Fa només uns mesos, l’aparició i propagació del coronavirus va sacsejar els fonaments del món sencer i també, és clar, d’Europa. El nostres sistemes sanitaris, societats i economies van ser sotmesos a una crisi sense precedents davant de la qual es va fer més evident que mai la necessitat d’una resposta comuna a nivell europeu que estigués a l’altura de les circumstàncies.
La resposta a aquest gran repte ja té un nom: Next generation EU. Dotat amb 750.000 milions d’euros, és l’instrument de recuperació econòmica que s’integrarà dins del Marc Financer Plurianual 2021-2027, és a dir, el pressupost europeu a llarg termini. Tot plegat assoleix la xifra que supera lleugerament els 1,8 bilions d’euros, una fita històrica no només per la quantitat: és el paquet de finançament més important de la història de la Unió, sinó també per la forma: per primera vegada la UE s’endeutarà amb la garantia del conjunt dels estats membres.
Amb la combinació del Marc Financer Plurianual i el Next Generation EU, la UE donarà suport als ciutadans, empreses i regions europees més afectades per la crisi del coronavirus. Es tracta d’un pla per a tot Europa que té l’objectiu de reconstruir l’economia després de la crisi i d’aprendre de les lliçons que aquesta ens ha deixat per no caure en els errors del passat i estar més ben preparats si torna a arribar una pandèmia. En aquest sentit la Comissió ja treballa en un nou programa europeu de salut que hem anomenat EU4Healh i que és el projecte sanitari més ambiciós de la història europea. Dotat amb 9.400 milions d’euros, un 2.000% més del que el pressupost anterior destinava a aquest àmbit, ens permetrà disposar d’equipament mèdic, medicaments i personal sanitari quan siguin necessaris.
Ara bé, el mateix nom de l’instrument, Next Generation EU, ens indica que qui pagarà el deute que avui estem contraent per fer front a aquesta situació sense precedents seran les properes generacions, per això és just que els deixem una Europa resilient i preparada, és a dir, que no tornem al punt inicial d’abans de la crisi sinó que en sortim més reforçats.
I com ho farem per aconseguir-ho? Doncs invertint una part important els diners d’aquest gran paquet financer a les grans prioritats estratègiques per a Europa: les transicions verda i digital. És per això que el 37% dels fons es destinaran a polítiques per lluitar contra el canvi climàtic. Concretament caldrà un gran esforç en la renovació del parc immobiliari per fer-lo més sostenible, una aposta ferma per les energies renovables, amb especial atenció a l’hidrogen; inversions per fer la xarxa de transport més neta, i reforçar el fons de transició justa per ajudar les regions que encara tenen una forta dependència en les energies fòssils.
Pel que fa a la transició digital, les prioritats seran la implementació de les xarxes 5G, una aposta per sectors industrials estratègics com ara la intel·ligència artificial i la ciberseguretat; i la construcció d’una economia real de dades com a motor d’innovació.
La Unió Europea ha aconseguit oferir una resposta sense precedents a la crisi sanitària més important que ha viscut en la seva història, una expressió ferma de la voluntat europea de mantenir-se forta i unida davant d’un repte tan gran com el que estem vivint. Una mostra de solidaritat i responsabilitat que demostra, una vegada més, que aprendrem les lliçons d’aquesta crisi per deixar una Europa millor a les generacions futures.
Francisco Fonseca, director de la Representació de la Comissió Europea a Espanya
Equip de redacció