És El Catllar població pionera en aixecar castells?

🔊 Escoltar la notícia

És El Catllar pionera en el mon casteller? Això sembla. De tots és coneguda la gran diada castellera del mes d’agost, que porta a la vila les millors colles del món, i la diada de juliol, però que es tingui constància d’un Ball de Valencians -que feien construccions aèries- de 1770, això és inèdit fins els darrers anys. I va suceir a l’Arboç.

Aquest dissabte 15 de juliol, l’Arboç va viure un acte extraordinari. Després que durant el 2020 la pandèmia no va permetre dur a terme la celebració dels 250 anys del primer castell documentat de la història, enguany s’ha cregut oportú commemorar-ho en el 253 aniversari.

Els actes es van iniciar al davant de l’Ajuntament, amb una actuació castellera a càrrec de la Nova Moixiganga d’Algemesí i els Minyons de l’Arboç, que van descarregar el 5de6, 4de6p, el 3de6 i el pilar de 4.També van fer un intent desmuntat de 3de6 amb el pilar.

Seguidament, es va realitzar l’acte de commemoració amb el descobriment d’una placa davant de l’església, lloc exacte on el Ball de Valencians del Catllar va descarregar l’esmentat castell de sis sostres el 22 de gener de 1770.

Membres dels Minyons van fer una explicació històrica de com va sorgir el que es considera el primer castell -hi ha un debat obert al respecte- i es va fer una recreació del moment. A més de la Moixiganga d’Algemesí i els Minyons de l’Arboç, l’acte va comptar amb la participació dels grups locals de la Colla de Gegants i Nans i del Ball de Bastons, igual que va succeir aquell dia de 1770.

El regidor de Cultura, Xavier Canadell, ha relatat a Tots21 que dissabte una representació de l’Ajuntament del Catllar “hem estat a l’Arboç en la recreació del primer sostre de sis pisos documentat de la història”. Va ser el 22 de gener de 1770 en aquesta localitat penedesenca i el va descarregar el Ball de Valencians del Catllar, concretament un castell de sis sostres. “És el primer del món documentat, segon es va dir a l’acte”, recordava. “Que aixequessin sis pisos vol dir que tenien un entrenament fet”, recalca.

El municipi “no en sabia res d’aquesta antiga existència”, recorda el regidor. Va ser el treball d’un lletraferit local, mossèn Gaietà Viaplana, el que en va donar notícia.

A l’acte de dissabte va ser convidat l’Ajuntament del Catllar i hi van assistir el regidor de Cultura i els experts i membres de la Comissió municipal de Castells Joan Olivé i Toni Rull, a més de Goretti Gatell, també membre de la Comissió.

Una placa en dóna a partir d’ara testimoni. Es troba a la plaça Mn. Gaietà Viaplana -redactor del document testimonial-, davant de l’església de Sant Julià. Justament els del Catllar van ser convidats fa més de 250 anys en un acte d’inauguració de l’església.

Què va passar el 1770?

El Portaldelcasteller ens explica què va succeir en 1770. Així, un dels textos més coneguts sobre el ball de valencians l’escrigué mossèn Gaietà Viaplana en les ‘Notes històriques de la parròquia i vila d’Arbós’. Explica que el dia 22 de gener de 1770, a l’Arboç, es va inaugurar una capella dedicada al santíssim sagrament. “Prèviament concertats vingueren els balls dits valencians, el del Catllar, que féu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina es reputà pel millor; el de La Riera, el del Vendrell i de Sta. Margarida dels Monjos”  .

La primera qüestió que cal aclarir és qui va participar en aquella actuació. El text ho diu ben clar: quatre colles de balls de valencians. Alguna gent les ha considerat les primeres colles castelleres, però el ortal ho considera un error: cap d’aquests grups, ni tan sols el del Catllar, no es va convertir en una colla castellera, sinó que van desaparèixer.

El text de Gaietà Vilaplana no relata tota l’actuació, només destaca la fita més extraordinària: el castell de sis sostres. Altres documents anteriors i posteriors expliquen que, al segle XVIII, els balls de valencians ballaven i feien torres humanes; concretament castells, torres, pilars, figueretes i passeigs de gegantets (Bofarull, 2010).

J. Garcia