Es presenta el número 39 dels ‘Estudis de Constantí’

🔊 Escoltar la notícia

El passat divendres 15 de setembre va tenir lloc la presentació del número 39 dels “Estudis de Constantí”. L’acte de presentació es va fer a la Biblioteca Municipal i va anar a càrrec del regidor a l’Ajuntament de Reus, el constantinenc Manel Muñoz Coll, que va estar acompanyat de l’alcalde, Óscar Sánchez, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Dolors Fortuny. La revista “Estudis de Constantí” és una publicació de periodicitat anual que inclou articles diversos relacionats amb aspectes històrics i socials del municipi.

El número 39 dels “Estudis de Constantí” inclou un total de 8 articles, una entrevista a l’arxiver i medievalista Héctor Mir i un epígraf final amb un homenatge a títol pòstum a un dels col·laboradors històrics i més fidels de la publicació, Josep M. Solé i Barrufet, que ens deixava el passat mes de juliol. Els articles que es poden trobar en aquest número 39 són els següents:

• Lluís Papiol Molné: “En totes les temptatives de la vida són els nostres propis esforços els que més ens ajuden. Centcelles”. Síntesi explicativa sobre el conjunt monumental romà de Centcelles (Constantí), amb especial referència a la sala de la cúpula, la seva decoració de mosaics i la relació d’aquesta construcció amb la política imperial de mitjans del segle IV.

• Jordi Anglès Sanauhja: “Inventari dels testaments de Constantí agrupats en manuals notarials (1600-1698)”. Inventari alfabètic dels testaments atorgats a l’escrivania comuna de la parròquia de Sant Feliu de Constantí entre 1600-1698, relligats en els manuals notarials especials conservats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT).

• Josep M. Solé Barrufet: “Retalls de la història de Constantí. La Guerra dels Segadors”. Presentació dels textos escrits per Mn. Ramon Bergadà sobre la Guerra dels Segadors a Constantí, publicats originàriament a la Fulla Parroquial de Constantí (1917-1918).

• Ginés Puente Pérez: “Aproximació a la història dels rentadors de Constantí”. Una primera aproximació a la història dels rentadors de Constantí, destacant la seva evolució des del segle XIX com a resposta als moviments higienistes i la seva importància com a espais de treball i sociabilitat femenina. Es subratlla la importància antropològica i històrica d’aquestes construccions analitzant els dos rentadors principals, el rentador Nou i el rentador Vell.

• Xavier Borrell Martí – Josep M. Grau Pujol: “La repressió pels fets d’octubre de 1934 a Constantí i la correspondència posterior dels germans Josep i Lluís Gil Coll durant la guerra civil i el franquisme (1934-39)”. Estudi sobre la desena d’empresonats de Constantí al vaixell Manuel Arnús, a causa dels fets d’octubre de 1934. Amb posterioritat s’aporta la correspondència del mestre Josep Gil Coll, militant del POUM i soldat voluntari al front de guerra, que envia a la seva mare i germana el 1938, abans de morir. Amb la victòria franquista, el germà Lluís el 1939 és empresonat i la seva germana, religiosa carmelita al Vendrell, cerca avals pel seu alliberament. S’inclouen cròniques de premsa i dades d’arxiu.

• Josep M. Grau Pujol: “Correspondència femenina de l’aristocràcia catalana durant la guerra civil: Victòria Samà Coll, muller de l’oficial d’informació de l’exèrcit franquista Josep de Fontcuberta Casanova (1936-1939)”. Estudi i transcripció d’una quarentena de cartes enviades per Victòria Samà Coll (1911-1992), filla del marquès de Marianao, des d’Itàlia i Donòstia, al seu marit Josep de Fontcuberta Casanova (1910-1991), fill del marquès de Vilallonga. Militar destinat al Servei d’Informació de l’Exèrcit de l’Aire, a Sevilla i Salamanca, sota dependència de l’Estat Major del general Franco. Després passa a Saragossa, on s’integra en la unitat d’automòbils per a preparar combois destinats als aeròdroms. Es relata la còmoda vida quotidiana de l’aristocràcia catalana refugiada a Guipúscoa durant els tres anys de guerra.

• José A. Latorre Jiménez: “Vida i obra de Núria Solé Sanromà, palinòloga de prestigi”. Biografia de Núria Solé Sanromà, palinòloga reconeguda nascuda a Constantí (1925-2013).

• Àngels Alasà i Josep Estivill. “El carrerer de Constantí (segles XIX-XX)”. Llistat amb el nom de les vies públiques de Constantí durant els segles XIX i XX, amb indicació del nom oficial i el nom popular amb què se les ha conegut i a quina via actual fan referència. Inclou també la cronològia de la seva vigència.

• Entrevista a Hèctor Mir Llorente: “Constantí i el seu entorn al segle XII”. Entrevista a l’arxiver i medievalista Hèctor Mir, autor d’estudis monogràfics sobre els antics termes dels voltants de Tarragona. Comenta el context social i polític d’aquesta àrea al segle XII, amb especial referència als Mangons i a la fundació del Constantí medieval.

• Homenatge a Josep M. Solé Barrufet, qui va ser regidor a l’Ajuntament de Constantí durant el mandat del 1987 a 1991. Solé va estar relacionat intensament amb el món associatiu local, atès que va ser membre de molt diverses entitats, en particular, les de defensa del sector agrari. L’any 2012 l’Ajuntament de Constantí va concedir a Josep M. Solé la distinció honorífica de la Medalla de la Vila. D’altra banda, Josep M. Solé ha estat col·laborador habitual de la miscel·lània dels Estudis de Constantí, revista en la qual hi ha publicat múltiples articles, preferentment relacionats amb el fet agrari local, que ell coneixia de primera mà.