Amb el temps just per començar a pair els resultats, i encara amb l’escenari carregat d’incerteses, una evidència: aquestes eleccions s’han guanyat per mèrits propis el qualificatiu d’històriques. Sobretot per la irrupció en un munt de viles i ciutats de partits que fins ara molts havien pensat que tindrien un paper residual. Exemple paradigmàtic el de la CUP, segona força a una ciutat com Reus, capaç d’entrar a un Ajuntament com el de Tarragona o de sumar a tota la demarcació més de 20.000 vots, molt a prop d’un partit acostumat a tocar poder com el PP. A Catalunya la bandera de la nova era política l’agafa l’Ada Colau; diumenge em venien al cap les seves visites a Tarragona liderant la lluita contra els desnonaments hipotecaris, en trobades de petit comitè, amb l’incansable Joan Bel; en uns dies, Colau sortirà a totes les portades investida com a alcaldessa de Barcelona.
L’anunciada regeneració política ja ha arribat i, si no hi ha un gran daltabaix, res ja no tornarà a ser com era. Els partits polítics de tota la vida, i també els mitjans de comunicació, hauran de saber llegir molt bé el missatge llançat per la ciutadania. Una part important de la població reclama una nova manera de fer política, cansats molts veïns de corrupcions (presumptes), sobresous de sis xifres o contractes milionaris a dit. És evident que hi ha altres factors i que s’han de fer altres lectures, com la crisi o el procés sobiranista. El resultat, però, el mateix a moltes contrades: fragmentació dels plens i extinció de les majories absolutes. Problema o oportunitat? Governar ciutats com Tarragona o Reus serà els propers quatre anys més complicat que fins ara, en un joc delicat d’equilibris, pactes i aliances que obligarà alcaldes i regidors a practicar l’art del diàleg i de la negociació.
El soroll que probablement sacsejarà l’actualitat política no pot fer perdre de vista que cada un dels ajuntaments haurà de seguir manant, signant crèdits, rubricant contractes públics o contractant personal, imprescindible tot plegat per oferir serveis públics de qualitat en àmbits transcendents com la sanitat, l’educació, la seguretat, l’esport o la cultura. La nova política ha arribat per quedar-se. Els nous i els vells polítics, els de tota la vida i els qui mai abans s’havien imaginat manant, obriran plegats una etapa que il·lusiona alguns i espanta d’altres. Els plens avorrits i el passar el rodet sense diàleg passaran a la història a moltes ciutats.
En una de les seves accepcions, l’Institut d’Estudis Catalans defineix política com la “ciència i art de governar”. Veurem doncs les capacitats i aptituds artístiques dels qui han estat escollits democràticament per formar els plenaris. El futur de molts pobles i ciutats està ara en mans dels seus encerts, de la disposició al diàleg, de l’habilitat per negociar els afers públics; en alguns casos molt probablement ple a ple, acord per acord.
Corresponsal de RAC1 a Tarragona i col·laborador de La Vanguardia
Equip de redacció
