La foto finish del 28-A dibuixa un escenari molt clar: l’estratègia de Pedro Sánchez encaminada a la moderació i l’aposta per introduir un menú social a l’estridència nacional-populista ha estat gratificada per l’electorat. El PSOE i ERC s’han erigit en els grans guanyadors dels comicis més radicalitzats. Els 800.000 vots dels indecisos que ningú sabia on anirien a parar i que provocaven el pànic general eren majoritàriament socialistes: la potent megafonia d”El novio de la muerte’ ha fet acudir en massa el vot centrista. Pedro Sánchez ha redimit el PSOE dels pecats de dretanització a què va conduir -involuntàriament o no- ZP.
Jaume Garcia és director de Tarragona21
No només han guanyat el PSOE i ERC, també Ciutadans, que ha passat de 32 a 57 diputats, situant-se a nou del PP, en condicions de disputar-li l’hegemonia de la dreta. La pèssima herència de Rajoy li ha costat una debacle històrica a Pablo Casado. El seu discurs radicalitzat potser era l’única opció que li quedava per no veure’s sepultat pel radicalisme espanyolista. Ni el PP de Cayetana Álvarez de Toledo ha pogut resistir. Diuen que Napoleó només exigia una cosa als seus generals: que tinguessin sort.
Parlant de Napoleó, a Catalunya ha fracassat el model Waterloo, ja molt qüestionat internament. S’imposa de manera brillant la proposta més realista d’ERC, que ja fa temps ha decidit no arriscar un altre 1-0 i eixamplar la base independentista. El mapa del diàleg que reclama la ciutadania espanyola queda encara més evident al Senat: la majoria absoluta del PSOE -amb el domini d’ERC a Catalunya- gairebé descarta de nou un 155. La principal amenaça electoral del tripartit de dretes radicalitzat s’ha esvaït, senzillament ja no existeix. Puigdemont perd arguments.
Queda un mes per a les eleccions municipals i cap formació amb opcions de pactar no s’arriscarà de descobrir les cartes. Pedro Sánchez pot governar amb Podemos, el PNB i algun suport puntual més sense haver de dependre sempre dels independentistes, o pot virar cap a Ciutadans. No sembla que sigui el que li demani el seu electorat, però en tot cas és l’amo de l’escenari.
Als nostres municipis, la mirada té un calendari marcat en vermell, el 26-M. El PSC recupera el somriure i Ballesteros rep un alè de cara a les municipals, on potser haurà de vigilar més a ERC que a Ciutadans. ERC fa un sorpasso espectacular a Reus, mentre a Salou, Junts x Cat queda com a última força. PSC i Ciutadans guanyen de carrer i ERC queda tercera. A Vila-seca, prova de foc per a Junts X Cat, es dóna un resultat similar. A La Canonja i Constantí, feus socialistes, el PSC àmpliament, amb una presència notable de Ciutadans. Fa temps que a La Canona inquieta Ciutadans. Cambrils i Torredembarra, amb alcaldes d’ERC, veuen com la formació lidera el triomf.
Jaume Garcia és director de Tarragona21
Equip de redacció
