Els pressupsotos s'han aprovat amb 70 vots a favor i 60 en contra
CiU i ERC han donat llum verda aquest dimecres a la Llei de pressupostos del 2014 i a la Llei de mesures fiscals i financeres, amb 22 dies de retard després que el PPC demanés sengles dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries. PSC, PPC, ICV-EUiA, C’s i CUP hi han votat en contra. La votació s’ha produït conjuntament després del debat sobre la Llei d’acompanyament, mentre que les intervencions sobre la Llei de pressupostos s’han produït al matí. Exceptuant ERC, l’oposició ha retret l’increment desmesurat de taxes i els 2.300 MEUR que el Govern preveu en privatitzacions. Els republicans han argumentat que era l’única forma de no fer més retallades.
El passat 5 de novembre, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar el projecte de llei de pressupostos del 2014 al Parlament. Dos mesos i mig després els comptes i la llei de mesures fiscals i financeres que els acompanya han quedat aprovats gràcies als vots de CiU i ERC. Durant tot el dia els diputats han debatut entorn dels dos projectes de llei que, prèviament, havien superat el debat en comissió i el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (amb petites modificacions en la llei d’acompanyament).
Entre els 70 vots favorables als presupostos (CiU, ERC i un diputat de C’s que s’ha equivocat), el del president de la Generalitat, Artur Mas, i el del cap de l’oposició, Oriol Junqueras, que havia estat absent del debat a causa d’una grip però s’ha incorporat a l’hemicicle just en el moment de la votació. 60 parlamentaris han votat en contra. Totes les esmenes ‘vives’ que els grups de l’oposició han decidit mantenir han quedat rebutjades en una votació que s’ha allargat més de dues hores. Pel que fa a la Llei d’acompanyament, 69 diputats han votat a favor i 62 en contra.
Llei d’acompanyament
El debat sobre els pressupostos s’ha desenvolupat durant el matí, però les votacions no han arribat fins que també ha conclòs el debat sobre la llei de mesures fiscals i financeres. En la llei d’acompanyament s’ha tornat a visualitzar el pacte entre la federació nacionalista i els republicans i el rebuig de la resta de l’oposició.
El diputat del PSC Xavier Sabaté ha acusat CiU i ERC d’aprovar una llei que farà els catalans “més pobres, més dependents, més retallats, menys competitius, menys avançats i més antics”. “Ens retrotreu a èpoques passades i amb menys oportunitats, i la responsabilitat la tenen compartida CiU i ERC”, ha indicat Sabaté, que ha titllat “d’njusta” la normativa perquè “generalitza noves taxes per a tot”.
Pel diputat del PPC José Antonio Coto el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries no només ha servit perquè l’ens hagi donat la raó, ha dit, al PPC en determinades taxes, sinó que “sobretot ha permès que els catalans no haguessin de pagar des de l’1 de gener les 30 noves taxes” que incorpora la Llei d’acompanyament. “Si no fos per aquesta sol·licitud de dictamen, ja faria dies que estaríem pagant les factures d’ERC acceptades al peu de la lletra per CiU”, ha remarcat Coto, que ha definit aquesta llei com “el major atac autonòmic a les butxaques dels contribuents”.
El portaveu adjunt d’ICV-EUiA, Joan Mena, ha mostrat el rebuig frontal del seu grup a la llei d’acompanyament -i als pressupostos. Segons ell, el text aprovat aquest dimecres busca tres objectius fonamentals: “recaptar dels més febles; modificar els marcs normatius saltant-se el diàleg social i parlamentari; i continuar mercadejant amb els serveis públics”. Les alternatives presentades per ICV-EUiA -i rebutjades- incloïen 2.000 milions d’ingressos adicionals a partir de la reforma, entre d’altres, de l’impost de patrimoni, de l’impost de successions o la inclusió de nous impostos ambientals, habitatges i begudes ensucrades. “Cal triar entre mantenir els privilegis d’uns quants, d’uns pocs que acumulen molt, o els drets de tothom, uns molts que cada dia tenen menys”, ha sentenciat.
En la mateixa línia que durant el debat de pressupostos, el diputat de C’s Jordi Cañas ha acusat a ICV-EUiA, a ERC i a la CUP de ser els “còmplices” que necessitava CiU per aprovar la llei d’acompanyament. Cañas ha carregat en especial contra els ecosocialistes, per haver acordat la data i la pregunta de la consulta propiciant que la negociació pressupostària entre CiU i ERC quedés desbloquejada: “si no haguessin estat a la foto no hi haguessin hagut pressupostos i, per tant, tampoc llei d’acompanyament”. Una situació que Cañas ha afirmat que no hagués estat pitjor que l’actual, que significa més taxes i impostos i un aval a les retallades socials.
Per a la CUP, la llei d’acompanyament és “la llei de la covardia”, en la que el Govern ha renunciat a recaptar impostos “dels que més tenen”. La diputada Isabel Vallet ha afegit, a més, que els ingressos que preveu la Generalitat serviran per pagar el deute i no per redistribuir en la societat. Segons ella, les noves taxes que preveu la Generalitat -i també els impostos que modifica- no gravaran “els causants de la crisi” i, en canvi, “sí que deixaran fora de la prestació de serveis a certes persones que no els podran pagar”.
CiU i ERC defensen el text
Des de CiU s’ha tornat a reconèixer que les mesures que inclouen tant els pressupostos com la llei d’acompanyament (en especial els increments impositius) no són les que haurien desitjat, però són les necessàries per iniciar la recuperació econòmica del país. “No és el projecte de llei que haguéssim somiat, però és el projecte necessari per començar a construir el futur. Ens demostra que el pitjor de les accions del Govern en matèria econòmica ha passat i ens permet visualitzar un futur amb molta més llum”, ha destacat el diputat Roger Muntañola.
El diputat d’ERC Lluís Salvadó ha defensat el vot a favor del seu grup “per responsabilitat amb el país i amb el patiment de la seva gent, i per responsabilitat amb el procés que ha de portar els catalans a decidir el seu futur”. Salvadó ha indicat que després d’uns anys d’ajustos pressupostaris, CiU i ERC han dedicat tota la seva maquinària a cercar nous ingressos per evitar noves retallades. “No es fa per gust, ni per ganes, es fa per no retallar més un estat del benestar que no es pot tocar més, també per l’asfíxia econòmica a què ens sotmet l’Estat”, ha argumentat. El Govern no hauria de preveure 2.000 MEUR en privatitzacions, ha continuat Salvadó, si no hi hagués espoli fiscal, si l’Estat compensés per l’increment de l’IVA, si el govern espanyol pagués els deutes o si fixés un objectiu de dèficit just.
