Joan Alginet: “El CAT ha de ser més que un gestor de l’aigua, ha de ser referent en la gestió de dades”

🔊 Escoltar la notícia

En un moment en què la situació de sequera a Catalunya ofega moltes localitats per les restriccions que s’estan implantant en el consum d’aigua, entrevistem el president del Consorci d’Aigües de Catalunya, Joan Alginet, per parlar d’aquesta situació i per conèixer quins són els projectes de futur de l’entitat.

Quin balanç fa de l’exercici 2023 al CAT?

El Consorci, evidentment, no és aliè a la situació de sequera que està vivint el país. Aquest 2023 els resultats dels paràmetres de consum mostren aquesta singularitat que viu el país. Aquells municipis que tenien recursos propis els han exhaurit i estan consumint una mica més de la part que els hi pertoca del CAT. Ens preocupa la situació perquè això suposa sobreconsums. A nivell financer, ens produeix un increment de la previsió d’ingressos. Som una entitat que no té afany de lucre i, per tant, això s’ha d’equilibrar. És a dir, estem atenent a uns paràmetres de consums que apunten a màxims històrics.

Tarragona és la zona amb major resiliència a la sequera de Catalunya i, per tant, els ciutadans i ciutadanes de la demarcació tenen una tranquil·litat que no tenen en altres zones. Ara el que caldrà comprovar és la tendència de cara al 2024 però, malauradament, la situació no pinta massa bé.

La Generalitat s’està plantejant portar aigua de Tarragona a Barcelona amb vaixells. Què n’opina?

De moment, no hi ha res decidit. L’ACA és qui ha plantejat aquest debat i ha de dir els passos que cal fer, però, per posar-nos en situació, s’han de tenir en compte diverses coses. El CAT té una llei que és la que fixa el seu funcionament i el seu consum màxim previst, 4m³/seg. Qualsevol modificació que s’hagi de fer per plantejar enviar aigua en vaixells de Tarragona a Barcelona requereix una modificació de la Llei 18/81, en la qual s’ha d’afegir la possibilitat d’enviar aigua fora del nostre àmbit d’actuació, que és la província de Tarragona. Aquesta qüestió correspon al Parlament espanyol perquè és una llei espanyola.

D’altra banda, la nostra referència hidràulica, que és el pantà de Mequinensa, s’està recuperant, està a més del 78% de la seva capacitat. Això ofereix tranquil·litat al CAT, però no només al CAT, sinó també, per exemple, als arrossers del Delta, que segurament ja no patiran les restriccions  que se’ls va aplicar per part de la CHE la campanya passada.

L’escenari dels vaixells es considera conjuntural. El marc d’interacció del CAT en l’enviament d’aquests vaixells és limitat i es limita amb la interacció amb els seus consorciats. El CAT no té punt de connexió directa amb el Port de Tarragona com l’havia tingut als anys 90 per enviar  aigua a Mallorca. Aquest ramal es va cedir a Ematsa. Per tant, formalment, no tenim la possibilitat de vendre l’aigua fora del nostre àmbit. Si es fa, s’haurà de fer a través d’un dels consorciats, sigui Ematsa o qualsevol altre. Al mateix temps, els consorciats també estan limitats amb un consum i una dotació tant efectiva com de reserva. Ampliar-se sense un enfocament i una justificació jurídica serà complicat.

A més, si es decideix tirar endavant, també estem condicionats per la pròpia infraestructura, les canonades no són infinites, no es pot enviar tota l’aigua que vulguem a Tarragona i també als vaixells. Per tant, és un debat que ja s’ha plantejat però en què el Consorci no té capacitat de decisió.

El pressupost del CAT per al 2024 inclou una quarantena d’accions i projectes. Quins d’ells destacaria?

El nostre pla d’inversions és molt ambiciós, més de 14 milions d’euros d’un pressupost de 47,5 milions. Una de les nostres fixacions és dotar al CAT de tota la capacitat tècnica i d’innovació per continuar sent referents en la gestió de l’aigua, no només perquè ens avala una eficiència hidràulica d’un 99,3%, sinó també perquè tenim un laboratori a l’ETAP que necessita ampliar-se perquè el servei que dona és transcendent. També és necessària una nau per emmagatzemar tubs i maquinària. Tenim pendents una sèrie de millores per continuar donant el nostre servei, potabilitzar l’aigua i distribuir-la, d’una manera eficient, resilient i excel·lent i totes les inversions van en aquest camí. Reforçar la planta potabilitzadora de l’Ampolla és important perquè és la nostra fàbrica, és el Km0 de la potabilització de l’aigua.

És important que la ciutadania entengui que, darrere el fet d’obrir una aixeta i que ragi aigua en condicions, hi ha tot un procés. Les noves generacions em preocupen. Pensen que obrir l’aixeta és màgia. Això requereix d’un esforç constant que, a més, intentem que no tingui impacte en la tarifa. L’aigua és una despesa assequible i no reflecteix tot el procés.

I com creu que s’ha de conscienciar les noves generacions?

Ara és un bon moment perquè hi ha un discurs de sequera constant a tots els mitjans de comunicació. Conscienciar en moments de bonança potser és més complicat, però en moments de sequera és més fàcil. El paper més important és el dels consorciats. És important que fomentin l’estalvi. L’eficiència hidràulica en baixa dels nostres municipis està al voltant del 50%. La gestió que es fa continua sent preocupant perquè es perd molta aigua. Els municipis han d’actualitzar i posar al dia la seva xarxa. Soc conscient que això no dona vots, però ara és un bon moment per fer aquesta reflexió i que els municipis inverteixin. A més, també hem de veure què fem amb l’aigua que surt de les depuradores perquè té molta qualitat i l’estem tirant al mar. Estem desaprofitant un recurs que està en condicions òptimes.

D’altra banda, també cal redefinir el model del CAT a llarg termini. L’aigua del CAT ve de l’Ebre i el 80% es consumeix a 80 km del riu. Estic parlant de dessaladores, d’EDARs… Si som capaços de tenir una eficiència hidràulica del 70 o 80%, construir alguna depuradora a Tarragona o pensar alguna altra cosa, encara estarem millor. El repte no és com sortir d’aquesta sequera, sinó també com encarem les que vinguin.

El CAT està immers en un procés de digitalització. Què s’està fent?

Fa un temps van fer una aposta important: volem que la gestió del Consorci es faci en base a les dades. Ens hem presentat al PERTE de digitalització del cicle urbà de l’aigua. Ara ho tornarem a fer perquè no hem entrat en la primera convocatòria. Parlem de disposar d’Apps internes que, a través de les dades, ens ajudin a executar actuacions lligades a l’estalvi energètic, per exemple. La previsió és tenir-ho implementat en tres o quatre anys i l’objectiu és que aquestes dades repercuteixen en la millora de la informació als consorciats per convertir el CAT en quelcom més que una indústria d’aigua, que sigui una indústria referent en la gestió de les dades, en la gestió de la informació, i que la informació serveixi per millorar els processos.

La sostenibilitat és un altre dels valors del CAT. De fet, s’ha anunciat la construcció de dues plantes fotovoltaiques a les instal·lacions de Constantí i l’Ampolla. Com està aquest projecte?

En els pròxims dies començarà la instal·lació de les dues plantes, primer a Constantí i després a l’Ampolla. La primera preveiem que estigui en funcionament abans de l’estiu i la de l’Ampolla abans d’acabar el 2024.

Què suposarà això per al CAT?

Suposarà una capacitat d’autoconsum d’un 19% i la millora de les dades agregades, tant de consum com d’estalvi, comportarà un estalvi de 300.000 euros (això és una previsió de l’últim trimestre de l’any 2024). Tanquem un cercle que és important. Tota l’energia que consumeix el CAT prové d’energies renovables. Ara també tindrem energia pròpia generada a les nostres plantes, que es reforça amb el fet de tenir un 90% de vehicles elèctrics en la nostra flota. En definitiva, és un clar compromís per generar el menor impacte al medi ambient. No només volem millorar la gestió de l’aigua, sinó que també cal fer-ho de manera respectuosa amb l’entorn.

V.Tapias