‘Feu el fotut favor de passar-vos-ho bé’, resum del pregó d’una Roda de Berà que fila prim per salvar la festa major

🔊 Escoltar la notícia

 

La Festa Major de Sant Bartomeu de Roda de Berà va celebrar ahir el que seria rutinari en un any qualsevol  però que esdevé excepcional en aquest. Surant per damunt de la tempesta desencadenada per la Covid-19, la localitat ha portat a bon port l’essència festiva mantenint els actes més tradicionals i apostant, malgrat les dificultats, per donar un cop de mà al sector cultural. Els dos pregoners escollits ja eren una declaració d’intencions. L’actriu Cristina Dilla, coneguda pels seus papers a sèries de TV3 com Temps de Silenci i Vent del plà, i a pel·lícules com Tres metros sobre el cielo o Embrujo de Shangai, i Sergi Cervera, director i productor de la sèrie de TV3 Jo em quedo a casa. Els dos van protagonitzar posteriorment l’estrena de la comèdia distòpica “El paradís d’Einstein”a la Pedrera de l’Elies. La jornada va comptar també amb una tronada de pirotècnica de les d’abans, sense l’habitual participació del Ball de Diables que van decidir a darrera hora no participar a les festes.

Per entendre la necessitat de muntar unes festes encara que fossin en format de butxaca només calia parlar amb Fernando Lebrón, propietari del Bar Panay. Situat a tocar de l’ajuntament i obert des de fa 30 anys, reconeixia que “com enguany cap altre. Ha estat molt dolent. Hem anat sobrevivint perquè ho portem en família i el local és meu, per la qual cosa no he de pagar lloguer. Però he hagut de treure dotze taules, entre terrassa i menjador, que significa 44 persones menys per poder donar-los de menjar”. El Fernando entén que les festes poden ser un ajut, però sense ser cap solució permanent perquè “només s’han programat quatre coses puntuals. La veritat és que no sé fins quan podrem aguantar així, perquè estem una mica espantats per saber què passarà a patir de setembre. Si continuem així, igual haurem de tancar si no hi ha ajuts d’algun tipus”.

L’entrada al Pavelló Municipal, recinte escollit per acollir el pregó enguany, era una mostra de la nova normalitat. Equips de la Policia Local i de Protecció Civil a la porta i l’obligació de registrar tant el nom com el número de telèfon dels assistents, de cara a garantir la traçabilitat de qualsevol contacte positiu. A dins, un aforament de prop de 400 persones espaiades i amb distància de seguretat garantida van assistir a un agraït espectacle de l’Esbart Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès, necessari per fer volar la imaginació a temps millors, i un pregó en forma de comèdia treballat per una Dilla i un Cervera amb complicitats molt treballades.

Abans, però, temps pels reconeixements. Primers els esportius, per continuar la tradició, i que enguany van anar a parar a Míriam Muñoz (campiona de judo aleví) i a les campiones de Catalunya de modalitat en patinatge artístic. Després, i a tall excepcional, per a tots aquells que van posar el seu granet de sorra durant el confinament: Policia Local;, Protecció Civil; Servei de Neteja Viària; l’equip del servei de neteja municipal; la Creu Roja; el departament de Serveis Social; el Punt de Distribució d’Aliments i les 40 persones que no van dubtar ni un moment en actuar de forma altruista i cosir fins a 4.000 mascaretes repartides gratuïtament a la població.

El discurs de l’alcalde, Pere Virgili, va ser breu però contundent. En un 2020 “que voldríem esborrar del calendari”, el programa contempla actes “pocs i reeixits, pocs i segur” per poder “compartir un moment de la festa amb tothom. Hem preparat tots els actes possibles amb les previsions possibles. Alguns ens diran inconscients. Res més lluny de la realitat. Perquè si puc passejar per la platja, sopar amb els amics, comprar en grans superfícies, anar a un caixer que ningú neteja no puc gaudir de la música i de la cultura?”, etzibava el batlle. I ho feia recordant també la necessitat “apostar pel comerç local. Cal donar-li suport”.

Els dos pregoners van voler fabricar somriures i recordar la importància de la cultura per sortir del pou emocional que viu no només Roda, sinó el país. “No en tinc ni idea de fer un pregó, però com em diria el Pepe Rubianes, amb qui vaig recórrer tota Catalunya: Oye, Cris, sal pa alante que ensayar es de cobardes”, exclamava una Dilla que jugava a una suposada desavinença amb el seu company de cita. “S’han hagut de fer molts esforços”, afirmava exclamant de manera gens casual “anul·lat” com un més dels actes previstos i tot rememorant els “vincles d’amistat” que la uneixen amb Roda.

Cervera, per la seva banda, va lligar la seva relació amb el municipi amb el FIC-CAT. “Fa deu anys vaig venir aquí per primer cop amb motiu del Festival. Teniu un festival fantàstic i em sento molt a gust amb vosaltres”, assegurava fent broma amb el bé “que ens ha acollit Vendrell”. Ja seriós, va aprofitar per reivindicar que “en un any on tothom ho estem passant malament, hem vingut per donar-vos caliu i companyia i deixar clar que la cultura és segura. Anem a construir la nova realitat i anar al teatre de nou. Feu el fotut favor de passar-vos-ho bé!”, deixava anar amb una expressió que pot acabar convertint-se en un crit generacional.

J.S.