Javi López és el candidat del PSC a les eleccions europees. ACN
El candidat del PSC a les europees, Javi López, es troba entre els candidats més joves que es presenten als comicis del proper mes de maig. En la seva visita a Tarragona, López ha mantingut la següent entrevista amb Tarragona21, en què ha parlat dels temes més candents al territori com la presentació del clúster químic ChemMed, però també de la necessitat de vincular de nou els ciutadans amb la política i dels reptes que té la societat catalana en el marc europeu. Un projecte en què, pel candidat socialista, es fa necessària “més Europa” però sobretot “una altra Europa”. En aquest sentit, López aposta per la reindustrialització com la principal via perquè el sud del Vell Continent pugui sortir de l’estancament econòmic.
En quin punt es troba la campanya del PSC per les europees?
Presentem la candidatura socialista en capitals de província, explicant la rellevància de les eleccions: són les més importants a la història de la Unió Europea, amb el Parlament més poderós que serà capaç d’escollir el president de la Comissió i explicant com la nostra és una candidatura més de les 28 candidatures socialistes que hi haurà arreu d’Europa i que és l’única capaç de construir una alternativa política a les dinàmiques actuals a la UE, amb majoria al Parlament europeu per col·locar el Martin Schulz –que és el nostre candidat– com a president de la Comissió.
Sovint mirem al nord per buscar el progrés, però en les últimes setmanes tenim notícies que s’està retallant la cobertura sanitària als mateixos europeus que es troben sense feina en països com Bèlgica o Alemanya. Fa la sensació que els Estats tornen a mirar més cap endins que cap enfora, no?
Sí, i aquesta és una opció, una molt mala opció d’Europa. En aquestes eleccions també pot sortir guanyadora la pitjor de les europes, que també existeix a la història: la del replegament identitari, la d’aixecar fronteres i posar problemes al moviment de les persones… Recordem que hi ha enquestes que diuen que hi ha forces d’extrema dreta que poden guanyar les eleccions a Holanda, Àustria o França. Per això és tant important recordar que aquest espai té sentit si és un espai de solidaritat, de justícia compartida, de compromís col·lectiu amb els drets humans… I per això és tant important el paper que juguen els socialistes, els socialdemòcrates i laboristes a Europa.
I creu que els electors catalans estan per això?
Crec que els europeus a Catalunya volen un canvi i volen que les polítiques que s’han receptat no s’imposin, i volen construir el seu futur sent protagonistes d’aquest continent.
En clau interna, com pot afectar aquesta dualitat que darrerament tant s’ha fet sentir entre la cúpula directiva i el socialisme de base?
Tots els socialistes, a Catalunya, Espanya i Europa, compartim un projecte. I nosaltres farem gala de la nostra unitat a tot el continent per construir l’anternativa que necessitem i mereixem. I, sobretot, amb algú al capdavant com jo que supera tota lògica interna, que és una aposta clara per la renovació, per afrontar el futur amb gent que té camí per recórrer a les institucions europees.
Arribats a aquest punt, i tenint en compte el context econòmic i social actual, per què considera que Catalunya necessita Europa?
Només des de l’espai europeu podrem salvaguardar i protegir els avenços del segle XX. I en els últims anys, amb la crisi del deute sobirà de l’euro. Només si construim a nivell europeu les eines del pressupost, les normes labroals, els drets socials, allò que havíem construït, garantim la democràcia i la protegim a nivell europeu, la podrem salvaguardar aquests avenços el segle XX. I això no és només una convicció europeïsta, sinó de necessitat de fer-ho en aquest segle. Nosaltres hem d’expressar que Catalunya vol més Europa però no a qualsevol preu, el que vol és més Europa però sobretot una altra Europa.
I què pot oferir Catalunya al Vell Continent?
Un país com el nostre, amb una tradició profundament europeïsta ha de ser protagonista del futur d’aquest continent. Amb una enorme capitalitat de ciutats com Tarragona a la Mediterrània, juguen un paper clau en el futur d’aquest continent.
Parlant de capitalitat, quina valoració fa d’aquest nou clúster químic de Tarragona?
L’aposta que ha de fer Europa i que hauria de fer, i és un compromís de l’esquerra europea i els socialistes, és una aposta clara per la reindustrialització del sud d’Europa. Aquesta és la forma de sortir de la crisi: apsotar per la formació, ben connectada amb el mercat laboral, la indústria, el valor afegit, els salaris dignes, amb ocupació de bona qualitat i en bones condicions laborals. Tot això és el que representa una aposta per la reindustrialització, per les exportacions, que ha de ser una qüestió clau per sortir de la crisi. I aquesta presentació del clúster és un bon exemple de com podem sortir de la crisi i va en la bona direcció. A diferència d’altres opcions com la reforma laboral, que és una opció estratègica de baixar salaris, debilitar la negociació col·lectiva com a forma de competir: nosaltres volem competir amb bons salaris, amb bona formació, amb bones condicions labroals i la indústria és clau en tot això.
Algunes veus crítiques asseguren que el ChemMed arriba perquè a les grans empreses ja no els queda alternativa i és una opció d’unir-se o morir.
Penso que és important que unim sinèrgies en el món que vivim, mostra de les necessitats que tenim d’agregar voluntats, de construir espais compartits, i de tenir un projecte conjunt com a continent europeu, si volem competir en un món que ha canviat radicalment durant els darrers deu anys. I per això és tan important el paper que han d’exercir les institucions europees, atent a les necessitats dels ciutadans i ser mereixedor de la confiança que li otorguen en un moment en què hi ha molt patiment al sud d’Europa.
El que és és un procés natural al que ens porta el món actual, on si volem adaptar-nos a la situació actual, amb competidors a tot el món; on té sentit l’agregació en termes econòmics, polítics, etc. El que cal és que les empreses que estiguin aquí estiguin compromeses amb el territori i el ChemMed és una mostra d’això: amb la creació de llocs de treball, amb les administracions també amb l’exigència de responsabilitat social amb el seu territori, que les administracions apostin decididament per l’ocupació i la creació dels llocs de treball, com el centre de les seves preocupacions en un país amb el 25% d’atur i la meitat de la gent jove aturada; i, en un procés en què per primer cop des de la post-guerra, tenim emigració per raons econòmiques.
Com veu l’arribada de BCN World i la seva relació amb el territori?
El que cal és que les administracions també imposin la responsabilitat a les empreses que estan invertint a casa nostra. També hi ha indústria verda i ha de ser una aposta de futur. I per això parlava d’empreses i indústries que tinguin responsabilitat amb el territori, on volen invertir, i òbviament la corresponsabiltiat amb el medi ambient, és una de les peces claus en el debat i en la pressió que han de fer les administracions públiques.
Si en política local ja costa que la gent superi el desencant envers els partits tradicionals, com es combat aquest descontentament des d’unes institucions com les europees que el ciutadà encara veu més llunyanes?
Fent les coses de forma diferent. La gent exigeix canvis en la política i nosaltres hem d’estar molt atents a les demandes que hi ha. Des del trencament de la confiança que hi ha hagut entre ciutadans i institucions europees, els càrrecs electes hauran de fer un treball des de la proximitat, des de la transparència, connectats molt bé des del territori amb les demandes dels seus ciutadans. A Catalunya són moltíssimes, especialment des de l’àmbit social i econòmic; i també caldrà treballar amb voluntat d’exigir un canvi a receptes actuals que s’estan imposant des de la UE i els governs nacionals, especialment el senyor Rajoy. En definitiva, cal aplicar entusiasme.
Quins remeis hi ha per corregir el que s’ha convertit en una Europa dels Estats i que havia de ser una unió més ciutadana?
Superar la dinàmica intergovernamental per situar els ciutadans i els seus problemes en el centre de l’acció institucional. El que hauríem de fer són dues coses: receptes a la crisi diferents a les aplicades fins ara, basades en el creixement econòmic, en la creació d’ocupació, salaris dignes… Davant de les receptes d’auteritat i baixada de salaris per guanyar competitivitat, que és una estratègia absolutament errònia. I, en segon lloc, fer d’Europa un espai que vagi més enllà de compartir el color dels bitllets. Que sigui un espai per compartir dignititat i, per això, hem de tenir a nivell europeu les eines que tenien els Estats-nació al segle XX per construir un Estat social. Recuperar l’ànima social d’Europa, aquest és l’objectiu. I amb això necessitem: un pressupost federal europeu potent, normes laborals europees, un salari mínim interprofessional europeu, normes fiscals europees perquè les empreses no deslocalitzin en treballadors o en impostos com passa ara, aquest és el nostre programa.
I caldrà que després els estats membres assumeixin aquestes polítiques.
Per fer-ho, el que es necessiten són vots suficients. Nosaltres hem aplicat, i hem anat construint Europa com l’hem anat construint durant la darrera dècada, especialment perquè hi havia una majoria aclaparadora del Partit Popular europeu en totes les institucions, al Parlament europeu, a la Comissió, a la presidència i als governs nacionals. Aquí tenim una enorme oportunitat que jo crec que els ciutadans hem de ser capaços d’aprofitar i no diluir el nostre vot; apostar per una alternativa clara, l’única que pot conformar una majoria progressita al Parlament europeu i obtenir una presidència al parlament amb el Martin Schulz, un socialdemòcrata alemany, que ha estat una de les poques veus autocrítiques dins la UE durant els darrers anys i amb el que ha fet, molt sensible amb els problemes del sud d’Europa… Front el candidat del Partit Popular europeu que, com tothom sap, és Junker, la mà executora dels rescats, president de l’eurogrup, el que escanyava De Guindos en les reunions de l’Eurogrup, tots recordem aquesta fotografia, i que no es vol ni presentar a les eleccions al seu país.
Us plantegeu assolir una determinada xifra de vots?
L’objectiu és que el PS europeu tingui més eurodiputats que la llista del PP europeu, perquè aquesta serà l’única xifra que compti. És a dir, a mi el que em preocupa és que poguem ser partíceps del canvi que necessita Europa. I per això cal un PS que doni la volta a les polítiques dels darrers deu anys; i jo el que espero és que nosaltres hi contribuïm des de Catalunya. Ara mateix les enquestes estan molt ajustades entre el PP i el PS europeus; i, de retruc, aquestes seran les primeres eleccions a Espanya després de les generals, així que la política del senyor Rajoy passarà comptes amb aquestes eleccions. Hi haurà després la validació o no, del que fa; la validació de les retallades en pensions, de l’austeritat i retallades en salut, educació, de la reforma laboral, la indigna llei sobre l’avortament… Tot això passarà comptes i hi haurà la lectura el dia després de si Rajoy i les seves polítiques guanyen i, per tant, queden validades, o no. Jo espero que des de Catalunya contribuim a una majoria a Europa que pugui permetre un canvi i pugui castigar el que fa Rajoy i no validar les seves polítiques.
Seran les primeres eleccions després que l’actual president del govern mentís sistemàticament a tothom, i la gent ho recorda. I segur que molts ho hem pensat en els darrers dos anys i mig, doncs ara tenim l’oportunitat de castigar també aquestes mentides i les seves polítiques, però per això cal que perdi les eleccions i per això cal que el partit socialista les guanyi.
Joan Marc Salvat
