Ivana Martínez, presidenta d’Emserfumt: “La mort ha de deixar de ser tabú en la nostra societat”

🔊 Escoltar la notícia

Ivana Martínez és la primera presidenta dona d’Emserfumt, l’empresa municipal que gestiona el tanatori de Tarragona. Aprofitant les dates en què estem, molt a tocar de Tot Sants, parlem amb ella sobre les línies que vol seguir en la seva gestió i sobre les obres d’ampliació de les instal·lacions.

Tot i que la pandèmia de la Covid sembla que ja ha quedat enrere, això ens ha fet veure que una situació com aquesta pot tornar a succeir en qualsevol moment. Tarragona està preparada per tornar a viure una situació d’aquest tipus?

Sí, Tarragona està preparada. Quan va arribar la pandèmia, amb el desconeixement que hi havia per part de tothom, al tanatori es va fer molt bé la feina. Aquí ja es treballa amb EPIs en molts casos. Per tant, només es va haver de generalitzar l’ús d’aquests EPIs per tot, però els treballadors ja hi estaven acostumats. El més complicat era el tema dels contagis i al tanatori es va aconseguir que no n’hi hagués ni un i la feina va sortir com havia de sortir.

El més complicat, com expliquen els treballadors, va ser la gestió de les emocions. Ara, però, segur que, tot i la dificultat que això comporta, estaríem més preparats.

El passat 15 d’octubre es va celebrar un acte al voltant del dol perinatal. Es continuarà treballant en aquest tema?

Sí, aquesta és una de les qüestions que vaig posar sobre la taula quan vaig arribar a la presidència d’Emserfumt. L’any passat ja es va fer un acte amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Psicologia i enguany em vaig posar en contacte amb una entitat, A contracor, que feia un acte de record el 15 d’octubre sobre el dol perinatal i vam decidir fer-ho junts. Vam crear un espai del record i va quedar molt bonic. Tothom va quedar molt content. Les famílies podien participar en diversos tallers i una mare va fer un ball del dol, que va ser molt emotiu. A més, vam inaugurar un monolit amb una placa en record als bebès que no hi són. L’objectiu era visibilitzar els nens que no apareixen enlloc, que no estan a cap registre, perquè és a partir de la setmana 21 quan es poden inscriure. El dol ha estat sempre molt tabú i és una manera de dir-los que estem al seu costat i una manera de fomentar que el dol deixi de ser tabú.

De fet, no només el dol perinatal és tabú. Vivim en una societat on no es parla de la mort amb naturalitat.

Sí, això és un problema. Vivim en una societat on la mort no està acceptada, on no ens permetem passar dolor, no ens permetem plorar. Hem de començar a deixar d’estigmatitzar la mort i fer veure que no existeix, perquè és part de la vida.

I que s’ha previst per aconseguir això?

Ja fa cinc anys que, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Psicologia, es fa un curs per als professionals de l’educació. Es tracta de donar-los eines per poder afrontar el dol a les classes, no només la mort d’un familiar, sinó també, per exemple, de les mascotes. Personalment, penso que hem de deixar de parlar del cel, del núvol, de l’estrella… No hem d’infantilitzar la mort perquè és part de la vida i ha de ser natural. Hem de treballar en aquest tema. De fet, és la línia que he marcat en aquesta nova etapa d’Eserfumt.

Per altra banda, volem que els tarragonins i les tarragonines vegin el tanatori com un espai de celebració de la vida quan algú es mor, sense vanalitzar el dolor perquè la pena hi és, però canviant la imatge que se’n té fins ara. És important que tothom sàpiga que fem un acompanyament a les famílies i donem eines i recursos per passar el dol de la millor manera possible.

Si mirem les dades del tanatori, està canviant la tendència en les cerimònies? Es fan més cerimònies laiques que abans? 

Si bé és cert que hi ha un augment progressiu cap a les cerimònies laiques, la religió cristina encara està molt present  perquè la gent que es mor de manera natural encara és molt creient. Per fer una comparativa, l’any 2022, fins al mes de setembre, es van fer 143 cerimònies laiques i 621 de religioses. Enguany són 183 cerimònies laiques i 567 de religioses. Per tant, sí que es veu una progressió però encara falta molt per equiparar-les.

I pel que fa a les incineracions, cada cop són més nombroses, oi?

Encara s’enterra més que no pas s’incinera, però cada cop més s’opta la incineració, no només per creences, sinó també perquè resulta molt més econòmic. De totes maneres, en aquest aspecte, la diferència encara és gran.

L’any 2019 es va aprovar el projecte d’obres del tanatori. En quin punt estan aquests treballs?

Ara està tot en procés administratiu, de contractació de les ofertes. Amb la Covid es va aturar tot i ara, amb el pas del temps s’han hagut de reestructurar els treballs. S’havien establert tres fases, però ara hem hagut d’afegir una fase 0 per adequar el projecte a la nova normativa. Aquesta fase és la que es va dur a terme l’any passat.

La fase 1 és la que correspon a la reestructuració de la zona interna perquè tot es mogui al mateix nivell i es comuniqui internament. Així tot serà més fàcil i més càlid. Aquests treballs comprenen el magatzem, la zona de vehicles, els vestidors… Això ens permetrà la construcció d’un edifici annex, ja en la fase 2, amb un forn crematori nou i una sala de cerimònies més petita que s’adapti a actes amb menys aforament. També està previst ubicar la cafeteria en aquest bloc annex. De fet, la cafeteria farà de connexió entre l’edifici actual i el nou que es construirà. A més, també està prevista la instal·lació d’una planta fotovoltaica per a autoconsum.

Ara aquestes dues fases s’acabaran solapant.

Quins terminis tenen aquests treballs?

Les obres de l’edifici annex encara trigaran un any a començar. Tot i que potser falten coses per acabar, a finals de l’any 2026 o principis de 2027 ja es podrà gaudir de molts d’aquests serveis perquè les obres poden estar pràcticament enllestides.

V.Tapias