Pablo Fernández, celebrant el seu gol. Foto: Nàstic
El Nàstic i l’Andorra han empatat a un al Nou Estadi Costa Daurada de manera que els grana han frenat la seva ratxa de dues victòries seguides. Ha estat, però, un duel entre gegants. Un gol de murri de Pablo Fernández ha estat contrarestat per un de Lautaro, tots dos a la primera part. El Nàstic s’ha tret el son de les orelles a la segona part, però ha perdonat diverses ocasions clares. Tots dos equips han ofert un goig de partit.
El Nàstic buscava la tercera victòria consecutiva i fer el salt al play off, en una setmana amb menys entrenaments per la dana, i davant tenia un totpoderós Andorra, que iniciava la jornada en tercera posició, amb dos punts més que els grana. Antoñín entrava per Dani López i Concha era el gran retorn.
Davant un rival que li agrada dominar el joc, Dani Vidal situava la davantera molt avançada per recuperar pilotes de la defensa andorrana. Després de deu minuts de domini grana, per dreta i per esquerra, seria el perillós davanter andorrà Josep Cerdà qui engaltaria un xut des de fora de l’àrea que s’estavellaria al travesser. Un avís seriós.
Nàstic i Andorra jugaven a l’intercanvi de cops. Després d’uns minuts de domini visitant, un córner donava opció al Nàstic per avançar-se en el marcador, en rematar tal com venia Óscar Sanz. La bimba acabava de nou a córner. I fruit d’aquest, nova opció de gol en una centrada molt tancada que salvava la defensa tricolor. Dues jugades d’estratègia i dues ocasions de gol.
Augmentava la pressió l’Andorra, amb un Lautaro buscant la centrada i un Josep Cerdà amb una gran facilitat per driblar. La possessió, a la meitat de la primera part, era de l’equip de Ferran Costa.
|
Altres notícies: |
Al minut 28, i en el segona errada clamorosa d’Oier Olazábal, el porter andorrà, en cedir-la malament a un company, la bimba quedava a peus de Pablo Fernández, que amb tota la facilitat del món, en un mà a mà, avançava el Nàstic.
Un xutàs d’Alvaro Peña des de fora de l’àrea era la rèplica visitant, que Varo salvava amb una extraordinària estirada. A la següent opció arribaria, però, l’empat. Era el 41′ i Lautaro rebia una sensacional assistència de Luismi, i feia l’empat entrant a l’àrea per la dreta.
Jaume Jardí entraria a la segona part per Víctor Narro. No començava entonat el Nàstic i qui més sensació de perill oferia era l’Andorra: al minut 53, Cerdà, entrant a l’àrea per l’esquerra i amb una gir de maluc que deixava enrera la defensa, l’engaltava de nou al pal. Només un minut després Pau Casadesús feia la passada de la mort, però no arribava ningú. Se salvava de nou el Nàstic.
Calia sacsejar el partit i David Concha finalment entraria al terreny de joc després de 12 partits de duríssim càstig, al minut 57, i ho faria per Marc Fernández, al mateix temps que ho feia Antonio Jiménez, aquest per Antoñín.
L’entrada de David Concha animava per fi les accions ofensives del Nàstic, que tornava a mostrar personalitat. En una contra de dos davanters granes contra sis andorrans, Pablo Fernández l’assistia al centre a Alex Jiménez, que definia massa alt tot caient a terra. Alex tindria el 2-1 al minut 74, però rematava molt tou de cap una sensacional centrada per l’esquerra de Joan Oriol.
El guió del partit havia canviat de nou i entre David Cocha i Alex Jiménez, el Nàstic estava decidit a guanyar el partit. En el que era ja un atac i gol grana, Joan Oriol també rematava massa tou, de nou de cap, en una gran centrada, també per l’esquerra, de David Cocha. Al tram final, Pablo Fernández, desfondat després d’un monumental esforç, deixaria el terreny de joc a Marc Montalvo perquè el Nàstic respirés més en defensa i en la mitja. Acabaria el matx amb només dos minuts d’afegit. Un empat entre gegants.
Equip de redacció
