Els Pallaresos modernista evoca la segona edat d’or de la pintura catalana

🔊 Escoltar la notícia

Els Pallaresos modernista ha evocat aquest dimecres, en la tercera conferència prèvia a la celebració de les II Jornades Modernistes, l’època gloriosa de la pintura catalana, a cavall entre finals del segle XIX i el seu esclat al segle XX. Autors com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Herman Anglada Camarasa i el gran Joaquim Mir han desfilat en la conferència pronunciada per Jordi Carreras, un veritable erudit en la matèria, historiador i responsable del departament d’antiguitats de la casa de subhastes Balclis de Barcelona, que ha abordat el tema dels grans pintors catalans al voltant de 1900.

De nou la sala d’actes del Centre Jujol ha enregistrat una gran entrada amb la presència d’unes 70 persones que han respost a la crida en la que ha estat la penúltima conferència del cicle, que acabarà el dia 26 i donarà entrada, el cap de setmana del 4, 5 i 6 de novembre, a l’esclat de les II Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900.

El director de les Jornades Modernistes, Xavier Marcos, ha presentat el conferenciant. Marcos ha recordat que el modernisme ‘no és només arquitectura, inclou varietat d’arts i d’estils de vida i també la pintura, que avui oferim de la mà d’un expert de primer nivell’.

Carreras ha ofert una veritable lliçó magistral, destacant les grans aportacions dels pintors realistes, modernistes i avanguardistes catalans, ‘que si arriben a ser francesos tindrien repercusió mundial’, començant, cronològicament, per Ramon Casas i el seu amic Santiago Rusiñol.

‘L’edat d’or de la pintura catalana ho va ser en les èpoques del romànic i del gòtic, mentre que a finals del XIX i inicis del XX es va viure la segona edat d’or, també dita edat de plata’, coincidint amb la puixança de la burgesia. Començà el recorregut històric amb Ramon Martí Alsina, que produí més de 4.000 olis, seguí amb el primer pintor català internacional, Marià Fortuny, i continuà amb Francisco Masriera, autor molt exitós, però convencional, pintor dels ambients i retrats que volia la burgesia catalana, formals i sense innovacions.

La nova generació suposaria trencar el rigorisme i obrir-se a nous colors, enfocs i temàtiques, que eren molt casolanes, mes mundanes, humils fins i tot. Casas i Rusiñol en serien els dos grans exemples inicials. Vindrien també Novell, Mir, Anglada Camarasa i un excel.lent i poc valorat en l’actualitat Francisco Gimeno. La plenitud del Modernisme viuria del paisatge de Nonell i Mir, dels jardins  de Rusiñol, dels retrats de Casas, però també d’autors com Laureà Barrau, Joan Brull, Adrià Gual, Alexandre de Riquer, Josep Maria Tamburini o Lluís Masriera.

Una lliçó d’història i sobretot d’interpretació de l’art, del gran art català en un cicle que es clourà el dia 26. I com a darrera novetat, Xavier Marcos anuncià que el 4 de novembre, primer dia de les Jornades, se celebrarà el primer sopar modernista dels Pallaresos, on serà obligatori anar caracteritzat d’època per a participar-hi. Els tiquets estan limitats a l’aforament i es venen a l’Ajuntament en horari d’oficines.

Jaume Garcia