Joan Maria Adserà, màxim responsable de la Xarxa Sanitària Santa Tecla
La CUP de Tarragona ha denunciat a la Fiscalia una desena de càrrecs vinculats a la Xarxa Sanitària Santa Tecla i Convergència i Unió per possibles incompatibilitats en el seu exercici “a vegades simultani” entre l’àmbit de gestió públic i privat, tal i com ha explicat la portaveu de la CUP, Laia Estrada. Segons ha pogut conèixer Tarragona21, entre el reguitzell de noms que consten en el document presentat per la CUP a la fiscalia, en destaquen tres per damunt de la resta.
El primer és el de Joan Maria Adserà (Tarragona, 1957). Ell és el director general i gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, entitat prestadora de serveis sanitaris i socials que incorpora l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, l’Hospital del Vendrell, sis àrees bàsiques de salut, i un centre socosanitari i una residència assistida. Adserà –germà de Xavier Adserà, de l’empresa Veremonte que vehicula l’arribada de BCN World a la Costa Daurada– és, també, membre de les agrupacions locals de CiU.
Adserà ostenta, paral·lelament i segons consta a la mateixa pàgina de CiU, diversos càrrecs de representació: vicepresident primer de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH); vocal President de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública a la Patronal Catalana d’UCH i membre de la permanent; patró de la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla; Patró de la Fundació de la UCH; membre del Consell d’Administració de la Mútua MATT, mútua patronal d’accidents de treball de Tarragona i membre de la Patronal de PIMEC a Tarragona.
A Mercadé l’acusen de “privatitzar” la sanitat
El segon nom de pes, i que la Fiscalia està estudiant per possibles incompatibilitats en les seves funcions a cavall d’organismes púbics i privats, és el de Josep Mercadé (Torredembarra, 1957). Com a gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona (càrrec que ocupa des del 2011), tant la CUP com el col·lectiu en defensa de la Sanitat Pública, l’han responsabilitzat de la “privatització de la sanitat a Tarragona”, en les diverses accions de protesta organitzades en els darrers mesos.
Mercadé és llicenciat en Medicina i cirurgia el 1980, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària i durant molts anys va fer Radiodiagnòstic. Com a militant dUnió Democràtica, va ser regidor per CiU a Torredembarra en dues etapes (1995-1997 i 2003-2004). A més, va ser director territorial de Salut a les Terres de l’Ebre amb el govern Pujol (2001-2003). I, per últim, també ha estat director de Gestió Clínica de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.
El tercer dels principals noms a mans de la Fiscalia és el de Jordi Cañellas, gerent de Serveis de Suport a la Xarxa Sanitària Santa Tecla, alcalde de la Nou de Gaià i mà dreta d’Adserà en el si de Santa Tecla. Es dóna el cas que Cañellas era el gerent de l’empresa Llaza SA, amb seu a Alcover; una empresa de tendals que va presentar concurs de creditors i va acabar amb un ERO i 73 treballadors acomiadats. Posteriorment, Cañellas entra a treballar a Santa Tecla.
Una llista negra que afecta Convergència i Unió
La portaveu de la CUP, Laia Estrada –que no ha volgut confirmar ni desmentir cap dels noms anteriorment citats– sí ha reconegut que “la majoria dels noms que hem presentat a la fiscalia estan vinculats a Convergència i Unió”. És més, segons ha pogut saber Tarragona21, diversos dels noms convergents que estudia la Fiscalia es trobaven en la darrera llista electoral de CiU a Tarragona, en les municipals del 2011.
La denúncia a la Fiscalia es va presentar el passat 13 de juny. Segons ha explicat Estrada, “no hauria estat possible sense l’ajuda imprescindible de la CUP a Torredembarra, Valls i Reus; com tampoc sense el suport del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat.
El plec informatiu presentat, en resum, demana a la Fiscalia que determini la legalitat de “l’entramat de l’estructura, l’organització, les empreses i els consorcis públics” que conforma la Xarxa Santa Tecla al Tarragonès i el Baix Penedès, principalment. “Volem saber si hi ha alguna irregularitat en aquesta relació de cohabitació entre el sector públic i privat, i el fenòmen de porta giratòria que es produeix entre els diversos càrrecs”, ha descrit Estrada.
Fins arribar a la denúncia, Estrada explica que han estat sis mesos de feina: “Ens hem trobat amb grans obstacles a l’hora d’accedir a informació de les fundacions i empreses que, tot i ser de capital privat, es nodreixen bàsicament de diner públic”. Per aquest motiu, la CUP compara el procés obert amb Santa Tecla amb el cas Innova de Reus en què, també en bona mesura, el negoci sanitari és l’objecte principal d’estudi.
Per últim, la Fiscalia investigarà si l’entramat de la Xarxa Sanitària Santa Tecla respon “als estatuts fundacionals de la Fundació o, per contra, està enfocada a uns interessos lucratius”.
Joan Marc Salvat
