Jesús Gellida és politòleg.
Les mobilitzacions del 2011 a Síria contra la situació de precarietat, de corrupció i de falta de llibertats van ser durament reprimides pel govern del president Bashar al Asad. El que havia començat com un alçament pacífic inspirat en la Primavera Àrab reclamant més democràcia i drets socials va suposar l’inici d’un conflicte bèl·lic on, segons xifres de l’enviat especial de Nacions Unides, hi ha 400.000 morts i 4’8 milions de desplaçats.
La brutal repressió del règim va suposar una major mobilització ciutadana que va anar armant-se i formant brigades d’autodefensa fins configurar el denominat Exercit Lliure de Síria. Els també coneguts com a rebels van anar controlant pobles i ciutats davant d’un govern que els considera terroristes amb el suport de l’exterior. La violència armada en el país va anar en augment al igual que la intervenció de les potencies regionals i internacionals així com d’altres grups armats com els yihadistes de l’Estat Islàmic, el Front al Nusra o les milícies kurdes.
Els interessos creuats en el país i en la regió han convertit Síria en un polvorí on les potencies regionals i internacionals han facilitat ajuda militar, financera i política. En aquest sentit Rússia i Iran han intervingut des de l’inici en suport del govern de al Asad; Aràbia Saudita i Turquia també participen donant suport a diferents faccions opositores al govern i, finalment, potencies occidentals com els EEUU, Regne Unit i França han bombardejat posicions de l’Estat Islàmic a Síria i han donat suport limitat als kurds i a altres milícies rebels.
Durant aquests sis anys de guerra la població civil és la gran damnificada, sobretot la infància. L’últim exemple és la barbàrie d’Alep. A més dels centenars de milers de morts i ferits s’està produint una de les majors crisi migratòries de la història moderna. Un èxode intern massiu però també extern a països limítrofs com el Líban, Jordània i Turquia i a la Unió Europea. Al respecte els països de la UE estan realitzant una lamentable actuació: tancant fronteres, restringint l’acolliment de les refugiades, subcontractant a Turquia i no aturant el Mare Mortum en que s’ha convertit el Mediterrani on aquest 2016 ja han mort més de 3.800 persones segons dades de l’ACNUR. Tot plegat creant una Europa fortalesa que no compleix l’article 14 de la declaració universal dels drets humans sobre el dret d’asil ni la carta europea de drets fonamentals respecte a les expulsions col·lectives.
La comunitat internacional no ha estat capaç fins ara de donar una sortida política al conflicte de Síria i, una darrere de l’altra, les diferents conversacions de pau i treves han fracassat, acusant-se les diferents parts i potencies d’incomplir els alts al foc. La situació de conflicte armat persisteix i cap part ha pogut infligir una derrota decisiva sobre la resta. No obstant, el govern sirià i els seus aliats han recuperat en una nova ofensiva militar la ciutat d’Alep que era un dels símbols dels rebels. Els bombardejos russos assassinant a civils, la lògica de terra cremada aplicada pel règim sirià i l’evacuació de prop de 50.000 persones entre combatents i civils han tornat a mostrar al món la cruesa d’una guerra que no acaba. La caiguda d’Alep suposa el control per part del govern de al Asad de tots els centres de població més importants del país. No obstant, l’exèrcit del mandatari sirià esta molt debilitat i deu els seus èxits a l’ajuda exterior.
Els diferents actors estan adaptant les seves estratègies en una situació geopolítica molt complexa on tindran molta importància els plantejaments de Rússia però també els del nou govern de la Casa Blanca i els de les potencies regionals. Tot i la caiguda d’Alep la fi de la guerra no sembla immediata sinó que, segons el corresponsal de la BBC, aquesta continuarà i podria ser més caòtica i sagnant. Una situació tràgica per a la població que en 2011 es va aixecar exigint llibertats i en la que Nacions Unides no està a l’altura.
Equip de redacció
