L’entrenador i el president, Josep Maria Andreu, en la presentació oficial sobre la gespa minuts abans que Enrique Martín dirigís el seu primer entrenament.
Enrique Martín ha complert aquesta tarda amb el ritual mediàtic de presentació com a nou tècnic del Nàstic, en substitució del destituit José Antonio Gordillo. El navarrès, amb una simpatia innata que espera fer contagiosa a una plantilla enfonsada a la cua de la classificació, arriba a Tarragona després de “passar tota la meva vida al fang”, conscient de la fama de bombero-torero que el fa tan atractiu a directives en situacions límit i “amb un valor innegociable: la intensitat. Aquest és un club que quan ha tingut intensitat, normalment estimulat per l’instint de supervivència al final de temporada, se n’ha sortit. I a més ha tingut qualitat a la plantilla. Aquesta combinació ha estat la clau perquè el Nàstic estigui entre els 40 Principals”. La missió que s’ha imposat el nou tècnic és “ser capaç de mantenir aquesta intensitat durant 25 partits” de cara a acomplir el primer dels objectius. Que tampoc és cap secret: “D’aquí a Nadal el repte és sortir de les posicions de descens”. Sense renunciar a més perquè “un cop en línia ja podrem ser més ambiciosos. I en una categoria tan igualada com aquesta tot és possible”.
Martín no vol parlar d’herències: “No hi ha res que arranjar. Partim d’aquest punt. Això és com a la teva vida personal o laboral. No has de perdre un segon en pensar en què deixes enrera”. I per aconseguir èxits ràpids, més enllà de sistemes de joc o tàctiques (“no tinc ni idea de que acabaré canviant el pròxim partit”) la clau es troba “en la gestió del grup. Aquest és un repte que em motiva molt. Cal buscar el botó que té cada jugador per fer treure el seu talent. Els he d’ajudar a que no tinguin por i a que no pensin molt. Perquè preocupar-se no serveix de res, un ha d’ocupar-se. El més important és el tema mental, en un 60% o 70%. La resta se li presuposa”, deixava anar Martín poc abans de reconèixer “que jo de futbol parlo poc. Això els hi deixo al meu equip (Alfredo Sánchez en funcions de segon i Javier Ramos com a preparador físic). A mi el que em preocupa és la persona. Si té el cap net ni ell mateix es pot imaginar el potencial que té i que pot arribar a donar”.
El positivisme viscut en una roda de premsa extensa, perquè Martin té anècdotes per explicar cada dia de la setmana, no pot amagar que caldrà remar molt. I amb el que es té ara com ara, tant al primer equip com al filial o al juvenil. “La plantilla no és ni millor ni pitjor que les de la resta. Conec personalment a alguns dels jugadors i em generen confiança. Tenen qualitat”. Caldrà formar amb els un equip “contunden i disciplinat on cada jugador ha de tenir a més iniciativa pròpia. Perquè no pot ser que estigui preguntant cada cop a l’entrenador i ara on em poso? El jugador ha de tenir personalitat, i saber quan pot sortir amb pilota controlada des de la defensa i quan l’ha de llançar al riu”. Martin afegia que li agradava “donar opcions a la joventut i no em tallaré per si he de posar-lo per davant d’un jugador veterà”, un cop estigui madur per assumir el pas que suposa “juga davant 200 persones al camp de la Pobla a 20.000 al Sadar”.
Els granes s’han guanyat a pols un historial de banqueta calenta. “No puc venir a entrenar aquí pensant que la junta li ha tallat el cap a quatre entrenadors. A mí també em van fotre fora de Pamplona. Qui sap si no em quedo aquí set anys!”, exclamava. Després d’entrenar a CA Osasuna, CD Leganés, CD Xerez, Terrassa FC o CD Numancia a la categoria de plata del futbol estatal, Martín arriba a un Nàstic a qui li té una estima especial: “És una benedicció que m’hagi trucat el Nàstic perquè és un club a qui li tinc molta estima. Vaig jugar amb la UE Lleida al Nou Estadi, vaig jugar el meu primer partit sencer amb el CA Osasuna aquí i com a entrenador, també amb el CA Osasuna, ara fa tres temporades l’estadi feia molt de goig”.
Equip de redacció
