símbol que ens uneix a tots els catalans. L’estelada és molt legítima però no pot substituir la senyera. Cada cop és més freqüent veure a moltes rotondes de pobles i passejos, com l’estelada presideix l’espai amb una presència considereable. Sembla que hi hagi persones prefigurant un escenari de futur, donant per fet que el seu projecte tirarà endavant, i això em sembla poc democràtic.
En què consistirà la mobilització?
Farem una petita passejada, hi haurà parlaments i estarà amenitzat amb un grup musical i focs d’artifici. Es tracta d’un acte simbòlic. Pensàvem que era important que en el dia de la Diada s’escoltés un altre missatge, a banda del que s’escoltarà a Barcelona amb els actes de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium. Ens sentíem amb l’obligació cívica de fer alguna cosa i sortir al carrer perquè no podia ser que l’independentisme ocupés tot l’espai públic, mediàtic i comunicatiu.
Què seria per vostès un èxit de convocatòria?
No ens proposem una xifra. Nosaltres fem un acte simbòlic i no sabem quanta gent vindrà perquè és la nostra primera experiència muntant un acte així. L’èxit és que es faci la convocatòria, que se’n parli i que recollim suports de manera transversal, cosa que fa sis mesos no estava tan clar.
Veieu una majoria silenciosa més enllà de l’independentisme?
El que hi ha és una utilització perversa del llenguatge. Des de l’altra banda ens titllen d’unionistes o espanyolistes quan el nostre lema és “recuperem el seny i la senyera”. En l’imaginari separatista es fan dues divisions clares: independentistes i unionistes. Lamentablement, aquest discurs s’ha convertit en una visió, no majoritària, però sí hegemònica. Sembla que siguis menys català per dir que la independència no ens convé econòmicament, que no se sostena políticament i que socialment ha creat divisió.
Defensen la unitat de Catalunya, de la mà d’Espanya, però no se senten còmodes amb la definició d’unionistes.
Som catalans. L’independentisme ha estat una proposta molt minoritària i fins i tot marginal durant un bon grapat d’anys. Ara no és majoritari però sí hegemònic. El catalanisme històricament s’ha relacionat amb la llibertat, la modernitat, però també vinculats al progrés d’Espanya. Som unionistes perquè volem la unitat de Catalunya (ironitza). I, evidentment, ens sentim catalans i espanyols. No hi ha una sola manera de ser català, espanyol o europeu.
L’elecció de Tarragona per la convocatòria és perquè la consideren la capital catalana menys independentista?
No ha influït de manera directa. Buscàvem un lloc allunyat de Barcelona perquè no volíem coincidències horàries ni d’espai. També volíem fugir d’aquest centralisme de Barcelona on sembla que tot allò important hagi de passar allà. Ho fem a Tarragona perquè és la segona àrea metropolitana de Catalunya i pel seu significat històric.
Carme Chacón, Enric Millo o Albert Rivera seran a Tarragona. Com valora l’adhesió d’aquestes persones?
Ho valorem molt positivament perquè precisament cerquem això, ser un espai de transversalitat. Volem representar l’autonomisme, el federalisme, la centralitat, la catalana i l’espanyola en els seus graus diversos… Però en el marc espanyol. Les fortaleses estan en l’actual marc de l’Estat. El nostre és el discurs del sentit comú i la racionalitat perquè creiem que és bo construir espais de discussió.
Compten amb el suport explícit del PP, Ciutadans, alguns membres socialistes… però també de Plataforma per Catalunya. Què en pensa?
El missatge és clar: convidem a les forces democràtiques, en sentit transversal, i rebutgem la presència de partits o grups de dubtosa tradició democràtica o ideologia xenòfoba. No anem en funció de l’agenda d’altres. El nostre acte és molt clar, no ens hem de desmarcar de grups extrems perquè és una obvietat. Per això demanem a tothom que no vingui ni amb símbols partidistes ni res.
El president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, apuntava que el 9-N és pur teatre perquè no se celebrarà.
Estem convençuts que no hi haurà consulta. Fa uns dies la vicepresident Joana Ortega va anunciar que si la llei de consultes es recorria no posarien les urnes el 9 de novembre. Altres mitjans també han publicat que ja es treballa en un pla ‘B’. La consulta és un carreró sense sortida.
I per què estem perdent el temps?
Hem d’anar a l’origen del problema. Artur Mas va cometre un accident amb les eleccions anticipades del 2012, amb l’argument de l’espoli econòmic i la suposada “humiliació” de la sentència sobre l’Estatut. Aleshores va demanar la promesa d’un pacte fiscal que sabia no li donarien. Acte seguit convocava unes eleccions per tenir majoria absoluta i així sobreviure a la crisi i les retallades que ha de fer la Generalitat fins el 2016. Però li va sortir malament. Va acabar assumint la fulla de ruta rupturista d’ERC. És una consulta infumable en termes democràtics i, de fet, si mires els informes particulars de la llei de consultes queden clares les escletxes. La consulta, tal i com està plantejada, no té les garanties democràtiques d’un referèndum. Ara arriba el moment veritat: s’ha fet crerure a la gent que votaríem, s’ha fet creure que tenim dret a decidir i un pretès dret unilateral de cessió, que no té cap poble del món. Què farà Mas? En qualsevol cas, caldrà veure com gestionen el ressentiment i frustració en molts catalans de bona fe.
Quin escenari polític imaginen a partir del 9-N?
Difícil. A títol particular, perquè no ens dediquem a fer profecíes, no hi haurà ni consulta ni eleccions. Mas mirarà de tirar endavant prorrogant els pressupostos i segurament plantejarà una agenda alternativa. Tenint en compte que Mas no pensa anar en contra del Tribunal Constitucional encara menys faria una declaració unilateral d’independència. Per tant, tirar milles.
Com solucionarien el fet que una majoria ciutadana vulgui ser consultada sobre si el seu futur ha de ser dins o fora d’Espanya?
Això només es resol amb les eleccions. Els partits s’han de presentar amb programes clars i inequívocs. El procés no té legitimitat d’origen, a banda que la consulta és il·legal. CiU va anar a unes eleccions amb un programa que no parlava d’independència i que no deia perquè volia fer la consulta. En una democràcia normal els partits van amb programes clars. A més, les últimes europees no van donar un resultat tant clar: CiU va perdre molts vots i ERC va pujar molt però la participació no va arribar al 50%. Ens han fet creure que hi havia milions de persones a la Via Catalana. I n’hi havia moltes, de persones, però només 800.000. La democràcia no funciona ni amb manifestacions al carrer, ni a través dels mitjans públics de comunicació, ni a través de consulta. El problema és la qualitat de la democràcia de Catalunya.
El que no es poden obviar són les tensions existents.
Clar que hi ha problemes: l’atur, la pobresa, el finançament és millorable… Objectivem els problemes i sotmetem-los a examen. Els polítics no han de passar la patata calenta a la ciutadania sinó que han presentar propostes concretes.
Joan Marc Salvat
