Joan Giraut, president de la Diputació de Girona; Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, i Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, aquest dilluns a Tarragona. Foto: ACN
Els presidents de les diputacions catalanes han commemorat aquest dilluns a Tarragona el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya i han apel·lat als seus valors per seguir fent avançant el país. Tots quatre han constatat que les diputacions són hereves del full de ruta mantingut per la institució entre el 1914 i 1925, especialment en àmbits com les infraestructures, la cultura, l’ensenyament o el benestar social. Els presidents han destacat la seva contribució al desenvolupament del país i han subratllat la necessitat de seguir treballant plegats. Durant l’acte central a Tarragona s’ha inaugurat una exposició dedicada a la Xarxa de Biblioteques Populars creada per la institució.
El Palau de la Diputació de Tarragona ha acollit aquest dilluns l’acte central commemoratiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya a la demarcació de Tarragona, que ha comptat amb l’assistència dels presidents de les diputacions catalanes, els quals han subratllat la gran tasca duta a terme per aquesta històrica institució, nascuda el 1914 de la unió voluntària de les quatre diputacions i suprimida el 1925 per Primo de Rivera.
Poblet: “La Mancomunitat volia que Catalunya pogués viure sense cap mena de dependència”
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha posat en valor que la Mancomunitat “va saber unir totes les energies disperses pel territori per a crear un país nou”. Poblet ha assenyalat que la Mancomunitat “volia que Catalunya pogués viure amb el seu propi esforç sense cap mena de dependència”. Malgrat això, Poblet ha recordat que la Mancomunitat va néixer per a donar suport polític al govern espanyol de l’època, i sense haver-li traspassat cap competència “va treballar amb les idees clares i amb una gran visió de futur”.
Els presidents de les diputacions catalanes contemplant algunes de les fotogradies de l'exposició dedicada a la xarxa de biblioteques populars, aquest dilluns a Tarragona. Foto: ACN
Poblet ha destacat que a la demarcació de Tarragona la Mancomunitat va impulsar la construcció d’escoles, biblioteques i teatres, entre d’altres, i va posar les bases d’una societat que creia en un europeisme avançat. També ha destacat la seva aposta per les xarxes de camins i carreteres, especialment per millorar la connexió entre l’interior i la costa, així com l’impuls dels regadius i el sanejament del delta de l’Ebre o les zones humides del litoral. Poblet ha posat en valor la creació de la caixa de crèdit comunal, així com el ferrocarril, la telefonia o la sanitat, sense oblidar el turisme, amb un congrés a Tarragona l’any 1921.
Esteve aposta per reforçar el suport als governs locals ara que el govern espanyol els “posa bastons a les rodes” i en “qüestiona” l’autonomia
Per la seva banda, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha afirmat que “com cent anys enrere, hem de treballar plegats per fer avançar el país, a través d’una visió global i descentralitzada de Catalunya”. Esteve ha constatat l’abast “pioner” de la Mancomunitat per posar “la primera pedra d’uns equipaments essencials per a una Catalunya moderna”. El president de la Diputació de Barcelona ha posat afirmat que la institució va suposar “l’inici del demà” per la seva actitud ambiciosa i realista.
Salvador Esteve ha manifestat també que, en l’actual conjuntura política en què el govern espanyol “posa bastons a les rodes dels ens locals, qüestionant-ne l’autonomia i la capacitat de servir adequadament la ciutadania, les diputacions hem de reforçar la nostra funció de suport als ajuntaments per garantir la integritat i la qualitat dels serveis públics construïts col·lectivament”. Segons Esteve, el “respecte a les persones i la responsabilitat pel seu progrés i benestar han de ser el nord per tots els que treballem en els diversos nivells de govern”.
Reñé constata que “mai en tan poc temps i amb tants pocs mitjans s’havia pogut fer tant”
Al seu torn, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha afirmat que “mai en tan poc temps i amb tants pocs mitjans s’havia pogut fer tant” com en l’època de la Mancomunitat. Reñé ha destacat que els diputats lleidatans de la institució van desplegar una àmplia xarxa viària per acabar “amb l’aïllament de centenars de pobles i nuclis”, la primera xarxa automàtica de telefonia de tot l’Estat a Balaguer, la creació de l’escola de comerç local, de sordmuts, l’escola d’estiu de formació de mestres o la tasca per salvaguardar les pintures romàniques del Pirineu, la recuperació de monestirs o la creació de la xarxa de biblioteques.
El saló de plens de la Diputació de Tarragona, durant l'acte central a Tarragona de commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya
“Les seves funcions coincideixen amb les nostres: la millora del benestar, la salut pública, l’ensenyament, el desenvolupament de l’economia, de les infraestructures viàries i del equipaments culturals”, ha destacat. Reñé ha defensat també el paper “determinant” de les diputacions en el desenvolupament social i econòmic del país. “Sense la seva obra, avui Catalunya seria molt diferent”, ha resumit.
Reñé ha recordat també que, tot i les moltes limitacions que va tenir per part dels governs de l’Estat, la Mancomunitat va posar Catalunya al dia per afrontar el segle XX”, en la línia dels països més avançats. “Ara les diputacions tornem a jugar un paper essencial en els reptes del segle XXI”, ha opinat. A més, el president de la Diputació de Lleida ha subratllat que “les estructures d’estat van començar a bastir-se en aquells moments excepcionals d’ara fa 100 anys” i que “és des de la unitat d’acció, des de la generositat d’uns i altres i escoltant la veu de poble com el nostre país és capaç d’avançar, de decidir i de ser sobirà del seu destí”.
Giraut destaca que la Mancomunitat “va posar els fonaments del progrés social i econòmic” de Catalunya
Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, ha lloat Prat de la Riba i Puig i Cadafalch i ha assegurat que la Mancomunitat “en un període molt curt” va fer erigir el país i ho va fer “com un instrument necessari per modernitzar Catalunya”. Giraut ha subratllat que la Mancomunitat “va posar els fonaments del progrés social i econòmic de casa nostra, i sobretot les estructures culturals que ha de tenir un país que es vol poder dir avançat”.
Els presidents de les quatre diputacions catalanes. Foto: ACN
El president de la Diputació de Girona ha destacat el paper de les biblioteques populars, especialment la d’Olot, fundada el 1918 i que “va ser la primera de totes les de l’estat espanyol on es va implantar el servei de préstec”. Giraut ha posat en valor les accions culturals, la fundació de les escoltes de mestres, la creació d’una càtedra de llengua catalana, així com l’impuls de les escoles de belles arts, les escoles populars i l’establiment de beques per a estudiants que gironins que haguessin de formar-se a Barcelona.
Exposicions arreu del país
‘L’inici del demà. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys, Xarxa de biblioteques populars’, inaugurada aquest dilluns a Tarragona, repassa, a través d’elements gràfics, textos i bibliografia, el projecte i la materialització de les biblioteques populars creades per la Mancomunitat en vuit localitats catalanes: la primera va ser la de Valls, el 24 de juny de 1918, seguida de les d’Olot, Sallent i les Borges Blanques, al mateix any. Posteriorment es van inaugurar les de Canet de Mar (1919), el Vendrell (1920) i les de Figueres i Pineda de Mar (1922).
La mostra sobre la xarxa de biblioteques instal·lada al Pati del Palau de la Diputació forma part del projecte general que commemora els 100 anys de la Mancomunitat arreu de Catalunya. A la resta de demarcacions, es realitzen altres exposicions temàtiques sobre la tasca de la institució: De la beneficència al servei públic de sanitat, Impuls al coneixement científic i Noves estructures per a l’educació (Barcelona); Normativització de la llengua (Girona) i Comunicar el territori: telefonia i obres públiques (Lleida).
