Lluís Badia
Només fa uns anys, les entitats financeres, Caixes i Bancs, eren garantia de solvència pels seus estalviadors; també les apostes financers sobre productes coneguts com “commodities”, principalment productes energètics i d’alternativa primària, oferien una seguretat a tota prova; sense oblidar el tema immobiliari que ens van vendre com “el blindatge estrella” per la classe mitja a l’hora d’esmerçar els seus “sobrants” de tresoreria. Malgrat els inefables “discursos” dels economistes de prestigi i els analistes infal·libles, la realitat ens ha fet aterrar a tots en un “model inversor” en crisi manifesta.
És un fet evident que la credibilitat bancaria està sota mínims, que la qüestió energètica no viu els seus millors moments amb una geopolítica que sembla que també canviarà els equilibris vigents fins ara, sense esmentar el tema del patrimoni immobiliari de milions de famílies que, si bé “son riques” en valors teòrics, això no té res a veure si necessiten convertir els bens en diner real.
Davant el panorama explicat poques són les opcions per els petits estalvis de moltes persones, que van confiar en un marc “promès” que avui és una ficció, i que comproven que la rendibilitat del seu diner no té compensació o és tant ínfima que l’esperança en el mateix, per sobreviure, és més aviat inviable. Segurament el tema respon al concepte de globalitat i es mou en una realitat interrelacionada, a la que es molt difícil controlar des dels equilibris de poder que crèiem intocables només fa uns mesos.
El proper any tampoc serà un any de calma general, amb consultes electorals repetides, a casa nostra, i amb problemes ben complicats a efectes globals, que comportaran una situació d’inseguretat que s’anirà consolidant per molt que “ens venguin” que es superarà amb èxit.
Ja sé que una gran majoria de la nostra societat no té disponibilitat d’estalviar, i que és més a prop de la supervivència que de pensar en invertir els “seus diners”, però no crec que aquest argument serveixi de consol, per aquells que amb molts sacrificis van fer un esforç d’estalvi, avui sota perill imminent, que fins i tot s’ha vist superat per situacions financeres “venudes com productes segurs”, al final massa propers a l’engany amb totes les seves variables.
La publicitat per fer apostes sobre la Borsa, tampoc té moltes garanties de seguretat, si realment s’és conscient dels “sotracs” que suporta la “renta variable” en els darrers mesos, amb “ensurts” incontrolats per manca de control de les institucions responsables en la transparència, que s’aparcava en funció de no se sap quins interessos foscos; no estaria de més també aquí fer un esforç per tornar al “mercat variable” una garantia mínima en la seva gestió i control.
En definitiva, l’any 2015 té moltes assignatures pendents de tot ordre, des de la vessant política, amb anuncis nous, però també en la pròpia credibilitat del sistema financer, en tots els seus aspectes, que hauria de retrobar una confiança avui posada en dubte, pels que per sí mateixos constitueixen la “majoria silenciosa” d’un sector massa controlat per les grans corporacions amb interessos que haurem de ser més clars en totes les seves decisions.
Lluís Badia. Advocat.
www.lluisbadia.cat
