Joan Tardà, diputat al Congrés i la persona d’ERC que va portar a la justícia argentina la querella contra el crims del franquisme pels assassinats del president Lluís Companys, de 45 alcaldes d’ERC i de dos diputats, ho té clar. Divendres passat, en un acte d’homenatge als vuit alcaldes republicans de les comarques del Camp de Tarragona que van morir afusellats, Tardà va assegurar davant de 170 persones, entre les quals familiars dels vuit alcaldes, que la futura República Catalana té el compromís de jutjar els criminals i “botxins” que Espanya no sols no vol jutjar, sinó que elimina el principi de la justícia universal amb la reforma judicial del govern del PP.
“Espanya és a ulls del món un país on torturadors i dictadors poden tenir impunitat; doncs això no serà així a la República Catalana, qualsevol assassí, torturador o dictador podrà ser portar davant dels tribunals catalans hagin passat els anys que hagin passat”, va etzibar Tardà.
“El principi de la justícia universal forma part dels valors republicans, així que portarem els criminals a judici, si cal serà un judici en absència dels acusats”, va afirmar, per recalcar que “Espanya és l’única democràcia d’un país que va viure el totalitarisme o el feixisme que no ha condemnat el seu passat feixista ni ha demanat perdó a les víctimes”. Tardà considera que la democràcia espanyola sorgida de la transició és “molt deficitària, no van voler tancar ferides que encara estan obertes”.
Buscant justícia a Argentina
ERC va recórrer a la justícia argentina per poder jutjar els autors dels afusellaments dels representants polítics d’ERC. Sobre la causa a Argentina, Joan Tardà informa que ERC ha demanat a la jutgessa que vingui a Espanya a seguir la instrucció, i també que el jutjat d’Argentina demanarà formalment a Espanya, França i Alemanya tota la documentació que tinguin sobre l’empresonament i afusellament del president Lluís Companys.
Tardà va recordar que una de les condicions que ERC va posar per donar suport en la investidura de Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol, era l’anul·lació del judici de Companys. El diputat d’ERC va recalcar que aquell mateix 2004 a Barcelona, la vicepresidenta del govern espanyol va reafirmar el compromís del seu govern envers Companys.
Set de vuit delegacions familiars presents
Totes aquestes explicacions les va fer Joan Tardà divendres a Riudecols en l’homenatge als següents vuit alcaldes republicans afusellats per les tropes franquistes: Joan Busquets i Garcia, de Cornudella de Montsant; Eduard Clergas i Folch, de Riudecols; Antoni Deute i Mur, de Vimbodí; Ricard Ferré Climent, de l’Espluga de Francolí; Jaume Garcia i Solanes, de les Irles (Riudecols); Pere Parera i Casas, de la Pobla de Montornès; Francesc Ramon i Segarra, de Conesa; i Lluís Solà i Padró, de Santa Coloma de Queralt.
En l’acte celebrat al Casal Municipal de Riudecols hi va mancar només una representació dels familiars de Jaume Garcia i Solanes. Les altres set famílies van recollir una placa commemorativa. Fins i tot, algun familiar va prendre la paraula. El fill de Joan Busquets i Garcia va explicar que la seva família ho va passar molt malament: “El que realment ens va tocar viure no es tractava d’una cosa de política, senzillament va ser criminalitat”. I un nét de Lluís Solà i Padró va agrair “un acte tan especial per a nosaltres que hem vingut des del Maresme”.