El Ministeri de Foment ha aprovat l’estudi informatiu del tram La Jana-El Perelló de l’A-7, l’autovia del Mediterrani que discorre des de Castelló fins a Tarragona. El pressupost estimat per a l’execució d’aquest tram, d’uns 60 quilòmetres, des del municipi de la Jana, al Baix Maestrat, fins al Perelló, al Baix Ebre, és de 470 milions d’euros. L’A-7 es planteja com una alternativa a l’N-340, la transitada carretera que travessa per la costa tarragonina. Els termes municipals afectats per aquest futur subtram de l’A-7 són la Jana, Traiguera i Sant Rafael del Riu a la demarcació de Castelló, i Ulldecona, Godall, la Galera, Santa Bàrbara, Tortosa, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla a les Terres de l’Ebre.
Aquest estudi informatiu ja havia estat sotmès a tres processos d’informació pública i l’any passat va aconseguir la declaració d’impacte ambiental. La futura autovia estarà formada per dues calçades, cadascuna amb dos carrils de 3,5 metres, flanquejades per vorals exteriors de 2,5 metres i d’interiors d’1 metre, i separades per una mitjana, de 4 metres.
L’estudi informatiu aprovat ha tingut per objecte seleccionar el traçat de la nova autovia A-7 entre la Jana i el Perelló, d’entre tres alternatives: una de costanera, una d’intermèdia i una d’interior. L’alternativa aprovada és la interior, modificada per tenir en compte les al·legacions presentades durant els processos d’informació pública. Així, segons Foment, s’ha desplaçat el traçat lleugerament respecte l’inicialment proposat en dos trams per reduir l’afecció a espais naturals, Llocs d’Interès Comunitari (LIC) i Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i altres zones de valor ambiental. Així, el traçat s’aproxima al terme municipal de Sant Rafael del Riu per minimitzar l’afecció als secans de Montsià.
De la mateixa manera, el traçat s’apropa a l’AP-7 per reduir l’afecció a l’espai natural de les serres de Cardó-Boix i al jaciment arqueològic de Vinaxarop. Així mateix, al terme de Santa Bàrbara, s’ha desplaçat el traçat per allunyar d’una zona inundable del barranc de la Galera i buscar una zona favorable per a l’enllaç amb la carretera autonòmica C-12, l’eix de l’Ebre.
Integració ambiental
Pel que fa a les mesures de prevenció i correcció de l’impacte ambiental, Foment destaca la revegetació de talussos i restauració de les superfícies afectades per les obres mitjançant la utilització de sòl vegetal, sembres i plantacions d’espècies autòctones, reposició de les vies pecuàries interceptades pel traçat, disposició de passos de fauna per mitigar l’efecte barrera de la infraestructura, estudi acústic, determinant la necessitat d’implantar barreres de protecció contra el soroll, i seguiment arqueològic.